«Viure a través dels forats i de la sang que adollen». Lesbianisme i escriptura a La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal

Abstract

[cat] Allà on Maria-Mercè Marçal parla del seu “amor sense casa”, Teresa de Lauretis parla de la lesbiana com una de les que encarnen “el risc de marxar de casa” en tots els sentits (sociogeogràfic, lingüístic, epistemològic) i habitar un lloc des del qual el parlar i el pensar són incerts, no garantits. Obligada a ocupar una posició discursiva excèntrica i sense codis establerts, la lesbiana té dues opcions: tapar els forats i construir-se a si mateixa una casa o viure en els esvorancs i anar pel món com una nòmada, un invertebrat a la intempèrie. Ens proposem traslladar aquesta contraposició a l’àmbit de la literatura i descobrir-hi dos tipus d’escriptura des de la subjectivitat excèntrica del lesbianisme (la que es reconstrueix una casa i la que fa visibles els forats), com a intent de situar una lectura de La passió segons Renée Vivien, la primera i única novel·la de Marçal.

[eng] Maria-Mercè Marçal speaks of a “homeless love” and Teresa de Lauretis speaks of the “lesbian-self” as somebody “who risks leaving her home” in the broadest of meanings (sociogeographic, linguistic, epistemological) and inhabiting a place from which speech and thought are uncertain, unguaranteed. Forced to occupy an eccentric discoursive position that lacks of established codes, the lesbian has two options: plugging holes and building herself a house or living in the gap roaming the world like a nomad, an invertebrate. Our intention is to transpose this opposition to literature and discover two types of writing from the eccentric subjectivity of lesbianism (one that reconstructs a house and one that makes holes visible), as an attempt to approach and read Marçal's first and only novel, The Passion according to Renée Vivien.