Prescripció diferida d’antibiòtics en les infeccions respiratòries agudes no complicades ateses en atenció primària

Abstract

[cat] La prescripció antibiòtica és una de les principals causes de desenvolupar resistències antimicrobianes i en la majoria de les infeccions on s’utilitzen a l’atenció primària són innecessaris. Tot i aquesta creixent preocupació, Espanya segueix augmentant en l’ús d’antibiòtic i es troba entre els països que més en consumeixen. La prescripció diferida d’antibiòtic podria ser una estratègia efectiva per a disminuir el seu consum. OBJECTIUS: Els objectius principals d’aquesta tesi doctoral són: 1) Determinar l’eficàcia i la seguretat de 2 estratègies diferides comparades amb la prescripció antibiòtica immediata i la no prescripció antibiòtica i 2) Determinar el coneixement i la utilització de la prescripció diferida d’antibiòtic entre els professionals sanitaris de l’atenció primària. MÈTODES: S’han dut a terme dos estudis amb diferent metodologia: 1) Assaig clínic, pragmàtic, randomitzat, multicèntric i obert que compara quatre estratègies de prescripció (dues de prescripció diferida d’antibiòtic, una de prescripció immediata d’antibiòtic i una de no prescripció antibiòtica) en infeccions respiratòries agudes no complicades, i 2) Estudi transversal multicèntric mitjançant una enquesta sobre prescripció diferida d’antibiòtic entre els professionals sanitaris. RESULTATS: En l’assaig clínic hem observat una reducció important en el consum d’antibiòtics en les estratègies de prescripció diferida amb un lleuger increment en la durada de símptomes sense ser clínicament rellevant i sense diferències en els símptomes severs, amb una alta satisfacció similar en els quatre grups, però amb una percepció més alta en creure que els antibiòtics no són adequats per tractar aquest tipus d’episodis en els pacients assignats a prescripcions diferides, així com també amb menys reconsulta pel mateix procés, que el grup de prescripció antibiòtica immediata. En l’estudi on vam valorar grau de coneixement i utilització de la prescripció diferida d’antibiòtic mitjançant una enquesta, vam observar que el grau de coneixement entre els professionals sanitaris espanyols és baixa, però com més es dóna a conèixer més s’utilitza i més positives són les percepcions sobre la prescripció diferida d’antibiòtic com a eina adequada per utilitzar en les infeccions respiratòries agudes no complicades. CONCLUSIONS: Les estratègies de prescripció diferida d’antibiòtic han demostrat la seva eficàcia i seguretat, reduint de manera important el consum d’antibiòtic quan ho comparem amb la prescripció immediata d’antibiòtic, amb un discret augment en la duració de símptomes lleus (sense diferències en símptomes severs) però sense ser clínicament rellevants. La majoria dels professionals d’atenció primària a Espanya no utilitzen encara la PDA a la seva pràctica habitual. Però un cop aquests professionals la coneixen, més la utilitzen i més en prenen consciència que és una estratègia que redueix el consum d’antibiòtic, alhora que manté la satisfacció del pacient. Són necessaris més estudis que abordin limitacions per aplicar la prescripció diferida d’antibiòtic en el nostre àmbit, però amb aquests resultats obtinguts podem posar de manifest la necessitat de difondre l’estratègia diferida entre els professionals de l’atenció primer.

[eng] BACKGROUND: The deferred prescription of antibiotic is one of the main causes in developing antimicrobial resistances and in the majority of the infections are unnecessary when used in primary care. Although there is a growing concern about this issue, Spain continues to show an increase in the use of antibiotics and is placed among the countries which consume the most antibiotics. The prescription of antibiotics could be an effective strategy to reduce their consumption. OBJECTIVES: The main objectives of this doctoral thesis are: 1) To determine the efficacy and safety of two deferred strategies compared with immediate prescription and no antibiotic prescription and 2) to determine the degree of knowledge and use of deferred antibiotic prescription among primary care health professionals. METHODOLOGY: Two studies with different methodology have been carried out: 1) Clinical, pragmatic, randomized, multicentre and open trial that compares four prescribing strategies (two delayed prescription of antibiotics, one with immediate antibiotic prescription and one with non-prescription antibiotics) in uncomplicated acute respiratory infections and 2) Multicentre cross-sectional study by means of a survey of delayed antibiotic prescription among health professionals. RESULTS: In the clinical trial we have observed a significant reduction in the consumption of antibiotics in the deferred prescription strategies with a discrete increase in the duration of the symptoms which weren’t clinically relevant and without differences between the severe symptoms, with a high and similar satisfaction among the four groups, but with a higher perception regarding the belief that antibiotics are not adequate to treat these types of episodes in patients assigned to deferred strategies, as well as with fewer re-visits by the same process, than in the immediate antibiotic prescription group. In second study is designed, by means of a survey, to assess the degree of knowledge and use of delayed antibiotic prescription. We observed a low percentage of knowledge among Spanish healthcare professionals, but we also observed that the more the strategy is disclosed, the more it is used, and more positive perceptions are held that deferred antibiotic prescription is an adequate strategy to be used in uncomplicated acute respiratory infections. CONCLUSIONS: Deferred antibiotic prescription strategies have demonstrated their efficacy and safety, significantly reducing antibiotic consumption when compared to the immediate prescription of antibiotics, with a slight increase in the duration of mild symptoms (without differences between severe symptoms) but without being clinically relevant. The majority of primary care professionals in Spain do not use deferred prescription in their usual practice. However, once these professionals obtain knowledge of the strategy, it is used with greater frequency, as they become aware that it reduces antibiotic consumption, while maintaining patient satisfaction. More studies are needed to address the limitations of this study so as to apply the deferred prescription of antibiotics in our area, but with these results we can highlight the need to disseminate the deferred strategy among primary care professionals.