Factors associats a la pràctica d’activitat física en noies adolescents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: Els baixos nivells d’activitat física en la població adolescent és un dels problemes de salut pública del segle XXI, en especial en les noies, on s’estima que el 84,7% de la població mundial de noies adolescents són insuficientment actives. Aquestes dades, que es mantenen des de fa anys, es relacionen amb múltiples causes i desigualtats, en especial la influència del determinant social de gènere. En alguns països s’han establert intervencions per pal·liar el problema, però no acaben de ser efectives a causa de la dificultat de les noies per iniciar la conducta i mantenir-la en el temps. OBJECTIUS: Analitzar els nivells de pràctica d’activitat física en noies adolescents d’Esplugues de Llobregat d’entre 11 i 18 anys i la seva relació amb els factors personals i contextuals. Analitzar la influència dels factors personals i contextuals en els processos d’inici, manteniment i abandonament de la conducta d’activitat física. MÈTODES: Estudi de mètodes mixtes amb una estratègia explicativa seqüencial. En l’estudi quantitatiu descriptiu transversal s’identifiquen els nivells d'activitat física de les noies adolescents mitjançant el qüestionari International Physical Activity Questionnaire i la seva relació amb els factors personals i contextuals, a partir de les escales del model de promoció de la salut de Pender. En l’estudi qualitatiu fenomenològic s’exploren les experiències de noies actives i insuficientment actives en l'inici, manteniment i abandonament de l'activitat física, mitjançant grups focals dissenyats a partir de la informació identificada en la fase de connexió entre els dos estudis. RESULTATS: Un 69,66% de les noies adolescents es van identificar com insuficientment actives. Els factors associats positivament amb la conducta activa van ser el gènere masculí (p<0,01), fer esport extraescolar (p<0,01), la percepció de beneficis (p<0,01), la percepció d’autoeficàcia (p<0,01), les influències interpersonals (p<0,01), que els pares i mares facin esport (p<0,01), els models (p<0,01) i les normes (p<0,01). Els factors correlacionats associats negativament van ser el gènere femení (p<0,01), l’índex de massa corporal (p=0,058) i la percepció de barreres (p<0,01). No existeix una relació concloent amb la classe social (p=0,164) i les influències situacionals (p=0,048). Entre les noies actives de diferents classes socials i les noies insuficientment actives de diferents classes socials no es van trobar diferències significatives, únicament una major presència de pares i mares en els espais de compartir activitat física amb les noies. En el cas dels factors personals i contextuals, s’identifica que influencien a l’inici de la conducta d’activitat

física: la motivació intrínseca, el sentiment d’haver trobat el teu esport, les resistències a iniciar-se, les obligacions extrínseques i un entorn favorable. En el manteniment, els temes identificats són: haver tingut una infantesa activa, les competències i habilitats personals, el sentiment de necessitar fer exercici i l’entrenament com espai per compartir i progressar. En l’abandonament influencien: la transició de les diferents etapes del sistema educatiu, l’edat, la percepció de risc de lesió, el sentiment d’inseguretat, les experiències negatives i les influències dissuasives. CONCLUSIONS: Aquest estudi posa en evidència que el problema de la insuficient activitat física en les noies adolescents es repeteix com passa en altres països i que la desigualtat de gènere és especialment notòria en el nostre context. S’han de tenir presents els factors que condicionen els processos d’inici, manteniment i abandonament de la conducta d’activitat física de les noies. Els resultats d’aquest estudi podrien contribuir a crear nous programes de promoció i educació per la salut, a dissenyar intervencions a nivell comunitari i a generar canvis en polítiques i institucions. Totes aquestes accions aportarien beneficis a la salut de les noies, reduirien les desigualtats de salut vinculades al gènere i ajudarien a disminuir els nivells d’insuficient activitat física de la població mundial, contribuint a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’efecte que té el nivell socioeconòmic en la conducta d’activitat física en l’adolescència i quines característiques físiques ha de tenir l’entorn per ser promotor són aspectes per investigar en futures recerques.

[spa] INTRODUCCIÓN: Los bajos niveles de actividad física en la población adolescente son uno de los problemas de salud pública del siglo xxi, especialmente en las chicas, donde se estima que el 84,7% de la población mundial de chicas adolescentes son insuficientemente activas. Estos datos, que se mantienen desde hace años, se relacionan con múltiples causas y desigualdades, especialmente la influencia del determinante social de género. en algunos países se han establecido intervenciones para mitigar el problema, pero no acaban de ser efectivas debido a la dificultad de las chicas para iniciar la conducta y mantenerla en el tiempo. OBJETIVOS: Analizar los niveles de práctica de actividad física en chicas adolescentes de Esplugues de Llobregat, de entre 11 y 18 años, y su relación con los factores personales y contextuales. Analizar la influencia de los factores personales y contextuales en los procesos de inicio, mantenimiento y abandono de la conducta de actividad física. MÉTODOS: Estudio de métodos mixtos con una estrategia explicativa secuencial. en el estudio cuantitativo descriptivo transversal, se identifican los niveles de actividad física de las chicas adolescentes mediante el cuestionario International Physical Activity Questionnaire y su relación con los factores personales y contextuales a partir de las escalas del modelo de promoción de la salud de Pender. En el estudio cualitativo fenomenológico, se exploran las experiencias de chicas activas e insuficientemente activas en el inicio, mantenimiento y abandono de la actividad física a través de grupos focales diseñados a partir de la información identificada en la fase de conexión entre los dos estudios. RESULTADOS: Un 69,66% de las chicas adolescentes se identificaron como insuficientemente activas. Los factores asociados positivamente con la conducta activa fueron el género masculino (p<0,01), la práctica de deportes extracurriculares (p<0,01), la percepción de beneficios (p<0,01), la percepción de autoeficacia (p<0,01), las influencias interpersonales (p<0,01), la práctica deportiva de los padres (p<0,01), los modelos (p<0,01) y las normas (p<0,01). los factores correlacionados asociados negativamente fueron el género femenino (p<0,01), el índice de masa corporal (p=0,048) y la percepción de barreras (p<0,01). no se encontró una relación concluyente con la clase social (p=0,164) y las influencias situacionales (p=0,048). Entre las chicas activas de diferentes clases sociales y las chicas insuficientemente activas de diferentes clases

sociales, no se encontraron diferencias significativas, excepto una mayor presencia de padres y madres en los espacios para compartir actividad física con las chicas. En cuanto a los factores personales y contextuales, se identificó que influyen en el inicio de la conducta de actividad física: la motivación intrínseca, la sensación de haber encontrado tu deporte, las resistencias para empezar, las obligaciones externas y un entorno favorable. En el mantenimiento, los temas identificados incluyen haber tenido una infancia activa, las competencias y habilidades personales, la sensación de necesitar hacer ejercicio y el entrenamiento como espacio para compartir y progresar. En el abandono, influyen la transición entre las diferentes etapas del sistema educativo, la edad, la percepción del riesgo de lesiones, la sensación de inseguridad, las experiencias negativas y las influencias disuasivas. CONCLUSIONES: Este estudio pone de manifiesto que el problema de la insuficiente actividad física en las chicas adolescentes se repite como ocurre en otros países y que la desigualdad de género es especialmente notable en nuestro contexto. Se deben tener en cuenta los factores que condicionan los procesos de inicio, mantenimiento y abandono de la conducta de actividad física en las chicas. Los resultados de este estudio pueden contribuir a crear nuevos programas de promoción y educación para la salud, diseñar intervenciones a nivel comunitario y generar cambios en políticas e instituciones. Todas estas acciones aportarían beneficios a la salud de las chicas, reducirían las desigualdades de salud relacionadas con el género y ayudarían a disminuir los niveles de insuficiente actividad física en la población mundial, contribuyendo a alcanzar los objetivos de desarrollo sostenible. El efecto que tiene el nivel socioeconómico en la conducta de actividad física en la adolescencia y las características físicas que debe tener el entorno para ser promotor son aspectos que investigar en futuras investigaciones.

[eng] INTRODUCTION: Low levels of physical activity among the adolescent population are one of the public health issues of the 21st century, especially among girls, where it is estimated that 84,7% of the global population of adolescent girls are insufficiently active. These data, which have persisted for years, are related to multiple causes and inequalities, particularly the influence of the gender social determinant. In some countries, interventions have been established to address the problem, but they are not entirely effective due to the difficulty girls’ face in initiating and maintaining physical activity behavior.

OBJECTIVES: To analyse the levels of physical activity practice in adolescent girls aged 11 to 18 in Esplugues de Llobregat and its relationship with personal and contextual factors. To analyse the influence of personal and contextual factors on the initiation, maintenance, and abandonment of physical activity behavior.

METHODS: This study utilizes mixed methods with a sequential explanatory strategy. In the quantitative descriptive cross-sectional study, the levels of physical activity among adolescent girls are identified using the International Physical Activity Questionnaire, and their relationship with personal and contextual factors is assesses using the scales from gender’s health promotion model. In the qualitative phenomenological study, the experiences of active and insufficiently active girls in initiating, maintaining, and abandoning physical activity are explored through focus groups designed based on the information identified in the connection phase between the two studies. RESULTS: 69,99% of adolescent girls identified themselves as insufficiently active. Factors positively associated with active behavior were male gender (p<0,01), participating in extracurricular sports (p<0,01), perception of benefits (p<0,01), self-efficacy perception (p<0,01), interpersonal influences (p<0,01), parental involvement in sports (p<0,01), role models (p<0,01), and norms (p<0,01). Negatively correlated factors included female gender (p<0,01), body mass index (p=0,048), and perception of barriers (p<0,01). There was no conclusive relationship with socioeconomic status (p=0,164) and situational influences (p=0,048). Among active girls from different socioeconomic classes and insufficiently active girls from different socioeconomic classes, no significant differences were found, except for a higher presence of parents in shared physical activity spaces. In terms of personal and contextual factors, it was identified that hey influence the initiation

of physical activity behaviour: intrinsic motivation, finding one’s sporty, resistance to initiation, extrinsic obligations, and a supportive environment. In maintenance, the identified themes include having an active childhood, personal competencies and skills, feeling the need to exercise, and training as a space for sharing and progressing. For abandonment, influences include transitioning between different stages of the education system, age, perception of injury risk, insecurity, negative experiences, and discouraging influences. CONCLUSIONS: This study highlights that the issue of insufficient physical activity among adolescent girls is a recurring problem, as seen in other countries, and gender inequality is particularly evident in our context. The factors influencing the initiation, maintenance, and abandonment of physical activity behaviour in girls must be taken into account. The results of this study can contribute to the development of new health promotion and education programs, community-level interventions, and policy and institutional changes. All of these actions would benefit the health of girls, reduce gender-related health inequalities, and help reduce levels of insufficient physical activity worldwide, contributing to achieving the Sustainable Development Goals. The effect of socioeconomic status on adolescent physical activity behaviour and the physical characteristics retired for the environment to be a promoter are aspects to be investigated in future research.