Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35655
Title: Història, entre lògica i empíria. Una lectura de la filosofia de la història hegeliana
Author: Mayos Solsona, Gonçal
Director: Valls Plana, Ramón, 1928-2011
Keywords: Hegel, Georg Wilhelm Friedrich - Crítica i interpretació
Filosofia de la història
Filosofía de la historia
Philosophy of history
Issue Date: 19-Jan-1988
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] L'objectiu d'aquest treball és analitzar en tota la seva riquesa i complexitat la filosofia de la història universal del Hegel ja madur. Aquesta temàtica ha estat en general menystinguda per la part més creativa de la crítica hegeliana. Les raons poden ser moltes: (1) Hi ha intervingut la convicció que les grans "presses" especulatives es poden trobar més en unes altres obres -en especial les sistemàtiques i, fins i tot, les juvenils-. (2) També hi ha tingut a veure la reducció de la temàtica a alguns aspectes -pretesament més filosòfics o especulatius- d'escrits, rics però relativament curts, com són el final de la “Filosofia del dret” o l'escrit “La raó en la història”, tot oblidant o menystenint el gran cos de les “Lliçons sobre filosofia de la història” o els continguts referents a la història en la resta de cursos de Berlín. Així hom ha eludit gran part de la riquesa originària de la proposta hegeliana. (3) També s'ha produït que la filosofia de la història i els seus escrits han estat interpretats des d'altres obres, amb la qual cosa ha quedat malmesa l'especificitat del seu discurs. (4) A més a més aquesta temàtica, com a conseqüència de la crisi de l'historicisme, va ser molt abandonada fins recentment. El resultat ha estat que la producció en aquest àmbit del pensament hegelià no està al mateix nivell que la producció en altres àmbits de la filosofia hegeliana. Així resulta que encara podem considerar com la millor obra sobre la filosofia hegeliana de la història l'escrit de Lasson “Hegel als Gesehiehtsphilosoph” de 1920. La bibliografia sobre temes de filosofia de la història es troba dividida en dos tipus o gèneres d'obres: - El primer, són els intents pretesament complets i sistemàtics d'abastar tota la complexitat de la temàtica. D'aquests els realment valuosos són molt pocs: el de Lasson ja citat, esperem el que ens ha promès Meist, cal remarcar els D'Hondt “Hegel philosophe de l'historie vivante” i Flórez “La dialéctica de la historia en Hegel” (que són dels més interessants i complets). Cal tenir en compte naturalment els d'Hyppolite “Introduction à la philosophie de l'histoire de Hegel”, Löwith “El sentido de la historia” i també “De Hegel a Nietzsche”, Plebe “Hegel filosofo della historia”, O'Brien “Hegel on Reason and History”, Plenge “Hegel und die Weltgeschichte. Ein Vortrag”, Sofia Vanni “La concezione hegeliana della storia”. Tots aquests llibres són bons però solen estar mancats d'una anàlisi detallada i profunda de tot el material que sobre la filosofia de la història ens ha arribat del Hegel de Berlín. En general estan tan preocupats pel nucli especulatiu que obvien gran part de la riquesa -amb importants conseqüències especulatives, com tractarem de demostrar- de la filosofia de la història. Com veiem la bibliografia d'aquest tipus és relativament reduïda, alhora que ràpidament baixa de qualitat. - El segon tipus de bibliografia està composta per l'enorme quantitat d'articles -i algun llibre molt cabdal com per exemple el de Ritter “Hegel und die franzosische Revolution”- que fan referència a aspectes més o menys directament tractats per la filosofia hegeliana de la història. Aquest material és molt dispers però alhora molt ric: és plenament complementari de l'anterior ja que el que perden en voluntat de completesa ho guanyen en riquesa i preocupació pels continguts concrets. Alguns d'aquests articles són obres de circumstàncies o per engrandir la pròpia llista de publicacions, però molt d'ells són completes síntesis resultat de molts esforços dedicats a un tema específic. Dintre d'aquest tipus de bibliografia hi ha els escrits que estudien la relació de Hegel amb Grècia, la Revolució francesa, la Reforma, el cristianisme, l'art, la filosofia, l'astúcia de la raó, la fi de la història, etc. Són temes molt importants per a una completa elucidació de la filosofia de la història hegeliana. Normalment enllacen amb altres obres -des de les quals són sovint interpretats- i contribueixen, per tant, a arrodonir el pensament hegelià sobre filosofia de la història i a enllaçar-Io amb el conjunt del seu pensament i sistema. Entre aquests dos tipus de producció ens movem nosaltres i hem procurat no caure en un o altre tipus, sinó mirar d'aprofitar els avantatges de cada un i mirar d'evitar-ne els defectes. Així hem intentat abastar la totalitat de la rica proposta hegeliana; abastar la pràctica totalitat de la seva obra madura a Berlín sobre filosofia de la història. Analitzar-la, estructurar-la i sintetitzar-la, atenent tant als continguts concrets que Hegel desenvolupa com al nucli més especulatiu que s'hi pot trobar. Creiem que tots dos elements són absolutament indissolubles, solidaris i complementaris. La lògica específica del discurs hegelià només es pot copsar a partir dels desenvolupaments concrets -empírics- que la vehiculen, i aquests només mostren el seu logos a partir d'integrar-se en i exterioritzar aquella lògica. Per això hem acarat el nostre treball com una nova lectura que abastés tot aquest material alhora ric especulativament i concretament, que tant pot informar del nucli més profund del pensament hegelià com sobre els pressupòsits del seu pensament i de la seva època. Es tractava, doncs, d'encarar-nos directament amb Hegel, procurant evitar que els arbres dels comentaristes hegelians ens impedissin veure el bosc hegelià. Es tractava de veure si llegint de nou tots els escrits de temàtca filosofico-històrica podíem construir un discurs i una anàlisi que fes justícia, tant a la profunditat lògica del discurs hegelià com a la seva riquesa empírica. El treball s'estructura en quatre parts. - La primera estudia aspectes importants en l'evolució del pensament hegelià sobre la història: els diversos escrits rellevants conservats, el divers paper que hi juga, el lloc ocupat dintre del Sistema, el canvi -amb les possibles raons- en l'estructuració de la història universal de quatre a tres etapes. - La segona part és una anàlisi i intent de reconstruccIó del contingut de les “Vorlesungen” (edició Lasson), cercant-ne el fil lògic. - La tercera part investiga els elements que estructuren el discurs: (1) La llibertat com a meta de la història. (2) L'estat i les constitucions (crítica de la democràcia i dels plantejaments liberals (elogi de la monarquia). (3) El paper de l'esperit absolut (en especial de la religió com a saber de l'absolut accessible a tot el poble, cronològicament previ i amb més força impulsora que no la filosofia). (4) L'oposició esperit-natura (permanència d'un fons il.lustrat basat en el desequilibri entre esperit I natura, paral.lel al que s'estableix entre subjecte-objecte i universalitat-particularitat. (5) L'astúcia de la raó (l'astut argument que permet justificar la realització de la lògica de la història mItjançant I’empíria, anàlisi del paper de les passions, dels herois i del savi). - La quarta part treu les conclusions respecte al problema de l'harmonia entre lògica i empíria històriques (una distinció necessària encara que hi hagi una total immanència, la lògica com a punt de vista del Tot a partir del qual s'avalua l'empíria). Analitza l'especificitat del discurs dintre del sistema (com una versió lògico-diacrònica de la totalitat de la filosofia de l'esperit) i la resta d'obres (que és divers del discurs de la “Ciència de la lògica”, “La fenomenologia de l'esperit”, “Història de la filosofia”). Exposa el procés correlatiu i paral.lel d'autoconeixement i autocreació com a nucli lògico-especulatiu més profund. Finalment, treu les conseqüències de les nostres tesis respecte a la concepció de progrés (derivada de la seva noció de desenvolupament) i sobre el problema de l'afirmació hegeliana de la fi de la història.
[eng] Analysis of Hegels' mature thought on philosophy of universal history. The thesis is divided in four parts. The first part is devoted to important aspects in the evolution of Hegelian thought on history: the various relevant writings that have been preserved, the different role history plays, its diversified place within the system, the change (always conveniently reasoned) in the structure of universal history from three to four stages. The second part is an analysis and an attempt to reorganize the contents of the “Vorlesungen” (Lassons's edition), trying to find its logical thread. The third part researches the elements that structure the discourse: (1) the freedom as an aim of history, the state and the political constitutions (criticism of democracy and the liberal tradition, praise of monarchy), the role played by the absolute spirit (specially the role of religion as the wisdom of the absolute to which everyone has access, anterior in time and more powerful than philosophy, the contrast spirit-nature (permanence of an illustrated background based in the imbalance between spirit and nature and parallel to that established between the categories of subject-object and universality-peculiarity), the astuteness of the reason (the cunning reasoning which allows us to justify the ways in which “empiria” (the realm of the empirical) realizes the logic of history, analysis of the role played by the passions, the heroes and the wise). The fourth part draws conclusions referring to the problem of the harmony between historic logic and the realm of the empirical (a necessary distinction though a total immanence prevails, logic being a point of view for the whole from which “empiria” is evaluated). It analyses the specificity of the discourse within the system (as a logic-diachronic version of the totality of the philosophy of the spirit) and the other works (which is different from the discourse of the “Science of Logic”, “The Phenomenology of the Spirit” and “The History of Philosophy”). This fourth part also presents the correlative and parallel process of self-knowledge and self-creation as a deeper logic-speculative nucleus. Finally it draws conclusions from our thesis regarding our conception of progress (derived from his notion of development) and about the problem of the Hegelian affirmation of the end of history).
URI: http://hdl.handle.net/2445/35655
ISBN: 978-84-694-5359-9
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.GMS_1de6.pdf8.43 MBAdobe PDFView/Open
02.GMS_2de6.pdf8.21 MBAdobe PDFView/Open
03.GMS_3de6.pdf8.47 MBAdobe PDFView/Open
04.GMS_4de6.pdf6.82 MBAdobe PDFView/Open
05.GMS_5de6.pdf9.74 MBAdobe PDFView/Open
06.GMS_6de6.pdf3.87 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.