Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/34979
Title: John St Mill: una lectura republicana
Author: Comas Miralles, Joan
Director: Caminal i Badia, Miquel, 1952-2014
Keywords: Republicanisme polític
Teoria política
John Stuart Mill (1806-1873)
Issue Date: 18-Dec-2003
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] En el primer capítol - 1. El liberalisme peculiar de John Stuart Mill - es fa un recorregut per les interpretacions més significatives sobre l'obra de Mill subratllant la consternació i perplexitat que provoca en les files del liberalisme les suposades desviacions d'aquest pensador.El segon capítol - 2. Reforma i revolució: el paper de la història - està dedicat a l'estudi de la concepció milleana de la història a partir dels estereotips i prejudicis dels seus compatriotes contemporanis. En el capítol es segueix les mostres d'interès de Mill respecte les revolucions a França (XVIII i XIX). Aquestes demostracions es comparen amb les reaccions que les mateixes susciten entre els polítics i intel·lectuals anglesos.En el tercer capítol -3. Mill: Politeia vs democràcia- s'argumenta la manera com Mill atribueix un paper fonamental a l'interès general en una línia totalment diferent a l'argumentada pels denominats, respectivament, liberalisme polític i liberalisme lliurecanvista (econòmic o de mercat). Mill es situa amb el seu "interès general" en l'àmbit de la tradició moderna republicana iniciada amb les repúbliques renaixentistes italianes, i s'argumentarà que actualitzades a les condicions sociològiques d'una societat industrial. També en aquest capítol, es dóna a conèixer la teoria de la democràcia de Mill anunciant els perills de la "falsa" democràcia representativa basada en el sufragi universal per elecció de majories numèriques com a fórmula per garantir la identificació d'interessos entre els ciutadans i els governants. Aquest apartat tracta, també, dels perills que poden resultar d'una cultura política negativa, la qual prepara l'escenari per a una confrontació ideologista basada en interessos de classe.En el quart capítol - 4. La llibertat - es busca mostrar les diferencies de Mill respecte els tòpics del liberalisme ideològic emergent en el XIX. S'argumentarà que Mill defensa una teoria de la llibertat en la que la defensa d'igualtat n'és una part fonamental. La vinculació d'aquests dos valors presentats pel liberalisme jeràrquicament, primer la llibertat i després la igualtat, és revisada per Mill a partir de la seva teoria de la diversitat dels individus els quals es construeixen sempre socialment. La llibertat serà entesa a la manera republicana com procés d'alliberament de les constriccions i dominacions exercides des de la pròpia societat.En el cinquè capítol - 5. Política i autoritat - es du l'argumentació de la interpretació republicana de Mill a l'àmbit de la noció d'autoritat. Es traça aquí el vincle entre la concepció de Maquivel de la virtut cívica que exerceix el lideratge patriòtic envers a una societat cohesionada i participativa amb la de Mill quan reclama la necessitat del lideratge d'una classe del coneixement, cívica, posant èmfasi en la convicció intel·lectual compartida abans mencionada. Aquest capítol serveix per tancar el recorregut iniciat amb la defensa de Mill de la necessitat d'una nova cultura política i el paper protagonista en les circumstàncies dictades per l'època moderna per a un grup social històric dirigent - el "príncep" o la classe del coneixement segons Mill. També, en aquest capítol, s'analitza el concepte de poder i el d'autoritat en Mill ubicant-lo dins de la tradició republicana.Finalment, en el darrer capítol, - 6. Conclusions -, primer, es defensa la confirmació de les hipòtesis marcades en els objectius generals i construïdes capítol a capítol; segon, es contextualitza el "fracàs" milleà en els esdeveniments polítics històrics i debats ideològics del darrer segle en el marc de la hipòtesi general segons la qual segueix pendent encara avui, a) la progressió d'una nova cultura política de caràcter cívic i constitucionalista i, b) s'afirma la consolidació en termes culturals d'allò que Mill anunciava com la gran amenaça per a la democràcia que és "l'opinió pública".
[eng] The departing point of this thesis is to find out why Mill arouses so many suspicions and is subject to so many nuances, not only among traditional socialist thinkers and conservatives in all its variants, but especially among those who come from the liberal currents. The response will be to work on the assumption that Mill was not the representative of the renewal of liberalism in the nineteenth century as it has often been said but a continuator of the republican thought and one of the last political thinkers before the idealogisation of the social and political thought of modernity. In this thesis we will prove that only from this supposition we can re-interpret Mill's democratic theory. From this perspective, it has largely been discussed whether Mill was an elitist, a democratic participacionist, a democrat without convictions, an authoritarian or simply incoherent. Defending this thesis we will state that this discussion today has no more sense. Coherent thinker in the essential aspects of his political theory, it is argued that it is not possible to disassociate his notion of democracy from the historical facts (from the revolution, from the reforms and the social sciences they study) and the theory of culture inherent to his philosophy. Mill had a qualitative and not a quantitative conception of politics. Politics was, for Mill, "politeia" and not "leviathan". And therefore the name of republic thinker acquires in this case a clear democratic ingredient, more than that of a liberal. For Mill the view is that democracy has more to do with the general interest, and from this general interest, with freedom. In this text, we will argue that for Mill no human society can afford to dispense, in whatever degree, of the reflection on the power and realization of it, what we mean by "the exercise of authority", and we will provide reasons to bring out the differences between, on the one hand, the liberal conception of power and authority and, on the other, the concept Mill has of them.
URI: http://hdl.handle.net/2445/34979
ISBN: 9788469250334
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciencies Socials

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
JCM_TESI.pdf1.69 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.