Les africades i la representació fonològica no-lineal: estructures de contorn

Abstract

Un dels punts que més problemes planteja a l'hora de descriure i analitzar els sons del català és la qüestió de les africades, sobretot perquè sovint es realitzen amb la part oclusiva allargada, o geminada. Mascaró (1984b) ens dóna una solució a aquest problema a partir de la representació fonològica que la teoria autosegmental ha proposat per a les africades. La seva anàlisi, però, seguint la tradició de Milà i Fontanals, Fabra i Coromines, suposa que les africades són llargues almenys en posició postvocàlica i, consegüentment, assumeix que ja subjacentment les africades són llargues en aquesta posició. L'anàlisi que es presenta en aquest article també es basa en el tractament autosegmental de les africades.