Vertebrats post-messinians de Mallorca i Eivissa (Illes Balears, Mediterrània occidental): descripció, origen i extinció d’espècies

Abstract

[cat] La Tesi Doctoral inclou l’estudi de vertebrats fòssils post-messinians de les Illes Balears fins ara desconeguts. La investigació s’ha centrat principalment en el registre fòssil de vertebrats del Pliocè basal obtingut a Na Burguesa-1 (NB-1) i del jaciment del Pleistocè-Holocè des Pouàs a Eivissa. La troballa de nous tàxons en aquests jaciments ha permès avaluar l’origen paleobiogeogràfic de les faunes post-messinianes de les Illes Balears, explorar les condicions que poden haver influït en el procés de colonització, explorar la possible existència de tàxons relictes pre-messinians i analitzar el procés d'extinció dels llinatges faunístics post-messinians. Els fòssils de NB-1 es van recuperar d’unes bretxes mitjançant un llarg tractament químic. Aquest procediment va permetre detectar 4 espècies diferents d’anurs, unes 13 espècies de rèptils, 6 espècies de mamífers i almenys una dotzena d’espècies d’ocells. Totes aquestes espècies, la majoria pertanyents a llinatges filètics registrats per primera vegada a l’illa de Mallorca, ens ofereixen una visió més precisa de l’estoc inicial que va arribar a les Illes Balears durant la Crisi salina del Messinià (MSC). La Memòria inclou la descripció de Paraethomys balearicus, una nova espècie insular de múrid obtinguda a NB-1, amb dents hipsodontes de mida mitjana. Conserva trets propers als presents a les primeres poblacions de P. meini del Turolià superior, el seu presumpte avantpassat continental. Aquesta relació entre ambdós tàxons dóna un suport addicional a un origen messinià per a l'anomenada fauna de Myotragus. També inclou la caracterització del conjunt paleornitològic obtingut a NB-1, compost per Tyto sp.1, Tyto sp. 2, Otus sp., un Phasianidae, una espècie de Charadriiformes i almenys cinc passeriformes. La depredació per almenys Tyto sp. 1 i Otus sp. hauria pogut formar la tafocenosi de NB-1, que cobreix l’àmplia gamma de mides de preses detectades al dipòsit. D’altra banda, s’ha observat que un nou glírid obtingut a NB-1, del qual deriva el llinatge filogenètic de Hypnomys, es relaciona amb un avantpassat que es localitzaria al Miocè mitjà-final. En contrast amb la hipòtesis més acceptada, l’elevada complexitat dental del glírid NB-1 exclou la relació directa del llinatge de Hypnomys amb Eliomys, el qual es caracteritza per un patró dental molt més senzill. La revisió del material des Pouàs ha permès detectar la presència al plistocè superior i l’holocè d’un escurçó nan endèmic d’Eivissa, Vipera latastei ebusitana, probablement relacionada amb un possible escurçó de la cova de Ca na Reia. L’anàlisi filogenètica indica que V. l. ebusitana, deriva molt probablement d’una població de V. latastei del llevant peninsular. Les diferències morfològiques entre V. l. ebusitana i V. latastei suggereixen que es tracta d'un nou tàxon nan resultat de processos evolutius insulars. La presència de Apocricetus darderi i Paraethomys balearicus a Mallorca ha permès datar l'arribada d'un estoc faunístic continental del Turolià tardà durant la MSC. Aquests tàxons, juntament amb Alytes aff. muletensis de NB-1 i Debruijnimys sp. del Pliocè de ses Fontanelles a Eivissa, situa la regió d’origen de la dispersió faunística principalment al SE de la península Ibèrica. A més, els corredors riparians podrien haver facilitat l’arribada de tàxons altament dependents dels hàbitats humits, com l’ancestre del ferreret Alytes i Discoglossus. D'altra banda, les anàlisis moleculars suggereixen que la separació de l'escurçó nan d'Eivissa de les poblacions ibèriques de V. latastei es va produir fa menys de 1,3 milions d'anys. Aquest fet el convertiria en el primer vertebrat terrestre que arribà a les Balears per via ultramarina. La millora del coneixement del registre fòssil de vertebrats balears revela quatre episodis d’extincions faunístiques post-messinianes, els quals van afectar cadascuna de les illes de manera diferencial en els darrers 5 milions d’anys. Les causes d’aquestes extincions s'han relacionat amb canvis en les condicions ambientals, factors de competitivitat interespecífica i, finalment, amb l'arribada dels humans.

[eng] The present report deals with previously unknown post-Messinian fossil vertebrates of the Balearic Islands. The research mainly focused on the basal Pliocene vertebrate fossils recovered at Na Burguesa-1 (NB-1) and at the Pleistocene-Holocene site of Es Pouàs in Eivissa. The discovery of new taxa at both sites has enabled to refine the paleogeographical origin of the post-Messinian faunas of the Balearics, assess the conditions that could have influenced the colonization process, explore the possible existence of pre-Messinian relict taxa and analyze the process of extinction of the faunal lineages. The present report includes the description of Paraethomys balearicus, which preserves traits close to those present in the earliest populations of P. meini from the upper Turolian of the Iberian Peninsula, its assumed mainland ancestor. Also includes the characterization of the paleornithological assemblage found at NB-1, which includes three nocturnal birds of prey (Tyto sp.1, Tyto sp.2 and Otus sp.), a representative of the Phasianidae, a species of Charadriiformes, and at least five Passeriformes. Furthermore, a new glirid discovered in NB-1 seems to be on the origin of the Hypnomys phylogenetic lineage and is related to a Middle-Late Miocene ancestor. And the review of the material obtained at es Pouàs site allowed the detection of a dwarf endemic viper, Vipera latastei ebusitana. Phylogenetic analyses indicate that V. l. ebusitana, most probably derived from a northeast Iberian population of V. latastei. The endemic P. balearicus together with Apocricetus darderi, Alytes aff. muletensis from NB-1 and Debruijnimys sp. from the Pliocene of ses Fontanelles (Eivissa), suggest that the arrival to the island of a continental faunal stock of late Turolian age during the MSC, point out to SE Iberia as the source region of the faunal newcomers. In addition, riparian corridors could have played a role facilitating the arrival of taxa highly dependent on humid habitats. On the other hand, analyses using molecular clocks suggest that the separation of the Eivissan dwarf viper from the Iberian populations of V. latastei occurred around 1.5 million years ago, suggesting an overseas colonization. The study of all the above-mentioned material has revealed that the vertebrate fossil record of the Balearic Islands has passed through four different post-Messinian faunal extinction episodes, probably related to changes in environmental conditions, interspecific competition and, especially to the arrival of humans and of their accompanying species to the archipelago.