Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/34725
Title: Risk factors and clinical correlates in eating disorders
Author: Gunnard, Katarina
Director: Fernández Aranda, Fernando
Keywords: Eating disorders
Depression
Subtypes
Risk factors
Treatment
Issue Date: 21-May-2012
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: The central scientific objective of the current dissertation was to take a multidisciplinary approach to make use of the full potential information, both scientific and clinical to aid prevention and treatment of EDs. In our studies we assessed a.) social and individual risk factors in EDs (Study 1), b.) empirical ED subtypes based on drive for thinness (DT) and depression (Study 2) and c.) the classification based on these four different empirical ED subtypes without cluster analysis and based on the use of clinical cutoff scores of DT and depression. Finally, we assessed the predictive validity for this subtyping scheme with regard to dropout from CBT in an unselected BN-P population seeking treatment. Our first line of investigation (Study 1) assessed social and self-standards in EDs. The results of the study suggest that compared to healthy controls, standards for physical appearance, family standards and self-achievements were higher in individuals with EDs, that ED patients show higher self-discrepancy between their personal and social values and confidence to attain them and that the conflict with their significant others over these issues was higher. Furthermore, high social and self-standards was associated with developing an ED, which emphasize the importance of assessing risk factors in ED. Finally we also observed differences in the ED subtypes; physical appearance a greater risk factor in BN and EDNOS while social-other standards were more associated with AN. The second research area (Study 2 and 3) explored new empirical ED subtypes along DT and depression. In our initial study (Study 2) we found four new ED subtypes through cluster analysis; “DT”, “DT-Depressive”, “mild DT” and “depressive-moderate DT”. This result indicates that dieting and depression are useful for analyzing and identifying ED subtypes. Study 3 further assessed these empirical subtypes and found that the same subtypes emerged when basing them on scores from clinical well-validated questionnaires and moreover that attrition rates differed between subtypes and that the dropout rate was highest for the “DT-Depressive” subtype. Our findings agree with the growing body of research indicating the importance of dieting and comorbid depression as contributing factors in ED diagnoses. Finally, these findings will hopefully aid in resolving the current controversy surrounding current DSM-ED classifications.
El objetivo central de esta tesis ha sido, desde una perspectiva multidisciplinar, integrar los conocimientos clínicos y científicos para contribuir en el avance de la prevención y tratamiento de los Trastornos de la Conducta Alimentaria (TCA). En estos estudios, se han explorado una serie de aspectos como a) factores de riesgo sociales e individuales en los TCA (estudio 1), b) identificación de subtipos empíricos de los TCA, basados en el impulso a la delgadez y la realización de dietas y la depresión (estudio 2), y c) asociación entre los cuatro subtipos de TCA, basados en los factores descritos, y respuesta a un abordaje cognitivo-conductual, en una población con diagnóstico de bulimia nerviosa purgativa (BN-P), que solicitaron tratamiento por su trastorno (estudio 3). Nuestra primera línea de investigación (estudio 1) analizó la implicación de las expectativas sociales e individuales en los TCA. Los resultados de este trabajo sugirieron que las expectativas familiares, individuales y las relacionadas con la apariencia física, eran superiores en pacientes con TCA que en sujetos control. Asimismo, los pacientes con diagnóstico de TCA mostraban mayor discrepancia entre sus valores personales y sociales, menor confianza en poder alcanzarlos y mayor conflicto con sus familiares por estas cuestiones. Por otra parte, la presencia de elevadas expectativas sociales y personales se asociaba al desarrollo de un TCA, lo que enfatizaba la importancia de evaluar estos factores de riesgo. Finalmente, se observaron diferencias significativas entre los subtipos de TCA, siendo la apariencia física un factor de riesgo más presente en BN y en trastornos de la conducta alimentaria no especificados (TCANE), mientras que otras expectativas sociales se asociaban más a la anorexia nerviosa (AN). La segunda línea de investigación (estudios 2 y 3) exploraba nuevos subtipos empíricos de TCA, teniendo en cuenta las variables de impulso a la delgadez y realización de dietas (ID) y la depresión (D). En el primer trabajo (estudio 2), se obtuvieron cuatro nuevos subtipos a través de un análisis de cluster. Los subgrupos fueron “ID”, “IDDepresivo”, “ID moderado” y “D-ID moderado”. Estos resultados mostraban que la realización de dietas y la depresión eran útiles en el análisis e identificación de subtipos en los TCA. En el estudio 3 se exploraban estos subtipos con mayor profundidad, observando que se obtenían los mismos subgrupos, cuando nos basábamos en las puntuaciones de diversos cuestionarios clínicos validados. Asimismo, la respuesta al tratamiento era distinta en función de los subtipos de TCA, presentando tasas de abandonos más elevadas el subtipo “ID-Depresivo”. De este modo, los resultados estaban en concordancia con las evidencias empíricas, cada vez mayores, que indican la importancia de la realización de dietas y la depresión comórbida como factores que contribuyen a explicar características diagnósticas en los TCA. Finalmente, estos hallazgos podrían tener una relevancia destacada en la controversia actual sobre las clasificaciones diagnósticas en el próximo DSM.
L’objectiu central d’aquesta tesi ha estat, des d’una perspectiva multidisciplinar, integrar els coneixements clínics i científics per a contribuir a l’avenç de la prevenció i tractament dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). En aquests estudis, s’han explorat una sèrie d’aspectes com a) factors de risc socials i individuals en els TCA (estudi 1), b) identificació de subtipus empírics dels TCA, i c) associació entre els quatre subtipus de TCA, basats en els factors descrits, i resposta a un abordatge cognitivoconductual, en una població amb diagnòstic de bulímia nerviosa purgativa (BN-P), que varen sol•licitar tractament pel seu trastorn (estudi 3). La nostra primera línia de recerca (estudi 1) va analitzar la implicació de les expectatives socials i individuals en els TCA. Els resultats d’aquest treball varen suggerir que les expectatives familiars, individuals i les relacionades amb l’aparença física, eren superiors en pacients amb TCA que en subjectes control. Alhora, els pacients amb diagnòstic de TCA mostraven major discrepància entre els seus valors personals i socials, menor confiança en poder aconseguir-los i major conflicte amb els seus familiars per aquestes qüestions. Per altra banda, la presència d’elevades expectatives socials i personals s’associava al desenvolupament d’un TCA, fet que emfatitzava la importància d’avaluar aquests factors de risc. Finalment, es varen observar diferències significatives entre els subtipus de TCA, sent l’aparença física un factor de risc més present en BN i en trastorns de la conducta alimentària no especificats (TCANE), mentre que altres expectatives socials s’associaven més a l’anorèxia nerviosa (AN). La segona línia de recerca (estudis 2 i 3) explorava nous subtipus empírics de TCA, tenint en compte les variables d’impuls a estar prim i realització de dietes (ID) i la depressió (D). En el primer treball (estudi 2), es varen obtenir quatre nous subtipus a través d’una anàlisi de cluster. Els subgrups foren “ID”, “ID-Depressiu”,“ID moderat” i “D-ID moderat”. Aquests resultants mostraven que la realització de dietes i la depressió eren útils en l’anàlisi i identificació de subtipus en els TCA. En l’estudi 3 s’exploraven aquests subtipus amb major profunditat, observant que s’obtenien els mateixos subgrups, quan ens basàvem en les puntuacions de diversos qüestionaris clínics validats. Alhora, la resposta al tractament era diferent en funció dels subtipus de TCA, presentant taxes d’abandonament més elevades el subtipus “IDDepressiu”. D’aquesta manera, els resultats estaven en concordança amb les evidències empíriques, cada vegada més grans, que indiquen la importància de la realització de dietes i la depressió comòrbida, com a factors que contribueixen a explicar les característiques diagnòstiques en els TCA. Finalment, aquestes troballes podrien tenir una rellevància destacada en la controvèrsia actual sobre les classificacions diagnòstiques en el proper DSM.
URI: http://hdl.handle.net/2445/34725
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Medicina

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
GUNNARD_THESIS.pdf6.51 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.