Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)

Abstract

[eng] La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista ─resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre─, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional. Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important ( La Federación, La Revista Social) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat.

[eng] The present doctoral thesis demonstrates the influence that the utilitarian ethics exerted in the Catalan working thought of the last third of XIX century. The classic utilitarianism, which had been defined between the end of 18th century and principles of the 19th century, by the work of the English philosopher Jeremy Bentham, was very well received in the Spanish liberal circles. In spite of this, according to the established opinion, in the middle of century the influence of Bentham had practically disappeared under the pressure of the Catholicism and the romanticism. Nevertheless, the thesis defends that the utilitarianism far from disappearing resurged closest in the Catalan republican thought to the working-class movement and, mainly, in the later anarchist group who received the First International. For the anarchists the workers were the only useful and indispensable element of the society, and the concept of public utility became the argument that repeated constantly to demand the social revolution. Even an important working newspaper as La Revista Social published the classic utilitarian text of Baron D'Holbach, "The Universal Moral", to serve as ethical guide for the workers. In sort, the anarchism wanted to design a new society based on the utility criterion.