El patrimoni bibliogràfic a la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortització i estudi de les marques de propietat. El cas dels fons d’Escornalbou

Abstract

El patrimoni bibliogràfic a la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortització i estudi de les marques de propietat. El cas dels fons d’Escornalbou. El present TFM es proposa analitzar la formació del sistema de biblioteques patrimonials arran de les desamortitzacions eclesiàstiques. Centrats a Tarragona s’estudia l’arribada dels contingents bibliogràfics a la capital i la formació de la biblioteca amb el primer bibliotecari al càrrec. S’observa un llarg camí, que s’inicia amb la fugida dels frares i l’abandonament dels convents a l’estiu de 1835, i una arribada a la capital de província, lenta i plena d’entrebancs, que s’allarguen una dècada (1836-1846). Aquest fet condiciona l’arribada molt parcial de fons, i també el seu mal estat de conservació, agreujats per la llunyania a la capital i el conflicte bèl·lic. Tot i les complexitats, comunes a bona part de les col·leccions patrimonials amb orígens similars, s’imposa arreu la reconstrucció de les col·leccions a través de les marques de propietat i les informacions de procedència perquè ens permeten endinsar-nos en la comprensió del patrimoni i dels seus lectors, les comunitats de frares. Des de la Biblioteca pública provincial de Tarragona s’ha aplicat l’estudi al convent d’Escornalbou (2016-2020), s’ha deixat parlar a les col·leccions, s’han vist unes biblioteques plurals al servei de les comunitats de frares; s’han difós els resultats, amb la voluntat de donar un accés permanent i un camí que es pretén que sigui d’anada i tornada als investigadors, als professionals i a la societat.

El patrimonio bibliográfico en la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortización y estudio de las marcas de propiedad. El caso de los fondos de Escornalbou. El Trabajo de Fin de Máster se propone analizar la formación del sistema de bibliotecas patrimoniales a raíz de las desamortizaciones eclesiásticas. Nos centramos en Tarragona, donde se estudia la llegada de los contingentes bibliográficos y la formación de la biblioteca con el primer bibliotecario al cargo.Se observa un largo camino, que empieza con la huida de los frailes y el abandono de los conventos en verano de 1835, y una llegada a la capital de provincia, lenta y llena de obstáculos, que se alargan una década, desde 1836 hasta 1846. Este hecho condiciona la llegada muy parcial de fondo, y también su mal estado de conservación, agravados por la lejanía de la capital y el conflicto bélico. A pesar de las complejidades, comunes a buena parte de las colecciones patrimoniales con orígenes similares, se impone la reconstrucción de las colecciones a través de las marcas de propiedad junto con las informaciones de procedencia con la finalidad de adentrarnos en la comprensión del patrimonio y de sus lectores, las comunidades de frailes. Desde la Biblioteca pública provincial de Tarragona se ha aplicado al estudio al convento de Escornalbou (2016-2020), se han visto unas bibliotecas plurales al servicio de las comunidades de frailes; se han difundido los resultados, con la voluntad de dar un acceso permanente y un camino que se pretende que sea de ida y vuelta a los investigadores, los profesionales y la sociedad.

Bibliographic heritage in the Provincial Library of Tarragona: confiscation and study of property marks. The case of the Escornalbou collection. This Master's Thesis aims to analyse the formation of the system of heritage libraries as a result of the confiscation of ecclesiastical property. Focusing on Tarragona, it studies the arrival of the bibliographic contingents in the capital and the formation of the library with the first librarian in charge. A long journey can be observed, beginning with the flight of the monks and the abandonment of the convents in the summer of 1835, and a slow and obstacle-filled arrival in the provincial capital that lasted a decade (from 1836 to 1846). This fact conditioned the very partial arrival of the background, and also its bad state of conservation, aggravated by the distance to the capital and the warlike conflict. In spite of the complexities, common to a good part of the heritage collections with similar origins, the entire reconstruction of the collections through property marks and information of origin is necessary to allow us to enter into the understanding of the heritage and its readers, the communities of friars. From the Provincial Public Library of Tarragona, the study has been applied to the convent of Escornalbou (2016-2020), the collections have been allowed to speak, and plural libraries have been seen to be at the service of the communities of friars; the results have been disseminated, with the aim of providing permanent access and a path that is intended to be a return journey for researchers, professionals and society.