Territorialitat interspecífica de "Sturnus vulgaris" L. i "Sturnus unicolor" Temm., dues aloespècies en contacte secundari: hàbitat de cria, conducta agonística i cants territorials

Abstract

[cat] En la present memòria s'analitzaran els aspectes que fan referència a les relacions territorials intra/interspecífiques de "Sturnus vulgaris" i "Sturnus unicolor", i les seves conseqüències en el marc reproductor. D'una banda, es determinarà l'ús de l'espai a gran escala -distribució geogràfica- i a escala local -selecció de l'hàbitat de cria-. D'altra banda, s'analitzaran els mecanismes d'interacció territorial: les conductes agonístiques i els cants territorials. Amb aquest estudi (a la vegada que es pretén aportar informació sobre una espècie tan poc treballada com és "Sturnus unicolor"), es vol contribuir al coneixement general de les relacions territorials i de competència entre espècies pròximes; i molt especialment, als cada vegada més nombrosos treballs que s'interessen sobre les vocalitzacions com a mecanisme bàsic d'interrelació territorial. Al marge de la Introducció General i les Característiques de les Àrees d'estudi, la memòria s'ordena en quatre Parts principals, que estan confeccionades per a ser quatre unitats independents. Cada Part té una introducció inicial que inclou diferents aspectes del tema que es tracta i emmarca els objectius que es pretenen aconseguir. A continuació es detallen el material i mètodes, tot seguit es presenten els resultatS obtinguts i, finalment, es passa a la discussió d'aquests resultats. En el cas de la Part IV, donada la seva longitud i diversitat d'aspectes tractats, el capítol de resultats està dividit en cinc subcapítols, cadascun dels quals té un apartat de conclusions específiques. Això permet que la discussió final d'aquesta Part pugui ser de caire més general. La Part I fa referència al fenomen de l'expansió de les àrees de reproducció i formació de les àrees de simpatria. En aquesta part s'aporten totes les dades que s'han pogut recopilar d'aquest procés tan a la Península Ibèrica com a Catalunya. La visió a gran escala de les característiques i evolució de l'expansió en general i de les àrees de simpatria en particular aporta importants elements de discussió sobre les conseqüències del contacte interspecific. La Part II analitza amb detall la utilització de l'hàbitat de nidificació en l'àrea de simpatria. Aquesta anàlisi és imprescindible de cara a establir les possibles relacions de competència per l'espai entre les dues espècies. Es tractarà sobre quins són els paràmetres que condicionen la selecció del niu en les dues espècies, així com la distribució de les parelles en l'espai, i les característiques i quantificació de les colònies mixtes. Les Parts III i IV entren ja a tractar els mecanismes de relació directa entre els individus (activitat territorial, conductes agressives, interaccions vocals). La Part III es refereix a l'activitat territorial dins la colònia i a les interaccions agonistiques. D'una banda, l'anàlisi dels ritmes d'activitat territorial i distribució dels territoris a les colònies ha de mostrar si hi ha o no diferencies intra/interspecífiques pel que fa a les possibilitats d'interacció social. D'altra banda, l'anàlisi de les conductes agonistiques permetrà establir quines són les relacions de dominància segons el sexe i l'espècie. Finalment, en la Part IV, que és també la més extensa, es tractaran en profunditat els cants territorials de les dues espècies. Les vocalitzacions territorials, com a mecanisme principal que són d'interacció social (vegeu més amunt), indubtablement juguen un paper clau en les relacions interespecífiques, i la seva anàlisi presenta un gran interès de cara al present estudi. D'altra banda, la complexitat dels cants dels estornells requereix d'una descripció molt detallada tant del repertori com de la variabilitat interindividual abans d'efectuar cap anàlisi comparativa. Per aquest motiu, en aquest capítol es descriuen de manera exhaustiva els cants territorials de les dues espècies, analitzant les seves similituds i diferències en àrees d'alopatria, i posteriormente es passa a comprovar els canvis que s'han donat en el cant de les dues espècies en situació de simpatria. Els resultats obtinguts es discutiran en relació a l'efecte de la coexistència en els cants territorials, als mecanismos d'aprenentatge, i a l'aparellament interspecific. Hom es conscient que hi ha d'altres aspectes importants de cara a establir les relacions de competència i d'interacció social entre dues espècies, com és l'ús de l'hàbitat alimentari, o, en el cas dels estornells, de les joques on els individus s'agrupen gran part de l'any. Pel que fa al primer cas, s'han efectuat mostratges exhaustius d'aspectes lligats a l'alimentació en les dues espècies (hàbitat, tècniques, composició), que no ha estat possible incloure en la present memòria (excepte pel que fa a les interaccions agonístiques en grups alimentaris). Hom espera poder seguir aprofundint en aquests i d'altres aspectes per tal d'intentar perfilar cada vegada millor les relacions entre aquestes dues espècies.