Vitralls de ciment

Abstract

[cat] La conservació i protecció dels vitralls de ciment dels anys 1950-1970, un patrimoni poc conegut, però molt important a nivell històric, social, cultural i artístic, és l’objectiu principal d’aquest treball. La història del vitrall tradicional o emplomat remunta al segle III d. C., però aquests vitralls contemporanis es comencen a utilitzar al voltant del 1930, i van arribar a la seva màxima esplendor entre els anys 1950-1970, amb artistes i vitrallers de gran qualitat que han esdevingut internacionals. Les principals diferències entre els vitralls de ciment i els vitralls emplomats, són les característiques dels seus materials constituents bàsics: per una costat, estan formats per plafons amb estructura de formigó armat, enlloc d’una xarxa de plom, i per l’altra, els fragments de vidre son més gruixuts i no solen estar pintats. D’altra banda, també funcionen com a tancament arquitectònic, ja que, a banda de finestrals, tenen funció de mur. A partir dels anys 1970 ja es va començar a detectar la seva principal problemàtica de conservació, la corrosió i expansió de l’armadura del formigó que genera pressió a tot el seu entorn, arribant a afectar greument l’estabilitat de tot el vitrall. En aquest projecte s’han avaluat les possibilitats d’aplicació real – econòmiques i tècniques -, d’un sistema de conservació preventiva, el Sistema de Protecció Catòdica (SPC), per tal d’atenuar l’evolució de la corrosió del metall, i una anàlisi cientificotècnica de recolzament d’aquest sistema, el georradar d’alta freqüència, posant-los al límit de les seves possibilitats per tal d’adaptar-los a les característiques d’aquest tipus de vitralls. Aquestes investigacions s’han dut a terme a través d’un cas d’estudi de Barcelona, el vitrall central del baptisteri de la parròquia Verge de la Pau, de l’artista Joan Vila-Grau i el taller Granell i Cia.

[eng] Conservation and protection of concrete stained glass is the main aim of the present research work. Most of these objects were produced during the period 1950-1970 and they are still not well known. However, they are relevant for their social, cultural, artistic, and historic values. The origin of traditional leaded stained glass goes back as far as the III a. C. Concrete stained glass use began roughly around the 1930s and its use reaches its peak of popularity in the period between the '50s and ’70s when it was used extensively by a generation of glaziers, some of which became international. The main difference between traditional stained glass and concrete stained glass start on their materials: concrete stained glass is built by a concrete structure, not by a lead net. The used glass a is generally a thick slab instead of thin sheet glass, and dalle the verre is usually not painted. These concrete panels can be used as a wall being part of the architectonic closure, not only as a window. During the ’70s some concerns were risen pointing out that the most serious conservation issues could be: the metallic corrosion and the expansion of metal reinforcement of concrete, causing pressure to the other materials, and the apparition of cracks on glass and concrete that could damage drastically the stability of the panel. The present project assesses the economic and technical viability of one preventive conservation system. The work focuses on a cathodic protection system, to stop, or slow corrosion speed, and also back the study using high-frequency georadar to analyse the steel reinforcement structure. The characteristics of concrete stained glass brings these technologies to their limits. The research uses as a study case the central concrete stained glass of the baptistery of Verge de la Pau Church, designed by the renowned artist Joan Vila-Grau and Granell i Cia stained glass studio.