Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35884
Title: Biodemografia del Delta de l'Ebre: Estructura matrimonial
Author: Esparza Pagès, Mireia
Director: García-Moro, Clara
Hernández, Miquel
Keywords: Edat contemporània
Història local
Desenvolupament social
Terres de l'Ebre
Evolució demogràfica
Issue Date: 21-Apr-2004
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] S'ha dut a terme un estudi biodemogràfic complert de la població del Delta de l'Ebre (Tarragona) a partir dels matrimonis registrats a quatre de les seves parròquies: la Cava, Jesús i Maria, Amposta i St.Jaume d'Enveja, durant els segles XIX i XX. Va ser precisament durant aquests segles quan va tenir lloc la colonització massiva del Delta gràcies a la canalització de les seves terres i a la conseqüent extensió dels cultius, especialment del cultiu de l'arròs. En un primer moment la població colonitzadora arribava des de les terres de secà del voltant, però, ràpidament les immigracions es van estendre a individus provinents del País Valencià i l'Aragó i, més endavant, del sud de la Península Ibèrica. Entre els aspectes analitzats en aquesta tesi, destaquen l'estacionalitat matrimonial, els nivells d'endogàmia i consanguinitat de la població, les distàncies interparroquials obtingudes a partir dels matrimonis i un exhaustiu estudi dels cognoms dels cònjuges (diversitat, isonímia, consanguinitat, etc). Prèviament, però s'ha dut a terme una descripció de la població utilitzant els paràmetres biodemogràfics habituals. Els diversos resultats obtinguts mostren que es tracta d'una zona amb una elevada endogàmia (de les més altes de Catalunya) i un comportament força aïllat respecte altres poblacions de la comarca i de les comarques veïnes. L'economia, basada de manera majoritària en el cultiu de l'arròs té una enorme influència en els cicles matrimonials dels habitants del Delta, tal i com ho demostra la marcada estacionalitat matrimonial observada durant la primera meitat del segle XX, amb màxims entre octubre i març, coincidint amb l'època de menor activitat agrícola en aquest tipus de cultiu. Alhora, en la població deltaica s'observa una estructura interna força peculiar. En primer lloc destaca la clara diferenciació dels matrimonis registrats a Amposta respecte els de la resta de parròquies, especialment a causa d'una major presència d'individus nascuts fora del Delta en els matrimonis ampostins. Així doncs, la població d'Amposta, ja sigui degut a la seva situació geogràfica, més perifèrica respecte la resta de parròquies analitzades o bé degut a la seva condició de capital de comarca, ha actuat com un focus d'atracció de la població immigrant i, per tant, té un comportament molt menys endògam que la resta de parròquies. Per altra banda, si només es tenen en compte els matrimonis entre individus nascuts al Delta de l'Ebre, s'observa una clara diferenciació entre les parròquies d'una i altra banda del riu. Aquest fet subratlla la importància d'aquest com a barrera entre les poblacions, potser no tan geogràfica com històrica, ja que precisament el riu hauria marcat la frontera entre les dues etapes del procés de canalització: una primera a la riba sud cap al 1860 i una segona als voltants de 1912 a la riba nord. Aquesta asincronia es veu clarament reflectida en les distàncies genètiques calculades entre les poblacions d'una i altra riba del riu, tant a partir del nombre de matrimonis com a partir de les freqüències dels cognoms.
[eng] A biodemographic analysis of the Ebro Delta (Tarragona) population has been done using the marriages recorded in four of its parishes: La Cava and Jesús i Maria, both on the north side of the river, and Amposta and St.Jaume d'Enveja, on the south side. These marriages are dated on the 19th and 20th centuries, the period when the the river was canalized allowing the extension of the crops (particularly rice) on the region and, consequently, the settlement of the land. The first immigrants arrived from the neighbouring dry land, later came from Valencia and Aragon and finally from the south of the Iberian Peninsula. The parameters analysed are: marriage seasonality, levels of endogamy and inbreeding, distances between parishes as taken from marriages and an exhaustive surname analysis. Previously, a population's description has been done using the usual biodemographic parameters. Obtained results show that the Ebro Delta has high endogamy levels (one of the highest in Catalonia) and an isolated behaviour relative to the neighbouring populations. Economy is based on rice culture, and has a great influence on the marriage cycle, as can be observed by the clear marriage seasonality on the first half of the 20th century, with maximums between October and March, when the activity decreases. An apparent internal structure emerges on the Delta population. First of all, there is a clear differentiation of Amposta with respect to the rest of the locations, with a lesser influence of the agrarian cycle over nuptiality and a greater incidence of marriages to individuals born outside the delta. If only the marriages between people born on the Ebro Delta are taken into account, a separation from parishes from both banks of the river can be observed, fact that can be related with the different colonizing processes of both hemideltas.
URI: http://hdl.handle.net/2445/35884
ISBN: 8468902969
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Biologia Animal

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
1.Primera_part.pdf666.08 kBAdobe PDFView/Open
2.Segona_part.pdf538.95 kBAdobe PDFView/Open
3.Tercera_part.pdf633.85 kBAdobe PDFView/Open
4.Quarta_part.pdf546.84 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.