Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35592
Title: Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local
Author: Jardí Anguera, Montserrat
Director: Terés i Tomàs, M. Rosa
Keywords: Relleus decoratius
Art català del segle XVI
Issue Date: 14-Jun-2006
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El punt de partida d'aquesta tesi de "Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local" és un fet concret i acceptat per la historiografia: la important arribada de mestres estrangers a Catalunya durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del segle XVI. Efectivament, el període del gòtic internacional havia afavorit la arribada d'artistes procedents d'Europa septentrional a la Península; en territoris catalans, acabada la guerra civil (1462-1472) s'intensifica l'arribada d'aquests mestres. Aquesta circumstància, sumada a la profunda crisis que ha provocat el conflicte bèl·lic condiciona la producció de grans obres d'art realitzades per artistes locals que podrien caracteritzar aquest període. El "Llibre de l'Obra" de la catedral de Barcelona, conservat a l'Arxiu de la mateixa catedral, buidat sistemàticament des de el 1443 fins el 1511, ha estat la principal font d'informació d'aquest treball. Aquest document ens ha permès matisar la presència a la catedral de Barcelona de la família Claperós i concretar la seva intervenció, tant al claustre i la sala capitular com a l'entrada occidental de la catedral. Així mateix, també el "Llibre de l'Obra" ens ha permès analitzar l'activitat del mestre imaginaire alemany Miquel Luch (Lochner), parcialment coneguda per la historiografia i que finalment ens ha estat desvetllat com el punt de partida de la producció artística immediatament posterior, tant a Barcelona com a tota la diòcesis. Miquel Luch apareix documentat per primera vegada el 1483, treballant en les cadires del cor de la catedral de Barcelona, iniciades per Macià Bonafé el 1456, malgrat que el catàleg conegut fins ara de l'artista iniciava l'activitat de Luch en la construcció del pinacles que coronen les cadires altes del cor de la catedral. Paral·lelament, Miquel Luch contractava el retaule destinat a l'església parroquial de sant Pere de Premià de Dalt, de 1487; el retaule per al convent de sant Agustí encarregat per la confraria dels paraires de 1489; el retaule dedicat a Tots els Sants de 1489. A totes aquestes obres documentades cal afegir l'atribució del relleu de la Pietat del canonge Vila, actualment al museu de la catedral. De totes les obres realitzades pel mestre alemany, els pinacles per al cor alt de la catedral de Barcelona mereixen una especial atenció per iniciar-se en ells una producció artística fortament marcada per la tradició germànica i introduïda a les terres catalanes pel mestre alemany: Miquel Luch. Juntament amb Miquel Luch apareix també documentat Joan Frederic també imaginaire alemany que la historiografia tradicionalment a confós amb Joan Casel, escultor actiu a València que es va desplaçar a Barcelona el 1498 i que desprès d'una breu estada per intervenir en l'església del convent de la Mercè, torna a València el 1499. A partir de la presència a Barcelona del mestre Miquel Luch es consolida la utilització de pinacles com a complement decoratiu a les estructures arquitectòniques de retaules destinats principalment a petites parròquies, convents i confraries. La producció d'aquestes estructures de tradició germànica, significativament diferents de la tradició flamenca, són realitzades principalment per entalladors locals que a l'hora s'encarregaven també de la talla d'un altre gran element que juntament amb les cadires de cor i els grans retaules d'altar tenien la funció de moblar els temples gòtics: els orgues.
[eng] Carving masters in Barcelona during the second half of the fifteenth century and the first quarter of the sixteenth century: from the German tradition to the local production. During the second half of the fifteenth century, the presence of foreign artists in Catalonia and specially in Barcelona, is particularly clear thanks to references made in documents. Most of the master sculptors come from the Netherlands and Germany; but of all the names we know, the one that most stands out is Miquel Luch (Lochner), always related to his partner, Joan Frederic, often mistaken with Joan Casel, a German origin sculptor mentioned in Barcelona and Valencia documents. The "Llibre de l'Obra" of the Barcelona Cathedral is kept in the Arxiu Capitular which has been the main source of reference for this work. This document ascertains the works made by the Claperós family at the cloister, at the Chapter Hall and at the West Door. The "Llibre de l'Obra" also lets us analyse the activity of the German imaginary master Miquel Luch (Lochner), originally known by the historiography but finally considered as the beginning of the latter carving masters production. Apart from his work on the lower seating and the pinnacles of the choir in Barcelona Cathedral starting in November 1483, in 1487 Miquel Luch was also contracted to do the great altarpiece for the parish church of Sant Pere in Premià de Dalt, which was lost in 1936. Before 1489 he carved the Altarpiece of All Saints, now in the Museu Diocesà de Barcelona. In 1489 he was contracted to do another altarpiece for the chapel that the confraternity of wool merchants had in the convent of Sant Agustí, which he left unfinished on account of his death in 1490. Also attributed to him is the tympanum of the Pietà over the doorway of the Pietà of Barcelona Cathedral. After the arrival of master Miquel Luch in Barcelona, the use of pinnacles as an ornamental complement at the architectural structure of the altarpiece is consolidated. The production of these architectural structures of the German tradition in Catalonia is very different and much more important than the Flemish tradition, and they are made by local carvers who also produced the biggest musical gothic instrument: the organ.
URI: http://hdl.handle.net/2445/35592
ISBN: 8469005359
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de l'Art

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
00.MJA_PREVI..pdf166.44 kBAdobe PDFView/Open
01.MJA_INTRODUCCIO.pdf672.71 kBAdobe PDFView/Open
02.MJA_CAP_2.pdf812.39 kBAdobe PDFView/Open
03.MJA_CAP_3.pdf929.32 kBAdobe PDFView/Open
04.MJA_CONCLUSIONS.pdf555.24 kBAdobe PDFView/Open
05.MJA_APENDIX_DOCUMENTAL.pdf1.19 MBAdobe PDFView/Open
06.MJA_APENDIX_GRAFIC.pdf4.38 MBAdobe PDFView/Open
07.MJA_BIBLIOGRAFIA.pdf532.56 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.