Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/34986
Title: Procesos de integración y exclusión social juvenil en las periferias de Barcelona y Milán
Author: Cano Hila, Ana Belén
Director: García, Soledad
Keywords: Joventut
Juventud
Youth
Efecte barri
Efecto barrio
Marginació social
Marginación social
Social marginality
Integració social
Integración social
Social integration
Issue Date: 15-Nov-2011
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [spa] La presente investigación analiza la influencia del territorio (el barrio) sobre la configuración y desarrollo de los trayectos juveniles -especialmente en las dimensiones formativas, laborales y de ocio-, al mismo tiempo que tiene en cuenta la ciudad y el impacto de las instituciones sociales ubicadas en el barrio. La pregunta de investigación entorno a la cual gira el presente trabajo es si vivir en un barrio desfavorecido influye en el desarrollo personal, laboral y social de los jóvenes (de entre 16 y 24 años) que residen en él; así como la forma en qué influye, y a través de qué mecanismos lo hace. Dicho de otro modo, pretendemos estudiar si el tipo de barrio en el que los jóvenes crecen, está relacionado con que los jóvenes residentes desarrollen trayectorias vitales vulnerables a la exclusión social. Con la intención de comprender el efecto barrio y qué relación mantiene con la vulnerabilidad a la exclusión social juvenil, definimos tres objetivos fundamentales: el primer objetivo supone analizar la influencia del barrio en las condiciones y la calidad de vida de sus residentes, especialmente entre los jóvenes. El segundo objetivo pretende explicar los mecanismos a través de los que operan la influencia que ejercen las instituciones y sus actores (educadores, trabajadores sociales) en la configuración los trayectos juveniles. Y el tercer objetivo es identificar puntos fuertes y débiles de las actuaciones institucionales dirigidas a los jóvenes en estos barrios. Para abordar estos objetivos, hemos desarrollado una metodología variada, la cual combina el análisis cuantitativo –mediante el uso de datos censales y del padrón municipal -, el análisis cualitativo –a partir de la recogida de información (sentimientos, percepciones…) a través de instrumentos cualitativos como de la entrevista semi-estructurada temática y oral, la entrevista estructurada temática y escrita –y, el análisis comparativo entre ciudades (Barcelona y Milán), barrios (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio) y jóvenes. Entre las conclusiones del estudio se destaca: en primer lugar, la heterogeneidad del colectivo joven y la diversidad de trayectos juveniles que éstos desarrollan en cada uno de los cuatro barrios. En segundo lugar, la evidencia de que el efecto barrio en Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio no es homogéneo ni determinante para los trayectos vitales de los jóvenes. Sino que éste presenta intensidades y formas diferentes de influencia, en función de las estrategias e interacciones que los jóvenes establecen con las instituciones (en especial, en el ámbito de la educación y uso del tiempo libre). Y en tercer lugar, la vulnerabilidad social que experimentan algunos jóvenes en estos barrios no está tan vinculada al barrio en el que viven, sino a las interacciones que se establecen entre instituciones y jóvenes, y las experiencias derivadas de dicha interacción. Entre el conjunto de experiencias, tienen un peso muy importante en la configuración de los trayectos juveniles las vivencias en el ámbito de la instrucción y del uso del tiempo libre. Éstas impactan significativamente en la autoestima de los jóvenes y en sus expectativas de futuro.
[cat] Aquesta investigació analitza la influència del territori (el barri) sobre la configuració i desenvolupament dels trajectes juvenils- especialment en les dimensions formatives, laborals i d'oci-, alhora que té en compte la ciutat i l'impacte de les institucions socials ubicades al barri. La pregunta d’investigació entorn de la qual gira el present treball és si viure en un barri desfavorit influeix en el desenvolupament personal, laboral i social dels joves¡ (d'entre 16 i 24 anys) que hi resideixen, així com la forma en què influeix, i a través de quins mecanismes ho fa. Dit d’una altra manera, pretenem estudiar si el tipus de barri en què els joves creixen, està relacionat amb què els joves residents desenvolupin trajectòries vitals vulnerables a l'exclusió social. Amb la intenció de comprendre l'efecte barri i quina relació manté amb la vulnerabilitat a l'exclusió social juvenil, definim tres objectius fonamentals: el primer objectiu suposa analitzar la influència del barri en les condicions i la qualitat de vida dels seus residents, especialment entre els joves. El segon objectiu pretén explicar els mecanismes a través dels que operen la influència que exerceixen les institucions i els seus actors (educadors, treballadors socials) en la configuració dels trajectes juvenils. I el tercer objectiu és identificar punts forts i febles de les actuacions institucionals adreçades als joves en aquests barris. Per abordar aquests objectius, hem desenvolupat una metodologia variada, la qual combina l'anàlisi quantitatiu- mitjançant l'ús de dades censals i del padró municipal-, l'anàlisi qualitatiu- a partir del qual s’ha recollit informació com ara sentiments, percepcions..., mitjançant instruments qualitatius com l'entrevista semi-estructurada temàtica i oral, l'entrevista estructurada temàtica i escrita- i, l'anàlisi comparatiu entre ciutats (Barcelona i Milà), barris (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio) i joves. Les conclusions més rellevants d’aquest estudi són: en primer lloc, l'heterogeneïtat del col•lectiu jove i la diversitat de trajectes juvenils que aquests desenvolupen en cada un dels quatre barris. En segon lloc, l'evidència que l'efecte barri a Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio no és homogeni ni determinant per als trajectes vitals dels joves. Sinó que aquest presenta intensitats i formes diferents d'influència, en funció de les estratègies i interaccions que els joves estableixen amb les institucions (en especial, amb les institucions de l'àmbit de l'educació en el lleure). I en tercer lloc, la vulnerabilitat social que experimenten alguns joves en aquests barris no està tan vinculada al barri on viuen, sinó a les interaccions que s'estableixen entre institucions i joves, i les experiències derivades d'aquesta interacció. Entre el conjunt d'experiències, tenen un pes molt important en la configuració dels trajectes juvenils les vivències en l'àmbit de la instrucció i de l'ús del temps lliure. Aquestes impacten significativament en l'autoestima dels joves i en les seves expectatives de futur.
This investigation analyses the influence of the territory (the neighbourhood) on the configuration and development of youth trajectories – especially regarding education, work and leisure time-, while taking into consideration the city and the impact of social institutions located in the neighbourhood. Our central research questions are: Does living in a deprived neighbourhood have an impact on the careers, and personal and social development of young people (16 to 24 years old)? How is that influence? Which are the mechanisms at work? In other words, we aim to study if the neighbourhood where young people grow up is related to the development of life trajectories vulnerable to social exclusion. Aiming to understand the neighbourhood effect and the type of relation with vulnerability to social exclusion, three main objectives were defined: First, to analyse the influence of the neighbourhood regarding living conditions and quality of life of the residents, especially young people. Second, to explain the mechanisms used by institutions and their actors (educators, social workers) to impact on the configuration of youth trajectories. And third, to identify weaknesses and strengths of institutional actions designed for young people in these neighbourhoods. To tackle our objectives, we have developed a comprehensive methodology, combining quantitative analysis –combining census data and the municipal registry of inhabitants-, qualitative analysis –gathering information (feelings, perceptions…) through qualitative tools such as thematic semi-structured oral interviews, and thematic structured written interviews- and, comparative analysis between cities (Barcelona and Milan), neighbourhoods (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio), and young people. The conclusions of our research highlight, firstly, the heterogeneity of young people and the diversity of youth trajectories developed in each neighbourhood. Secondly, it became evident that the neighbourhood effect in the sample neighbourhoods is neither homogeneous, nor determinant for youth life paths. In contrast, there are different degrees and types of impact, depending on the strategies and interactions young people establish with the institutions (especially with regard to education and use of leisure time). And, thirdly, social vulnerability experienced by some youth in the sample neighbourhoods is not strictly related to the neighbourhood where they live but, instead, to the interactions established between institutions and young people, and the experiences based on such interaction. Among these experiences, the ones related to education and use of leisure time, play a key role in the configuration of youth trajectories, having a significant impact on the self-esteem and future expectations of young people.
URI: http://hdl.handle.net/2445/34986
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciencies Socials

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
02.ABCH_CONCLUSIONS_CATALÀ.pdf91.81 kBAdobe PDFView/Open
01.ABCH_TESIS.pdf4.22 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.