Building a simplified model to assess the impact of population ageing, employment trends and immigration levels on pension sustainability in the EU-25 Member States

Abstract

[eng] Although the problem of pensions funding cannot be reduced solely to the demographic factor, the construction of highly sophisticated models to analyse the impact of ageing on pension sustainability introduces problems of data availability and comparability between EU Member States owing to the different types of pension systems existing in each country. To overcome these obstacles, the approach used in this paper is different. A model has been defined using some simplified assumptions, which do not provide precise forecasts but orders of magnitude on the implications of ageing for the 25 EU countries over the period 2000-2030. This is done by using a range of scenarios of population and employment trends in order to assess the impact of a series of alternative measures -like the increase of the effective average age of labour exit or the growth of labour supply through immigration- to assure the sustainability of pension systems. The results emphasise the importance of employment growth for Europe and in particular the need to keep older workers at work, thereby contributing to both increased participation and delaying retirement.

[cat] Malgrat el problema del finançament de les pensions no pot reduir-se únicament al factor demogràfic, la construcció de models molt sofisticats per analitzar l’impacte de l’envelliment sobre la sostenibilitat dels sistemes de pensions genera problemes de disponibilitat de dades i de comparabilitat entre els estats membres de la Unió Europea, degut als diferents sistemes de pensions existents a cada país. Per superar aquests obstacles, l’enfoc utilitzat en aquesta comunicació és diferent. Utilitzant hipòtesis simplificades, s’ha definit un model que no proporciona projeccions precises, sinó més aviat ordenades de magnitud respecte a les implicacions de l’envelliment en els 25 països de la UE durant el període 2004-2050. En la seva realització s’han utilitzat diferents escenaris de població i treball, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte d’un conjunt de mesures alternatives –com l’augment de l’edat mitjana efectiva de sortida del mercat laboral, o l’increment d’oferta de treballadors mitjançant la immigració- per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions. Els resultats posen èmfasi en la importància del creixement del treball i, particularment, en la necessitat de mantenir els treballadors d’edats més avançades en el mercat laboral per així contribuir al creixement de les taxes d’activitat i, simultàniament, al retard de l’edat efectiva de jubilació.

[spa] Aunque el problema de la financiación de las pensiones no puede reducirse únicamente al factor demográfico, la construcción de modelos muy sofisticados para analizar el impacto del envejecimiento sobre la sostenibilidad de los sistemas de pensiones crea problemas de disponibilidad de datos y de comparabilidad entre los Estados miembros de la Unión Europea, debido a los diferentes sistemas de pensiones existentes en cada país. Para superar estos obstáculos, el enfoque utilizado en esta comunicación es diferente. Utilizando hipótesis simplificadas, se ha definido un modelo que no proporciona proyecciones precisas sino más bien órdenes de magnitud respecto a las implicaciones del envejecimiento en los 25 países de la UE a lo largo del periodo 2004- 2050. Para ello se han utilizado diferentes escenarios de población y empleo con el objetivo de evaluar el impacto de una serie de medidas alternativas –como el aumento de la edad media efectiva de salida del mercado laboral, o el incremento de la oferta de trabajadores mediante la inmigración– para asegurar la sostenibilidad de los sistemas de pensiones. Los resultados enfatizan la importancia del crecimiento del empleo y, en particular, la necesidad de mantener a los trabajadores de mayor edad en el mercado de trabajo para así contribuir al crecimiento de las tasas de actividad y, simultáneamente, al retraso de la edad efectiva de jubilación.