El Patró de microestriació dental de primats "Catarrhini": un model ecològic per primats fòssils i homínids

Abstract

[cat] Aquest treball proposa una metodologia que permet l'obtenció d'informació a nivell microscòpic de les corones dentals sense una excessiva manipulació dels espècimens originals dipositats en diverses col·leccions osteològiques. La tècnica consisteix en la realització de motlles dentals d'alta resolució i la posterior obtenció de positius amb resina o poliuretà, per disposar de rèpliques d'alta qualitat. Així mateix s'han considerat diversos aspectes tècnics en la utilització del Microscopi Electrònic de Rastreig (SEM) i els preparatius previs de la mostra per el correcte estudi de les superfícies d'esmalt. L'estudi del patró de microestriació dental en primats Cercopithecoidea s'ha centrat en diverses espècies dels gèneres Papio, Cercopithecus i Colobus. Els resultats indiquen, en primer lloc, que únicament un baix percentatge d'individus de les col·leccions presenten una bona preservació de les dents, amb patrons de microestriació analitzables, tot i que de manera desigual en funció de l'espècie. Les anàlisis dels patrons de microestriació ben preservats mostren grans diferències entre les espècies analitzades. Pel que fa a les anàlisis de les estries dels primats Hominoidea, s'ha descrit una gran homogeneïtat general interespecífica, tot i que també hi ha grans diferències en els patrons a nivell poblacional i relacionades amb qüestions ecològiques i estacionals en el consum d'aliments clau durant les èpoques d'escassetat d'aliments. El conjunt de la variabilitat dels patrons de microestriació dental dels primats Catarrhini actuals s'ha utilitzat com a marc de referència per comparar el patró de microestriació d'algunes espècies de primats fòssils amb l'objectiu d'interpretar la seva possible alimentació. Una anàlisis de tota la variabilitat mostra que els primats del Miocè, Dryopithecus laietanus i Oreopithecus bambolii, difereixen molt en els patrons de microestriació dental. El 80% dels Dryopithecus analitzats es van classifica com Gorilla, amb una alta probabilitat de classificació. Per altra banda, l'únic espècimen de Oreopithecus que va donar resultats fiables es va classificar amb els Papio. La caracterització de la dieta d'ambdues espècies fòssils és, doncs, contradictòria amb les conclusions d'estudis previs basats únicament en la morfologia dental. La gran similitud de Dryopithecus laietanus i Gorilla gorilla indica que aquest primat podria haver consumit recursos tròfics abrasius, com plantes herbàcies, fulles o medul·les, tot i que no es pot descartar el consum de fruits. Oreopithecus, malgrat la reduïda mostra analitzada, sembla presentar un patró de microestriació dental propi d'un primat de zones obertes amb un consum de recursos més generalista, però descartant la hipòtesis que hagués consumit fulles. L'apartat final de la tesi estudia la variabilitat poblacional dels Hominoidea, i com aquesta pot ajudar a interpretar l'alimentació de l'homínid africà Australopithecus afarensis. Els resultats indiquen que les poblacions de goril·les del Congo són les que presenten un patró de microestriació més diferenciat. Els goril·les i els ximpanzés del Camerún formen un grup molt homogeni i posseeixen patrons de microestriació dental molt semblants, possiblement perquè habiten el mateix ecosistema i l'exploten de manera molt similar. Les anàlisis discriminants de totes les variables quantitatives del patró de microestriació dental van permetre classificar als homínids. La màxima similitud la van presentar amb els papions, seguida dels goril·les del Camerún; però cap d'ells ho va fer com Pan troglodytes verus o els goril·les del Congo, que habiten entorns ecològics en mosaic on consumeixen una gran proporció d'aliments clau fibrosos de manera estacional. Aquests resultats suggereixen que aquests homínids no van explotar recursos estacionals molt fibrosos però, contràriament, presentarien una dieta basada en el consum d'aliments de baixa qualitat durant gran part de l'any, com farien els papions actuals i, així mateix, un consum de recursos vegetals semblants als utilitzats pels goril·les.

[eng] The analysis of dental microwear is one of the techniques most used for the interpretation of the diet of hominids and fossil primates. The teeth of the primates are a source of very important information, not only for the studies of microwear, but for multiple studies of compared morphology or taxonomy. The quantification of dental microwear patterns from SEM images is done by using semiautomatic procedures, so the measurement of the microstriations has an associate inevitable mistake that depends on many intrinsic factors of the image, but also related to the observer. The present study approaches the quantification of these errors of measurement at interobserver and intraobserver levels. The study of the variability of dental microwear in Cercopithecoidea primates has been based on several species: Papio, Cercopithecus and Colobus. They can be considered a good group of primates to see if the ecological differences are related to dental microwear pattern. The whole variability of the dental microwear patterns including all Catarhini (Cercopithecoidea and Hominoidea) has been used as a reference for comparing the dental microwear of some fossil primates with the aim to interpret its possible diets. An analysis of the whole variability shows that the Miocene primates, Dryopithecus laietanus and Oreopithecus bambolii, differ very much in dental microwear patterns. 80% of the analyzed Dryopithecus laietanus are classified as Gorilla gorilla, but Oreopithecus bambolii is classified as Papio anubis. Finally, dental microwear variability of primates is used for the interpretation of Australopithecus afarensis diet and its ecological reconstruction. Results indicates that hominid microwear pattern are classified as baboons, followed by the gorillas from Cameroon; but none of them did it as Pan troglodytes verus or gorillas from Congo, which inhabit in a mosaic environments and consume a great proportion of keystone and fibrous food seasonally. These results suggest that these hominids did not exploit seasonally very fibrous resources but, in contrast they would present a diet based on a food consumption of low quality during great part of the year.