El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so

Abstract

[cat] El so forma part de les dinàmiques humanes, culturals i socials. Deixant de banda les sonoritats de la natura o accidentals, l’ésser humà confia i ha confiat històricament en els sons tant per a comunicar-se com per a expressar-se. La comprensió de la manera amb què la humanitat s’ha sostingut en el so depassa el concepte d’interpretació musical per incidir en aspectes com la gestió econòmica en l’espai, la relació de les persones amb la divinitat, les dinàmiques comercials i els seus intercanvis o el desenvolupament de la tècnica. Aquest estudi analitza i sistematitza l’activitat sonora humana en un espai temporal i àmbit geogràfic determinat, com és l’alta Edat Mitjana en territori català, en relació tant amb els seus àmbits culturals veïns com en el seu abans i després en el temps. L’activitat sonora s’ha diferenciat en la comunicació (sons) i l’expressió d’emocions (música), i, d’acord amb la configuració social medieval, cadascun d’aquests aspectes s’ha diferenciat en els àmbits en què els tres estaments feien ús del so i de la música: el poble (laboratores), l’elit aristocràtica (bellatores) i l’Església (oratores). Cada entorn social responia a unes necessitats sonores pròpies, de manera que la comprensió del fet sonor des de la història social i no des de la musicologia permet obtenir una perspectiva d’estudi cap a disciplines diferents i contribueix així a una percepció global del passat històric. L’anàlisi s’ha fet a partir d’un intens diàleg amb les fonts: sobretot iconogràfiques, literàries, documentals i arqueològiques, però també s’ha comptat amb altres disciplines com la llengua i l’etimologia, la història de la tècnica, la comparativa etnològica o la pràctica de la interpretació musical. Després de la necessària obtenció de dades, la comprensió del fet sonor s’ha posat de relleu a partir d’un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. En tot cas s’ha tingut en compte el context d’espai en què aquests sons es desenvolupaven, des de paisatges a edificis. A partir d’aquí es pot determinar la identificació concreta d’instruments diferents i per tant una lectura de context més precisa, el significat que aquests objectes suposen en la lectura iconogràfica, textual o filosòfica, la correcta denominació d’instruments i objectes sonors en llengua catalana, o la relació del so i la comunicació en les dinàmiques econòmiques i culturals. El diàleg entre les diverses disciplines i la restitució real del so del passat permeten entendre elements bàsics de comunicació que poden ser útils en aspectes diversos de la Catalunya medieval: la funció de campanes, les estratègies de comunicació militar, els conceptes simbòlics de les imatges o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora.

[eng] Sound is part of human, cultural and social dynamics. Leaving aside the sounds of nature or accidental, human beings rely and have historically relied on sounds both to communicate and to express themselves. The understanding of the way in which humanity has sustained itself in sound goes beyond the concept of musical interpretation to affect aspects such as the economic management of space, the relationship of people with divinity, commercial dynamics and their exchanges or the development of the technique.

This study analyzes and systematizes human sound activity in a specific temporal space and geographical area, the High Middle Ages in Catalan territory, in relation to both its neighboring cultural areas and its before and after in time. Sound activity has been differentiated into communication (sounds) and expression of emotions (music). In accordance with the medieval social configuration, each of these aspects has been differentiated in the areas in which the three estates made use of sound and music: people (laboratores), aristocratic elite (bellatores) and Church (oratores). Each social environment responded to its own sound needs, so that the understanding of the sound fact from social history and not from musicology allows obtaining a study perspective towards different disciplines and thus contributes to a global perception of the past.

The analysis was based on a dialogue with the sources: iconographic, literary, documentary and archaeological, but other disciplines such as language and etymology, history of technology, ethnological comparison or the practice of musical interpretation. After the necessary data acquisition, the understanding of the sound fact has been highlighted based on an exercise of experimental archaeology: the restitution of both sound instruments and objects as well as sound and music expression techniques. The spatial context in which these sounds developed, from landscapes to buildings, has been considered. From this point it is possible to determine the specific identification of different instruments and therefore a more precise reading of context, the meaning these objects assume in the iconographic, textual or philosophical reading, the correct naming of instruments and sound objects in Catalan, or the relationship between sound and communication in economic and cultural dynamics.