Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35796
Title: Utilitat de la ressonància magnètica amb espectroscòpia en el diagnòstic precoç del càncer de pròstata
Author: Vilanova Busquets, Joan Carles
Director: Comet Batlle, Josep
Ayuso Colella, Carmen
Keywords: Ressonància magnètica
Radiodiagnòstic
Càncer de pròstata
Oncologia
Issue Date: 23-Jan-2008
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] INTRODUCCIÓ: El diagnòstic precoç del càncer de pròstata actualment es realitza amb la valoració del tacte rectal (TR) i l'antigen prostàtic específic (PSAt), havent de considerar habitualment la biòpsia prostàtica en els casos de PSA elevat i/o TR sospitós. Aquests mètodes són poc específics, el que suposa un alt ràtio de biòpsies negatives, sobretot en un determinat interval de PSA, en el que es sobreposen l'hiperplàsia benigna de pròstata i el càncer prostàtic OBJECTIUS: 1)Avaluar la utilitat clínica de la ressonància magnètica endorectal amb espectroscòpia (RME) i determinar la seva aportació i millora en el diagnòstic del càncer de pròstata comparativament amb el PSAt, ràtio de PSA, tacte rectal (TR) i ressonància magnètica sense espectroscòpia (RM). 2) Objectivar la capacitat de la RME per reduir el nombre de biòpsies en pacients candidats a estudi per càncer de pròstata. 3) Valorar el comportament metabòlic de la pròstata en la glàndula perifèrica i central amb o sense càncer de pròstata. METODOLOGIA: S'han analitzat prospectivament amb RME 54 pacients amb PSA total (PSAt) > 3ng/ml i/o PSA ràtio <20. S'ha realitzat estudi de RME amb bobina endorectal realitzant seqüències potenciades en T2 i posterior seqüència específica amb espectroscòpia. Posteriorment s'ha realitzat biòpsia prostàtica transrectal sota guia ecogràfica en tots els pacients i cirurgia en els casos indicats per càncer de pròstata. S'han analitzat les variables tacte rectal (TR), PSAt, PSA ràtio, RM, RME i índex metabòlic colina+creatina/citrat (CC/Ci) en la pròstata de forma global i per octants comparativament amb el resultat de la biòpsia o la prostatectomia en la zona perifèrica i central. Els poders predictius de les diferents variables -tant considerades individualment com combinades entre elles mitjançant models de regressió logística binària- s'han valorat a partir de l'estimació de les àrees sota les corresponents corbes ROC (Receiver Operating Characteristic). RESULTATS: La mitjana de PSA ràtio de 16.44 dels pacients amb biòpsia negativa és significativament major (p<0.01) que la mitjana de 11.14 dels pacients amb biòpsia positiva. L'estimació de l'índex de validesa del TR, PSAt, PSA ràtio, RM i RME per a la diagnosi del càncer de pròstata de la unitat prostàtica, calculat a partir de l'àrea sota la corba ROC, va resultar de 0.57, 0.66, 0.82, 0.86 i 0.90 respectivament. El model predictiu basat en afegir les variables PSA ràtio, RM i el quocient CC/Ci va mostrar l'índex de validesa major de 0.95, estimat a partir de l'àrea sota la corba ROC. Per aquest model predictiu de les tres variables s'hagués estalviat el 44% de les biòpsies amb l'11% de biòpsies innecessàries i amb un 100% de sensibilitat (p=0.20). L'estimació de l'índex de validesa de la RM i RME per a la diagnosi del càncer de pròstata de la glàndula perifèrica, calculat a partir de l'àrea sota la corba ROC, va resultar de 0.76 i 0.91 respectivament. El model predictiu basat en afegir la RME a la RM va mostrar l'índex de validesa de 0.92 estimat a partir de l'àrea sota la corba ROC en la glàndula perifèrica. La mitjana de CC/Ci de 0.5 dels pacients amb biòpsia negativa és significativament menor (p<0.01) que la mitjana de 1.0 dels pacients amb diagnosi positiva de la glàndula perifèrica. L'estimació de l'índex de validesa de la RM i RME per a la diagnosi del càncer de pròstata de la glàndula central, calculat a partir de l'àrea sota la corba ROC, va resultar de 0.66 i 0.89 respectivament. El model predictiu basat en afegir la RME a la RM va mostrar l'índex de validesa de 0.92 estimat a partir de l'àrea sota la corba ROC en la glàndula central. La mitjana de CC/Ci de 0.6 dels pacients amb biòpsia negativa és significativament menor (p<0.01) que la mitjana de 1.3 dels pacients amb diagnosi positiva de la glàndula central. CONCLUSIONS: La RM amb espectroscòpia és una tècnica útil per detectar el càncer de pròstata en pacients amb PSA elevat i millora de forma significativa la seva detecció respecte a la RM convencional i els paràmetres convencionals del TR i PSAt. La utilització de la RME conjuntament amb la RM i els paràmetres clínics del ràtio de PSA permeten millorar el valor predictiu en la detecció del càncer de pròstata, i pot ser una eina útil per poder ser inclosa en l'algoritme de diagnòstic en pacients amb sospita de càncer de pròstata. La RME permet estalviar un nombre significatiu de biòpsies innecessàries quan el resultat de la tècnica és negatiu de sospita de càncer de pròstata. L'índex metabòlic CC/Ci és significativament superior en el càncer de pròstata que en la glàndula normal, tant en la zona central com la perifèrica.
[eng] "Usefulness of magnetic resonance with spectroscopy for the early diagnosis of prostate cancer" INTRODUCTION: The current methods used for the diagnosis of prostate cancer are digital rectal examination (DRE) and prostate specific antigen (PSA). Prostatic biopsy is commonly performed in patients with elevated PSA and/or abnormal DRE. Those methods have low specificity, which represents a high rate of negative biopsies, especially within a certain PSA range, as prostate cancer and benign prostatic hyperplasia overlaps. OBJECTIVES: Evaluate the clinical role of magnetic resonance with spectroscopy (MRSI) and estimate the incremental value for the early diagnosis of prostate cancer comparing MRSI with the PSA, PSA ratio, DRE and conventional MR. 2) Analyze the ability of MRSI to reduce the number of biopsies for patients candidates to be evaluated for prostate cancer. 3) Estimate the metabolic behavior of the peripheral and central gland in patients with and without prostate cancer. METHOD: Fifty four consecutive patients with PSA > 3ng/ml and/or PSA ratio <20 were prospectively studied with MRSI. MR spectroscopy was performed with endorectal coil using T2-weighted images and a specific spectroscopy sequence, followed by transrectal biopsy guided with ultrasound in all patients and elected surgery in patients diagnosed with prostate cancer. The variables DRE, PSA, PSA ratio, MR, MRSI and the metabolic ratio choline+creatine/citrate (CC/Ci) for the prostate as a whole unit and by octants were analyzed and compared with the biopsy or prostatectomy results for the peripheral and central gland. Predictive values of the different variables -either considered individually as combined between them on a model of binary logistic regression- have been evaluated from the estimated areas under the ROC (Receiver Operating Characteristic) curves RESULTS: The mean PSA ratio of 16.44 for patients with negative biopsy results is statistically higher (p<0.01) than the mean of 11.14 for patients with positive biopsy. The estimated probability of DRE, PSA, PSA ratio, MR and MRSI for the diagnosis of prostate cancer for the prostate as a whole unit, calculated with the areas under the ROC curves, was 0.57, 0.66, 0.82, 0.86 and 0.90 respectively. The predictive model incorporating together the variables PSA ratio, MR and the CC/Ci ratio resulted with the higher area under the ROC curve of 0.95. For this predictive model with the three variables, 44% of the biopsies would be avoided with 11% of unnecessary biopsies would be performed and with a 100% of sensitivity (p=0.20). Estimated probability of MR and MRSI for the diagnosis of prostate cancer for the peripheral gland, calculated with the areas under the ROC curves, was 0.76 and 0.91 respectively. The predictive model incorporating together the variables MR and MRSI resulted with an area under the ROC curve of 0.92 for the peripheral gland. The mean CC/Ci ratio of 0.5 for patients with negative biopsy results is statistically lower (p<0.01) than the mean of 1.0 for patients with positive biopsy in the peripheral gland. Estimated probability of MR and MRSI for the diagnosis of prostate cancer for the central gland, calculated with the areas under the ROC curves, was 0.66 and 0.89 respectively. The predictive model incorporating together the variables MR and MRSI resulted with an area under the ROC curve of 0.92 for the central gland. The mean CC/Ci ratio of 0.6 for patients with negative biopsy results is statistically lower (p<0.01) than the mean of 1.3 for patients with positive biopsy in the central gland. CONCLUSIONS: MR with spectroscopy is a useful technique to detect prostate cancer in patients with elevated PSA and improves significantly its detection related to MR and the current methods of PSA and DRE. The combined use of MRSI with the PSA ratio allows to improve the predictive value for prostate cancer detection; and could be a useful technique to be included in the diagnosis algorithm for patients suspected for prostate cancer. MRSI allows to avoid a significant number of unnecessary biopsies whenever there is a negative result for suspected prostate cancer using the technique. The metabolic CC/Ci ratio is significantly higher for prostate cancer than in the normal gland, both in the central and in the peripheral gland.
URI: http://hdl.handle.net/2445/35796
ISBN: 9788469129845
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria i Radiologia i Medicina Física

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
JCVB_TESI.pdf1.62 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.