Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/19422
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorMartínez Galarraga, Juliocat
dc.date.accessioned2011-09-05T12:25:16Z-
dc.date.available2011-09-05T12:25:16Z-
dc.date.issued2010-
dc.identifier.issn1136-8365c
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/19422-
dc.description.abstractDurant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos de transport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.cat
dc.format.extent50 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isoengeng
dc.publisherUniversitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresacat
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: http://www.ere.ub.es/dtreball/E10244.rdf/viewcat
dc.relation.ispartofDocuments de treball (Facultat d'Economia i Empresa. Espai de Recerca en Economia), 2010, E10/244cat
dc.relation.ispartofseries[WP E-Eco10/244]-
dc.rightscc-by-nc-nd, (c) Martínez-Galarraga, 2010-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.sourceUB Economics – Working Papers [ERE]-
dc.subject.classificationHistòria econòmicacat
dc.subject.classificationEspanyacat
dc.subject.classificationLocalització industrialcat
dc.subject.otherEconomic historyeng
dc.subject.otherSpaineng
dc.subject.otherIndustrial locationeng
dc.titleThe determinants of industrial location in Spain, 1856-1929eng
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/workingPaper-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Documents de treball (Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial)
UB Economics – Working Papers [ERE]

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
244.pdf493.29 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons