Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/204920
Title: De conques i altres cavernes. Orificialitat i visió en ficcions del segle XXI
Author: Isern Ordeig, Maria, 1994-
Director/Tutor: González Fernández, Helena, 1967-
Segarra, Marta
Keywords: Estudis de gènere
Teoria de la literatura
Literatura comparada
Gender studies
Literary theory
Comparative literature
Issue Date: 29-Sep-2023
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Inscrita en el marc dels estudis de gènere i sexualitat i servint-se de les eines de la teoria literària i la literatura comparada, aquesta tesi explora la interrelació entre l’orificialitat i la visió en ficcions literàries, gràfiques i cinematogràfiques del s. XXI. L’objecte d’estudi es desplega a partir d’una primera problemàtica inicial, teòrica i metodològica: la relació entre cossos i textos, materialitat i textualitat. Basant-se en les perspectives dels nous materialismes, els estudis queer i les lectures feministes del postestructuralisme francès, en el primer capítol es planteja una possible articulació d’aquesta relació que recull la continuïtat entre els processos de materialització del cos i els de la seva textualització. De la proposta es desprèn i es justifica l’organització estructural de la tesi mateixa: tres capítols posteriors pensats com a zones liminars del cos humà, que examinen l’objecte d’estudi emplaçant-lo, respectivament, en l’ull, forat del rostre (capítol 2), els forats corporals associats a la sexualitat (capítol 3) i la pell, òrgan orificial (capítol 4). Un corpus primari de tres obres —literària, gràfica i cinematogràfica— travessa l’articulació analítica de tot el treball i un corpus d’obres secundàries l’amplia puntualment. Es parteix de la idea que en el context de les epistemologies fal·logocularcèntriques occidentals el cos ha estat concebut com a objecte metafísic apriorístic, i els seus orificis, ens ambigus al llindar de la visibilitat, reduïts a absència. A partir d’anàlisis comparatístiques i interdisciplinars es desplega la hipòtesi que els orificis corporals juguen un rol important en la construcció semàntica, simbòlica i social del cos sexuat, especialment des del punt de vista de la normativitat, i a la vegada, en tant que terreny corpotextual, que aquesta orificialitat resulta un espai de qüestionament i subversió constant de tals semàntiques. En les anàlisis es constata que aquesta doble dinàmica es dona conjuntament amb la mobilització d’una sèrie de poètiques de la visió que passen per la imbricació de l’ull, tradicionalment abstret de l’economia matèrica del cos, en el territori corporal, obrint la possibilitat d’imaginar, representar i escriure la materialitat altrament: propera a la fluïdesa, la transitorietat, la liminaritat i la porositat associada als orificis. Es conclou per constatar la productivitat de l’estudi de la interacció entre l’orificialitat i la visió per establir models de corporalitat dominants en el sistema sexe/gènere clàssic, sostingut en els binarismes natura/cultura i masculí/femení. A la vegada, es confirma el fort potencial d’aquesta teorització per ampliar el pensament de la diferència sexual i els seus imaginaris a expressions menys dicotòmiques, més plurals i queers.
[eng] This thesis explores the interrelation between orificiality and vision in literary, graphic, and cinematographic fictions of the 21st century. The object of study unfolds from an initial, theoretical and methodological problem: the relationship between bodies and texts, materiality and textuality. Based on the perspectives of new materialisms and feminist readings of French poststructuralism, the first chapter proposes a possible articulation of this relationship that reflects the continuity between the processes of materialization of the body and those of its textualization. The structural organization of the thesis itself has derived from the proposal: three further chapters conceived as liminal zones of the human body, which examine the object of study by locating it, respectively, in the eye, a hole in the face (chapter 2), the bodily holes associated with sexuality (chapter 3), and the skin, a holeful organ (chapter 4). A primary corpus of three works —a novel, a graphic novel and a film— crosses the analytical articulation of the whole thesis, and a corpus of secondary works extends it punctually. The starting point is the idea that in the context of Western phallogocularcentric epistemologies, the body has been conceived as an aprioristic metaphysical object, and its orifices, ambiguous entities at the threshold of visibility, reduced to absence. From comparative and interdisciplinary analyses, the following hypothesis is presented: bodily orifices play an important role in the semantic and social construction of the sexed body, especially from the point of view of normativity; at the same time, as a corpotextual territory, this orificiality is a space of constant questioning and subversion of such semantics. The analyses show that this double dynamic occurs together with the mobilization of a series of poetics of vision that involve the imbrication of the eye, traditionally abstracted from the material economy of the body, in the corporeal territory, opening the possibility of imagining, representing and writing materiality alternatively: close to fluidity, transitoriness, liminarity and porosity associated with orifices.
URI: http://hdl.handle.net/2445/204920
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
MIO_TESI.pdf7.46 MBAdobe PDFView/Open    Request a copy


Embargat   Document embargat fins el 29-9-2024


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons