Correlats cerebrals del Trastorn Delirant mitjançant Ressonància Magnètica

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: El Trastorn Delirant o “Paranoia”, consistent en deliris sense altra simptomatologia psicòtica, és una entitat molt poc estudiada de la qual es desconeixen els correlats neuronals. Aquest manca de coneixement és deguda en part a la relativa raresa del trastorn i en part a les dificultats de reclutament. OBJECTIU: Investigar les potencials anomalies d’estructura i funció cerebral en pacients amb Trastorn Delirant en comparació a una mostra aparellada de controls sans.

MÈTODE: Vam invitar els participants a fer-se una ressonància magnètica amb seqüències estructurals i funcionals, tant en estat de repòs com durant la realització d’una tasca de memòria de treball (n-back), així com una exploració neuropsicològica. Per a comparar (entre pacients i controls) el volum regional de substància grisa, vam usar la morfometria basada en vòxels (VBM); per a les alteracions de la línia mitja, vam avaluar la presència de cavum septum pellúcidum (CSP) i l’absència d’adhesió intertalàmica (AAI); per a l’activació cerebral cognitiva, vam usar RM funcional (fMRI) amb la tasca n-back; per a la connectivitat cerebral, vam calcular la correlació mitjana de cada vòxel amb la resta de vòxels de substància grisa durant fMRI en repòs. Addicionalment, per a l’avaluació neuropsicològica, vam usar la WAIS III (QI), la WMS-III (memòria) i la BADS (funció executiva).

RESULTATS: Vam reclutar 24 pacients amb Trastorn Delirant i 48 controls aparellats individualment (1:2) per edat, gènere, i QI premòrbid. En comparació als controls, els

pacients presentaven una disminució de substància grisa al còrtex frontal medial / cingulat anterior i la insula bilateral, un important augment de CSP i AAI, una absència de desactivació al còrtex frontal medial / cingulat anterior durant la tasca cognitiva, una disminució de connectivitat a la insula bilateral, un QI intacte, i una disminució moderada de la memòria i la funció executiva.

CONCLUSIONS: Aquest és el primer treball que realitza una caracterització completa de les alteracions cerebrals estructurals i funcionals del Trastorn Delirant, una entitat molt poc estudiada. Les alteracions anatòmiques són compatibles amb diverses teories sobre la patogènesi dels deliris, com la prominència aberrant o la hiperactivitat de la xarxa neuronal per defecte. També mostren que aquest trastorn presenta similituds amb altres psicosis però que, en molts aspectes, es troba a mig camí entre les alteracions observades en l’esquizofrènia i la normalitat.

[eng] INTRODUCTION: Delusional Disorder or “Paranoia,” consisting of delusions without other psychotic symptoms, is a very little studied entity whose neural correlates are unknown. This lack of knowledge is due in part to the relative rarity of the disorder and in part to recruitment difficulties.

OBJECTIVE: To investigate potential abnormalities in brain structure and function compared to a paired sample of healthy controls.

METHOD: We invited participants to undergo an MRI with structural and functional sequences, both at rest and during the performance of a working memory task (n-back), as well as a neuropsychological examination. To compare (between patients and controls) the regional volume of grey matter, we used voxel-based morphometry (VBM); for midline alterations, we assessed the presence of cavum septum pellucidum (CSP) and the absence of interthalamic adhesion (AAI); for cognitive brain activation, we used functional MRI (fMRI) with the n-back task; for brain connectivity, we calculated the average correlation of each voxel with the rest of the grey matter voxels during resting-state fMRI. Additionally, for the neuropsychological assessment, we used the WAIS-III (IQ), WMS-III (memory) and BADS (executive function).

RESULTS: We recruited 24 patients with Delusional Disorder and 48 healthy controls individually matched (1:2) for age, gender, and premorbid IQ. Compared to controls, patients had a decrease in grey matter in the anterior medial/cingulate frontal cortex

and bilateral insula, a significant increase in CSP and AAI, an absence of deactivation in the anterior medial/cingulate frontal cortex during the cognitive task, a decreased connectivity to the bilateral insula, an intact IQ, and a moderate decrease in memory and executive function.

CONCLUSIONS: This is the first work that performs a complete characterization of the structural and functional brain alterations of Delusional Disorder, a very little studied entity. Anatomical alterations are compatible with various theories about the pathogenesis of delusions, such as aberrant salience or hyperactivity of the default network. They also show that this disorder bears similarities to other psychoses but that, in many respects, it is halfway between the alterations observed in schizophrenia and normality.