La necessitat d’un espai propi en el paradigma actual

Abstract

[cat] Cúpula geodèsica de 2,5 x 5 metres, creada a partir de sis mòduls pentagonals amb estructura d'acer i coberta de tela de niló. Està dissenyada per ser una peça interactiva, en la qual es pugui excedir a l'espai interior i experimentar quelcom sense la intervenció de factors externs. Al principi, el projecte buscava resoldre una inquietud introspectiva envers l'espai propi i la necessitat d'aquest, posant especial èmfasi en la idea de refugi. Però donada la situació de la COVID-19 la conceptualització del treball ha adquirit una visió antropològica envers la conducta humana davant aquesta situació excepcional i la relació i necessitat que s'ha creat davant la demanda d'un espai propi reflexiu. El Treball de Final de Grau ha acabat sent un exercici de raonament, amb mirada al passat, al present i el futur, per tal de qüestionar les dinàmiques que ens han portat a l'actualitat i quin ha estat el paper de l'art en aquests esdeveniments.

[eng] Geodesic dome of 2,5 x 5 meter, created from six pentagonal modules with steel structure and nylon fabric cover. It is designed to be an interactive piece, in which you can exceed the interior space and experience something without the intervention of external factors. At the beginning, the project sought to resolve an introspective concern for one's own space and its need, with special emphasis on the idea of refuge. But given the situation of COVID-19, the conceptualization of the work has acquired an anthropological vision of human behavior in the face of this exceptional situation and the relationship and need that has been created in the face of the demand for its own reflective space. The degree final project has ended up being a reflective exercise, looking at the past, the present and the future, in order to question the dynamics that have brought us to the present and what has been the role of art in these events.