Història, nostàlgia i mite

Abstract

Un dels aspectes més simptomàtics de la literatura del segle xx és probablement aquest: l'afermament del domini (irreversible?) d'unes quantes llengües mundials -1'anglts en primeríssim terme- que dominen el mercat d'una manera aclaparadora i que en termes objectius -és a dir, prescindint dels índexs de venda i de difusió propiciada pels mass media- han generat una quantitat d'obres mestres, en el sentit absolut de l'expressió, literalment impressionant: són aquelles obres que configuren el rostre de l'època -si tant és que, més enllà de la seva inconcebible diversitat, dels seus esquarteraments, encara en té algun. Ara bé, entre els intersticis de les literatures diguem-ne <(majors)>, les altres, les no beneficiàries d'aquesta homogenització a escala mundial, tampoc no semblen resignar-se a una extinció més o menys en un termini fix; i la seva resistència sovint dóna lloc a fenòmens singulars.