Coordinació Parental i Síndrome d’Alienació Parental (SAP): continuïtats i ruptures

Abstract

[cat] El present estudi analitza el desenvolupament de la coordinació parental, una de les figures jurídiques a la que jutges i jutgesses estan recorrent cada cop amb major freqüència, tot i la manca de regulació jurídica pel dret espanyol. Es presenta habitualment com un procés alternatiu de resolució de conflictes en els processos judicials anomenats d’alta conflictivitat, amb el suposat objectiu de vetllar pels interessos de nens, nenes i adolescents. Al llarg del treball investigo quin rol exerceix la coordinació parental en els processos de família. Em pregunto si té voluntat i/o capacitat per detectar violències masclistes i/o sexuals, si contribueix a erradicar estereotips de gènere i interseccionals sobre les dones en situació de violències masclistes o, pel contrari, els enforteix. Indago quina relació té amb la Síndrome d’Alienació Parental i observo quin impacte té en els casos concrets en què s'ha aplicat en relació amb l'accés a la justícia de dones, infants i adolescents. L’aproximació a aquest objecte d’estudi s’ha realitzat a través d’entrevistes semiestructurades a dones, mares i juristes obligades a fer una coordinació parental, i a una experta en coordinació parental al territori català. Com a resultats de la investigació, es destaca que la figura de la coordinació parental és una nova forma de perpetuar la violència masclista cap a dones, filles i fills a través del sistema judicial. S’ha constatat una dinàmica de funcionament per part dels i les coordinadores que lluny de vetllar pels interessos dels i les infants, actua com un mecanisme de represàlia i criminalització cap a les mares que denuncien violències masclistes i/o sexuals, que ha instaurat un terror a perdre custòdies en els mares a través de l’aplicació de la falsa Síndrome d’Alienació Parental i que vulnera els drets fonamentals de les mares, infants i adolescents.

[eng]This study analyses the development of parenting coordination, one of the legal forms that judges are using with increasing frequency, despite the lack of legal regulation in Spanish law, and which is usually presented as an alternative process of conflict resolution in highly conflictive legal proceedings, with the supposed aim of looking after the interests of children and adolescents. Throughout the study I investigate the role of parenting coordination in family proceedings. I ask myself if it is set up with the intention and/or capacity to detect sexist and/or sexual violence, if it contributes to eradicating gender and intersectional stereotypes about women in situations of sexist violence or, on the contrary, if it strengthens them. I investigate what relationship it has with Parental Alienation Syndrome and observe what impact it has on the concrete cases in which it has been applied in relation to access to justice for women, children and adolescents. Methodologically, this study has ben conducted through semi-structured interviews with women, mothers and lawyers obliged to make a parenting coordination, and an expert in parenting coordination in the Catalan territory. The results of the research show that the figure of a parenting coordination is a new way of perpetuating sexist violence against women, daughters and sons through the judicial system. I have observed an operation dynamic on the part of the coordinators that, far from looking after the interests of the children, acts as a mechanism of retaliation and criminalisation towards mothers who denounce sexist and/or sexual violence, which has established a terror for mothers of losing custody through the application of the false Parental Alienation Syndrome and which violates the fundamental rights of mothers, children and adolescents.