Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/178517
Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La present Tesi doctoral pretén aportar noves dades sobre les produccions de ceràmica valenciana d’època medieval i post-medieval. A partir del desenvolupament de l’especialització del treball que suposen les produccions preindustrials, s’ha procurat aprofundir en l’estudi de la societat valenciana. Per a tal tasca, s’han analitzat mitjançant les tècniques arqueomètriques les produccions ceràmiques majòliques com a indicadors del desenvolupament econòmic a partir de termes de comerç, intercanvi i difusió de les produccions. El cas de les majòliques és clau en el sentit que és molt més que un element de cultura material funcional, al portar implícits certs aspectes culturals relacionats amb la identitat i, també, l’estatus. A la vegada s’han valorat les innovacions tècniques a partir de la sistematització tipològica procurant veure els canvis experimentats al llarg dels segles en les formes més comunes, determinant les desaparicions de certes formes, el sorgiment de noves i valorant la continuïtat d’algunes d’elles. Amb la confluència de l’arqueologia i l’arqueometria s’ha volgut determinar les principals produccions a partir de l’estudi dels centres productors i la comercialització dels seus productes resultants a partir de l’estudi dels centres de consum. En tot moment s’ha tingut present que no només viatgen els productes. Al llarg de la història s’han produït intercanvis de coneixements entre les persones, els quals poden ser observats amb la mobilitat d’artesans tant a nivell peninsular com extra-peninsular.
Tradicionalment s’ha parlat de València com a centre productor, però per poder verificar-ho es precisa la identificació de les produccions ceràmiques, valorant la seva evolució formal i tècnica i les distribucions d’aquests materials. Si ens guiem per les fonts escrites de l’època, es considera que entre els segles XV i XVIII, existien a l’àrea de València com a mínim 14 centres de producció, entre els quals es trobava la pròpia ciutat de València. Això no obstant, el coneixement arqueològic d’aquesta realitat és molt pobre amb evidències desiguals de pocs jaciments. Les excepcions són els centres de Paterna i Manises que semblen tenir activitats contínues des de temps medievals. Per establir les bases d’aquesta línia d’investigació plantegem l’aplicació de l’arqueometria sobre ceràmiques arqueològiques per obtenir informació que ens ha de servir com a indicador de la provinença i de la tècnica de producció que s’ha seguit per a la seva elaboració. Per obtenir tal informació, s’ha procedit a la caracterització química i mineralògica, amb una sèrie de tècniques analítiques que seran exposades més endavant. El fet d’analitzar aquests aspectes composicionals ens porta a la comprensió de la vessant natural de la ceràmica, les matèries que la formen, alhora que ens permet efectuar aproximacions a les tècniques productives i les voluntats dels ceramistes per garantir que les peces satisfessin unes funcionalitats determinades.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
PINTO MONTE, Mireia. Repensar la ceràmica valenciana d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arqueometria. Sistematització tipològica, producció i difusió. [consulta: 27 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/178517]