Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/172212
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorBueno i Torrens, David, 1965--
dc.date.accessioned2020-11-18T12:48:40Z-
dc.date.available2020-11-18T12:48:40Z-
dc.date.issued2020-11-14-
dc.identifier.issn2014-0118-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/172212-
dc.description.abstractLa pandèmia de covid-19 ens està deixant imatges impensables fa tot just un any: UCIs saturades, sistemes sanitaris col·lapsats, increment de les defuncions, persones amb seqüeles físiques duradores i restriccions molt importants per controlar els contagis. Paral·lelament, també ens hem acostumat a veure negacionistes que desmenteixen, sovint amb vehemència, l'existència del virus o l'efectivitat de dur mascareta; persones que creuen fermament que el SARS-CoV-2, el virus responsable de la covid-19, és fruit d'una conspiració, o que la vacuna s'utilitzarà per exercir una mena de control sobre les nostres vides. No cal, però, arribar a aquests extrems. Només cal que comptem quantes persones trobem al carrer que no duen la mascareta ben posada, que no els cobreix completament el nas i la boca, malgrat haver-se'n comprovat l'eficàcia per disminuir els contagis. Una enquesta feta a quasi 10.000 nord-americans indica que més d'una tercera part pensen que hi ha una dosi de veritat en les teories de la conspiració sobre l'origen del covid-19. La pandèmia actual ha generat moltes falses creences com aquesta, que es mantenen en sectors amplis de la població tot i que hagin estat desmentides en treballs científics. ¿Hi ha algun fonament neurològic que expliqui aquesta tendència a adherir-nos a les falses creences? Un parell de treballs publicats per investigadors nord-americans i anglesos al Journal of the American Medical Association i al British Medical Journal respectivament contribueixen a entendre el motiu d'aquesta aparent paradoxa.-
dc.format.extent1 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherEdició de Premsa Periòdica Ara-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://www.ara.cat/suplements/ciencia/Mecanismes-cerebrals-que-alimenten-negacionisme-CORONAVIRUS-covid-19_0_2563543657.html-
dc.relation.ispartofDiari Ara, 2020, p. 34-34-
dc.rights(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2020-
dc.sourceDivulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)-
dc.subject.classificationPensament crític-
dc.subject.classificationCervell-
dc.subject.otherCritical thinking-
dc.subject.otherBrain-
dc.titleMecanismes cerebrals que alimenten el negacionisme-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec704548-
dc.date.updated2020-11-18T12:48:41Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
704548.pdf9.15 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.