Quan la pedagogia va marxar a l'exili, vuitanta anys després. L'exemple de Margarida Comas (1892-1972)

Abstract

Margarida Comas Camps (1892-1972) és possiblement la científica espanyola més important del primer terç dels segle XX. Una investigadora i professora que va fer molt per la ciència, l'educació i el feminisme. Fou una pedagoga de soca-rel que va conjuminar una sòlida formació científica, doctorant-se en ciències, amb una inequívoca preocupació per les qüestions educatives. Activista del moviment d'Escola Nova i compromesa republicana, Margarida Comas es va incorporar l'any 1932 al Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona com a professora de Biologia Infantil. I, tal i com van fer majoritàriament els seus companys de claustre, marxà a l'exili per tenir cura dels nens que es refugiaren a Anglaterra a fi d'evitar els estralls de la Guerra Civil. El present article intenta presentar aquesta interessant figura, primer amb un breu esbós de la seva biografia per, després, analitzar la seva aportació pedagògica i científica.