La professió d’entrenador i entrenadora des de la perspectiva de gènere i benestar laboral

Abstract

[cat] Aquesta tesi doctoral pretén abordar l’estudi la professió d’entrenador/a des de la perspectiva de gènere i benestar laboral. Per delimitar aquesta investigació s’han formulat tres preguntes d’investigació: 1) Quin és el perfil sociodemogràfic dels entrenadors i entrenadores a Catalunya?, 2) Com és l’entorn de treball psicosocial del colꞏlectiu d’entrenadors i entrenadores?, i 3) Com gestionen els entrenadors i entrenadores la seva vida personal, familiar i laboral?. Per donar resposta a aquestes preguntes s’han adoptat coneixements i enfocaments teòrics de diverses disciplines, com la sociologia, la psicologia i la gestió esportiva. Per aquest motiu, en la realització d’aquesta tesi doctoral es proposa la complementació teòrica de: la teoria de la divisió sexual de Kanter (1977), i emprada en l’àmbit de l’entrenament per Knoppers (1987); el model treball-demandes-control-suport (Karasek, 1979); i finalment la teoria integrada del conflicte feina-família en l’esport de Dixon i Bruening (2005). A partir d’aquesta complementació teòrica, per desenvolupar aquest projecte d’investigació s’han desenvolupat tres estudis, cadascun d’ells amb mètodes d’investigació diferents. Per al primer estudi, es va dissenyar un qüestionari adhoc per tal de conèixer el perfil sociodemogràfic dels i les entrenadores; per al segon estudi, es va distribuir una bateria de qüestionaris estandarditzats per estudiar l’entorn de treball psicosocial del colꞏlectiu. Gràcies a la colꞏlaboració de l’Escola Catalana de l’Esport i diverses federacions esportives, per al primer estudi es va obtenir una mostra de 1.685 entrenadores i entrenadores i pel segon estudi es van obtenir 1.481 respostes. D’entre les persones participants al primer i segon estudi, es va realitzar un mostreig intencionat per desenvolupar un total de 15 entrevistes semi- estructurades i aprofundir sobre les experiències viscudes al voltant de conciliació de la vida personal, familiar i laboral en l’àmbit de l’entrenament. Els resultats del primer estudi mostren una subrepresentació de les dones com a entrenadores i les diferències significatives en el perfil sociodemogràfic entre homes i dones que exerceixen la mateixa professió. En relació amb l’estudi sobre l’entorn de treball psicosocial els resultats mostren quins són els factors psicosocials de la professió que són més favorables i menys favorables per a la salut, així com la comparació amb la població assalariada espanyola que permet identificar factors estructurals de la professió de l’entrenament que requereixen especial atenció i intervenció. Els factors psicosocials que van destacar per la seva relació amb la salut mental, estrès i burnout dels i les entrenadores van ser el conflicte feina-família, les demandes emocionals i el conflicte de rols. El tercer estudi aprofundeix en un dels factors psicosocials que destaca de l’anàlisi previ com és el conflicte feina-família. Els resultats d’aquest estudi mostren les situacions que els i les entrenadores es troben a l’hora

de conciliar la seva vida laboral, familiar i personal, així com les estratègies que desenvolupen per buscar un equilibri. A partir de l’anàlisi de les dades d’aquesta investigació i del posicionament teòric adoptat, s’ha articulat un model teòric que recull i relaciona els diferents elements que permeten una anàlisi de la professió d’entrenadora i entrenadora des de la perspectiva de gènere i de benestar laboral. A partir d’aquesta anàlisi es proposen noves línies d’investigació en l’àmbit de la professió d’entrenador/a i les possibles implicacions pràctiques derivades de la recerca.

[eng] This doctoral thesis focuses on the analyses of the coaching profession from a gender and labour well-being perspective. To conduct this investigation, three research questions were addressed: 1) What is the socio-demographic profile of coaches in Catalonia?, which was approached from the theory of sexual division of Kanter (1977), and first used in the field of coaching by Knoppers (1987); 2) How is the sport coaches’ psychosocial work environment?, in which the work-demands-control-support model (Karasek, 1979) was applied, and 3) How do coaches manage their personal, family and work-life interface?, addressed with the integrated theory of work-family conflict in sport of Dixon & Bruening (2005). To answer these questions, three different studies were conducted, and for each of them, different research methods were applied. For the first study, an adhoc questionnaire was designed to find out the coaches’ sociodemographic profile. While for the second study, a battery of standardized questionnaires was disseminated to study their psychosocial work environment. A sample of 1.685 coaches was obtained for the first study and 1.481 responses for the second one. Among the participants from the previous studies conducted, an intentional sampling was carried out to develop the third study with 15 semi-structured interviews. The results of the first study show an underrepresentation of women coaches and the significant differences in the sociodemographic profile between men and women in the profession. The results of the second study highlight the psychosocial factors of the profession that are favourable and unfavourable for health, as well as the comparison with the Spanish working population that allows to identify structural factors of the coaching profession that require special attention and intervention. The third study focuses on the coaches’ work- family conflict, which was one of the factors pointed up by the previous analysis. It shows what the coaches experience when managing their work, family and personal life, as well as the strategies they develop to balance their work-life interface. Based on the data analysis and the theory review, the author developed a theoretical model, which allows an analysis of the coaching profession from a gender and labor well‐being perspective.