Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35599
Title: La Cançó de bressol: un fenomen etnomusicològic
Author: Subirats Bayego, Maria Àngels
Director: Aviñoa, Xosé
Keywords: Folklore
Cançó de bressol
Etnologia
Issue Date: 3-Dec-1992
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El titol conté tot el que amb aquesta investigació es preten constatar; és a la vegada anunci del tema i indicador de l contingut de la investigació. Aquest treball se centra en l'estudi del nucli de la cançó de bressol: música i lletra. Està estructurat seguint l'ordre lògic del treball. En primer lloc es presenta la hipòtesi, delimitació i estructura. Segueix una primera part on es tracten els aspectes previs que permeten de situar el tema que, encara que en aquest cas s'estudia des del vessant de la música, permet de ser estudiat des de molts altres aspectes. En la segona part es fa l'estudi de les fonts fent-hi constar la metodologia emprada el tipus de fitxa que s'utilitza i per acabar es fa referència a les diferents tipologies de fonts que se'n dedueixen de l'estudi. La tercera part està dedicada a l'estudi dels materials, fent primer esment de la metodologia que s'utilitza, i fent descripció de la fitxa d'anàlisi que s'hagué de prepara expressament per a aquesta investigació. Es presenta també en la tercera part l'anàlisi de cada una de les zones estudiades, així com els resultats parcials i un breu comentari als mateixos. Per acabar es presenten uns comentaris globals al corpus estudiat que ens porten a les conclusions finals. Per acabar es fa una relació de la bibliografia utilitzada en aquesta investigació. Pel que fa al contingut el podem resumir com segueix: Al parlar de la cançó de bressol, cançó que té com a funció principal la de fer dormir els nens, es pensa en un tipus de cançó pausada i monòtona i de ritme poc variat i d'aspecte lingüístic d'arguments tranquilitzants. Amb tot això se'ns presenta un fenomen musical i literari produït per una activitat humana que pot estudiar-se des de molts punts de vista. En el present treball partim de la següent hipòtesi: La cançó de bressol presenta una tipologia específica amb unes variacions que estan determinades pel contingut del text. En la realització d'aquest treball s'ha estudiat un corpus de 643 cançons de bressol, procedents de materials publicats, començant amb el "Guipuzkoako dantzak" de Iztueta (1824), primera publicació que es fa a Espanya amb idea de recuperar la música ètnica i acabant amb el "Cançoner tradicional del Baix Camp i del Montsant", treballat per diferents recopiladors i que es publica a començament de 1989. De les fonts que s'estudien i al quin estudi es dedica tota la segona part del treball a més de treure'n els materials per a l'estudi se'n fa un resum de tipologies que assenyala prou bé les diferencies que hi ha entre la feina d'uns recopiladors o d'altres. Hem pogut ordenar totes les fonts en cinc grans grups: A) Les que només conten'en músiquesw i lletres de cançons. Prologades i amb índex. B) Les que pretenen ser un conjunt més complet amb notes aclaridores per a cada cançó i generalmet fetes per zones geogràfiques, amb intenció de preservar els materials de l'oblit i de fer-ne divulgació. C) Les que presenten algun estudi complet o parcial de les circumstàncies del text o de la música. D) Les que a més de presentar estudis referents a algun ámbito dels esmentats, contenen també les anàlisis que porten a uns resultats més específics en el que fa al text, melodia, ritme, temàtica, localització, etc. E) Algunes obres teòriques amb exemples. Pel que fa a l'estudi del corpus de cançons, podem dir que s'estudia i es fa anàlisi de la lletra i de la música utilitzant la fitxa corresponent, s'arriba a unes conclusions parcials per a després tractar-les en conjunt. De les anàlisis musicals (melodia i ritme), de les anàlisis literàries i d'algunes observacions que creiem prou interessants i se'n treuen les que presentem com a conclusions finals. Les conclusions finals havien d'haver determinat una tipologia de cançó amb unes característiques especials que la fessin pròpia per adormir les criaturas. Arribat el moment de veure què ens informava el corpus analitzat, veiem que podem resumir tots els materials en dos grans grups: 1) CANÇONS FONAMENTADES EN DOS SONS PROVOCATS PEL RITME Conserven els dos sons S'adornen o completen: - Al començament. - En alguns fragments. - S'adornen de tal manera que es perd la constatació de que estan produïdes per dos sons - No s'adornen al final. (Els dos sons queden molt clars en les apoiatures) 2) CANÇONS FONAMENTADES EN El RECITATIU PROVOCAT PER LA CONVERSA (INICI DE DIÀLEG) QUE LA MARE O PERSONA QUE CUIDA AL NEN TÉ AMB ELL MENTRE EL VESTEIX O EN D'ALTRES CIRCUMSTÀNCIES. Es manté el recitatiu: - Durant tota la cançó. - Al començament i en alguns fragments. - Només en fragments interns. - Mai al final. El recitatiu es presenta al començament i de vegades es prepara: - Amb una nota inferior. - Amb més d'una nota. (La mateixa repetida) - Perd caracter i acaba fent-se el recitatiu amb la nota qua en principi semblava ser la preparatòria. Aquestes dues tipologies generals tenen característiques comuns: - Cada zona adapta les seves característiques melòdiques pel que fa a · Intervals d'inici. · Organització melòdica · Àmbit. - Cada zona adapta les seves característiques textuals. · Onomatopeies. · Tipus de vers / Tipus d'estrofa. · Tema · Idioma. - Segons el text varia el ritme. · Quasi tots els finals són descendents, en forma gradual i suau. · El tempo acostuma a ser tranquil. · En general estan formades per frases quadrades. · No són freqüents als períodes melòdics repetits: generalment són diferents. Amb tot això podem concluir que no és només la música la que dona a aquest tipus da cançó unes característiques especials, perquè qualsevol cançó popular les pot tenir també. S'ha de tenir en compte la circumstància i la forma en què ha estat cantada i adonar-se'n de com ha estat produïda. No es pot pensar en aquest génere de cançó com en un fenomen estrictamente musical sinò que es dedueix que és quelcom més complexe; és un fenomen etnomusicològic i ha de ser estudiat no només des dels vessants musical i literari sinò també des de la Psicologia, l'Antropologia, la Sociologia, ... etc.
[eng] This piece of work is the outcome of a research which has focused on the study of a small part of popular music: cradle songs or lullaby. The goal was to find the musical core in cradle songs, including both words and music. The starting hypothesis was that this genre of songs could who a specific musical typology, whose variations would be determined by the content of the words; this specific typology would also be able to induce sleep. In order to determine this typology, we analyzed a corpus of 643 cradle songs, based upon materials that were published since the year 1824 until 1989. We performed the analysis of this material with the aid of a filing card, made for this purpose. From the results of the analysis it can be deduced some specific musical features for cradle songs, which can also be made extensive to other genres of popular music. Therefore, it seems that a specific musical typology for this genre cannot be established, although we can nevertheless conclude that the materials studied can fall into two main groups: a) Melodies based upon two sounds, which have their origin in the rhythm of rocking. Within this group we can observe some differences: some pieces keep exclusively these two sounds, while in other cases they appeal ornamented, developed and completed, although never at the end of the melody. b) Melodies based upon the recitative that arises from the conversation that the mother or person who is lulling the child keeps, with him/her. In some cases, the recitative mode is maintained through all the melody, and in other cases at the beginning or in some passages, but never at the end. Even so, the conclusion is that music is not the unique factor that gives this type of sang its special features: we must take also into account the circumstances and the way it is sung, being aware of how the sang has come to produced. Therefore, we cannot think of this genre of sang as a strictly musical phenomenon, but as something much more complex, a truly ethno-musicological phenomenon.
URI: http://hdl.handle.net/2445/35599
ISBN: 9788469295663
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de l'Art

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.MASB_1de10.pdf8.61 MBAdobe PDFView/Open
02.MASB_2de10.pdf8.68 MBAdobe PDFView/Open
03.MASB_3de10.pdf6.97 MBAdobe PDFView/Open
04.MASB_4de10.pdf5.32 MBAdobe PDFView/Open
05.MASB_5de10.pdf8.07 MBAdobe PDFView/Open
06.MASB_6de10.pdf9.26 MBAdobe PDFView/Open
07.MASB_7de10.pdf8.23 MBAdobe PDFView/Open
08.MASB_8de10.pdf7.76 MBAdobe PDFView/Open
09.MASB_9de10.pdf8.27 MBAdobe PDFView/Open
10.MASB_10de10.pdf8.57 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.