Una aproximación analítica al Dolo

Abstract

[spa] La tesis propone un enfoque sobre la imputación de dolo a través de la filosofía del lenguaje. Además de especificar que la ciencia del derecho no es una actividad distinta a la del análisis de un discurso (prescriptivo), se propone un modelo de teoría de las normas basado en el uso del lenguaje para analizar el hecho punible. En primer lugar, se distingue según el objeto sobre el que recae la interpretación de una acción: por un lado, los «enunciados» que versan sobre una acción y, por el otro, «eventos» que puede ser considerados como acciones. Dado que la interpretación de textos genera problemas distintos a la interpretación de los hechos, es conveniente separar el análisis de ambos. Además de esta consideración, el modelo que propongo también reconoce una distinción según la clase de actividades que suelen realizarse cuando hablamos sobre las acciones de otras personas, es decir entre describir y adscribir acciones. Un análisis sobre los enunciados constituye lo que tradicionalmente hemos considerado en la determinación del «tipo objeto» y constituye el objeto de una posterior imputación. En cambio, los problemas que se producen en la consideración de eventos como acciones (u obra de una persona) se corresponden con aquello que tradicionalmente hemos analizado en las categorías de la «acción», la «imputación subjetiva» y la «culpabilidad». La actividad de imputación requiere que se analicen los estados mentales de una persona (dos niveles de imputación). Ahora bien, en relación con el dolo, mi investigación distingue entre un análisis conceptual (semántico) y otro empírico (ontológico). Los problemas que suelen presentarse en el primero se refieren a «lagunas normativas» y en el otro a «lagunas de subsunción». Desde el punto de vista semántico, la noción de «conocimiento» se considera excesiva y la de «voluntad» irrelevante. En su lugar, propongo vincular el concepto de «creencia» a la categoría de dolo eventual (forma básica) y las de «creencia justificada» en el dolo de segundo grado y la de «intención» para el dolo de primer grado. El análisis ontológico del dolo responde a la pregunta de qué son los estados mentales. Luego de analizar las distintas teorías de la mente que existen, considero que la del «conductismo lógico» (o analítico) se corresponde con la que habitualmente empleamos en la práctica jurídica. Por último, la única forma de limitar (no eliminar completamente) las lagunas de subsunción que podrían presentar en la imputación de dolo, haciendo una práctica más segura y calculable, es acudiendo al uso de indicadores.

[cat] La tesi proposa un enfocament sobre l’ imputació de dol a través de la filosofia del llenguatge. A més d'especificar que la ciència del dret no és una activitat diferent a la de l'anàlisi d'un discurs (prescriptiu), es proposa un model de teoria de les normes basat en l'ús del llenguatge per a analitzar el fet punible. En primer lloc, es distingeix segons l'objecte sobre el qual recau l’ interpretació d'una acció: d'una banda, el de «enunciats» que versen sobre una acció i, per l'altre, el d'un «esdeveniment» que pot ser entès com a acció. Atès que la interpretació de textos genera problemes diferents a l’ interpretació dels fets, és convenient separar l'anàlisi. A més d'aquesta consideració, el model que proposo també diferencia la classe d'activitats que se solen realitzar quan es parla de l'acció d'una altra persona, és a dir entre descriure i adscriure accions. Un anàlisi sobre els enunciats constitueix el que tradicionalment hem considerat en la determinació del «tipus objecte» i constitueix l'objecte d'una posterior imputació. En canvi, els problemes que es produeixen en la consideració d'esdeveniments com a accions (o obra d'una persona) es corresponen amb allò que tradicionalment hem analitzat en les categories de l’ «acció», l’ «imputació subjectiva» i la «culpabilitat». L'activitat d'imputació requereix d'un anàlisi dels estats mentals d'una persona en dos nivells. Ara bé, en relació amb el dol el meu anàlisi parteix d'una divisió entre dues classes de problemes: un anàlisi conceptual (semàntic) i un altre de caràcter empíric (ontològic). En el primer grup se solen presentar problemes de «llacunes normatives» i en l'altre «llacunes de subsunció». Des del punt de vista semàntic, la noció de «coneixement» es considera excessiva i la de «voluntat» irrellevant. En el seu lloc, proposo vincular el concepte de «creença» a la categoria de dol eventual (forma bàsica) i les de «creença justificada» en el dol de segon grau i la de «intenció» per al dol de primer grau. L'anàlisi ontològica del dol respon a la pregunta de què són els estats mentals. Després d'analitzar les diferents teories de la ment que existeixen, considero que la del «conductisme lògic» (o analític) és el que habitualment emprem en la pràctica jurídica i que la manera de limitar llacunes en la subsunció que podrien presentar-se és acudint a l'ús de «indicadors» de dol.

[eng] The thesis suggests an approach to the imputation of intention based on philosophy of language. Apart of specifying that the science of law is not an activity dissimilar from the analysis of a (prescriptive) discourse, it is proposed a model of the theory of norms according to the use of language to analyze a crime. First of all, there is a distinction in terms of the object on the interpretation of an action: on one side, "statements" about an action and, on the other side, an "event" which can be understood as an action. Since the interpretation of the texts involves different problems than the interpretation of the facts, it is appropriate to separate the analysis. Besides, the model of norms that I propose also distinguishes between the different types of tasks that occur when one speaks about another person's action, i.e., between describing and ascribing actions. An analysis on speech is what we have traditionally viewed in the identification of the «Object Type», and it constitutes the object for further imputation The problems involved in the treatment of events as actions (or the fact committed by a person) fall into the categories of "action", "subjective imputation" and " culpability”. The imputation requires an analysis on two levels about the state of mind of a particular person. Now, in relation to intention, I start my analysis with the division between two kinds of problems: a conceptual (semantic) analysis and an empirical (ontological) one. In the first category we usually have problems associated with "normative gaps" and the other with "subsumption gaps". From a semantic perspective, I consider the concept of "knowledge" as too wide and "volition" irrelevant. Instead, I propose to establish a "belief" as a concept for the category of reckelness (basic form) and "justified belief" for second-degree intention and "intention" for first degree. Ontological analysis of intention corresponds with the question "what are states of mind". Having analyzed the different theories of the mind available, I conclude that the "logical behaviorism" (or analytical) is the theory we usually employ in legal practice and the way to limit the gaps in subsumption is to use "indicators" of intention.