El suïcidi en la literatura. Tradició i representació en la narrativa de Mercè Rodoreda¨

Abstract

[cat] Aquesta tesi doctoral examina la representació del suïcidi en la narrativa de Mercè Rodoreda –els significats, els sentits, les implicacions–, la qual s’insereix en la literatura catalana i occidental amb aquest tema que es construeix en diàleg amb la tradició. L’anàlisi es fonamenta amb una mirada comparatista, d’enfocament tematològic, atès que posa de relleu que el tema té una funció d’estructuració de la trama, d’articulació de la trajectòria de l’autora i de connexió intertextual. El recorregut per la història literària occidental permet comprendre’n la tematització: al llarg dels diferents períodes i moviments estètics, s’ha creat un imaginari que el converteix en un fenomen connotat i polisèmic. La veu suïcida, silenciada i castigada, s’integra en una genealogia dialògica que la ficciona: la literatura catalana i, en particular, l’obra de Mercè Rodoreda participen de la creació d’espais des d’on es pot accedir a la seva representació. L’aproximació a l’experiència alteritzada del suïcida facilita la incorporació d’altres subjectivitats que han estat excloses –les dones, la natura, els animals no-humans. Així doncs, aquest treball ofereix un conjunt d’episodis que construeixen una panoràmica del suïcidi en les lletres catalanes: l’alterització del tema en la literatura medieval, la naturalització de personatges femenins que tendeixen a embogir i a morir en espais aquàtics, l’afebliment del subjecte creador amb l’ús de tècniques d’experimentació textual i el lligam recurrent en la ficció entre el desig sexual no hegemònic i el suïcidi. Després, s’endinsa en la narrativa rodorediana, que explora diverses maneres de tractar el suïcidi. Traça una frontera porosa que se situa cronològicament al voltant de Jardí vora el mar per diferenciar dos grups d’obres. Les del primer bloc són aquelles que en fan un tractament més aviat realista: els personatges tendeixen a utilitzar objectes quotidians i a escollir espais casolans. Predominen els personatges femenins alteritzats, que desitgen fugir, evadir-se a un espai alternatiu. El suïcidi es presenta com una garantia de llibertat i de control de la pròpia vida, quan senten que fins i tot el seu cos és un espai alienat i en tensió. Les obres del segon bloc fan dels subjectes en crisi els protagonistes: els mostren especialment sensibles al contacte amb l’Altre – sobretot, la natura i l’aigua–, a la fusió. I la mort es revela com el darrer recurs per afrontar un món violent i incontrolable.

[eng] This doctoral thesis examines the representation of suicide in the narrative of Mercè Rodoreda – the meanings, the senses, the implications –, which is inserted in Catalan and Western literature with this theme that is built in dialogue with tradition. The analysis is based on a comparative view, with a thematic approach, since it highlights that the theme has a function of structuring the plot, of articulating the author’s trajectory and of intertextual connection. The journey through Western literary history allows us to understand its thematization: throughout the different periods and aesthetic movements, an imaginary has been created that turns it into a connoted and polysemic phenomenon. The suicidal voice, silenced and punished, is integrated into a dialogic genealogy that fictionalizes it: Catalan literature and, in particular, the work of Mercè Rodoreda participate in the creation of spaces from where it can access its representation. Approaching the otherness experience of the suicide facilitates the incorporation of other subjectivities that have been excluded – women, nature, non-human animals. So, this work offers a set of episodes that build a panorama of suicide in Catalan letters: the otherization of the subject in medieval literature, the naturalization of female characters who tend to go mad and die in aquatic spaces, the weakening of the creative subject with the use of textual experimentation techniques and the recurring link in fiction between non-hegemonic sexual desire and suicide. Then, it delves into the Rodoredian narrative, which explores various ways of dealing with suicide. Draws a porous border that is chronologically placed around Jardí vora el mar to differentiate two groups of works. Those in the first block are those that treat it rather realistically: the characters tend to use everyday objects and choose domestic spaces. Othering female characters predominate, who wish to run away, to escape to an alternative space. Suicide is presented as a guarantee of freedom and control over one’s own life, when they feel that even their body is an alienated and tense space. The works in the second block make the subjects in crisis the protagonists: they show them to be particularly sensitive to contact with the Other – above all, nature and water –, to fusion. And death is revealed as the last resort to face a violent and uncontrollable world.