Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35954
Title: Ús de l'espai de l'hàbitat en el sisó (Tetrax tetrax) durant el període reproductor: aspectes aplicats a la conservació en hàbitats agraris
Author: Ponjoan Thäns, Anna
Director: Mañosa, Santi
Keywords: Conservació de la diversitat biològica
Conservación de la biodiversidad
Biodiversity conservation
Ecologia agrícola
Agricultural ecology
Ecología agrícola
Ornitologia
Ornitología
Ornithology
Ocells esteparis
Aves esteparias
Steppe birds
Agricultura intensiva
Intensive agriculture
Radioseguimiento de aves
Bird radiotracking
Radioseguiment d'aus
Issue Date: 14-Dec-2012
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] El sisó (Tetrax tetrax) és un ocell estepari que a Europa ocupa principalment ambients agrícoles i està en declivi poblacional a causa, principalment, de la intensificació agrícola. En aquesta tesi s’analitzen aspectes poc coneguts però rellevants per a la conservació sobre l’ecologia i la biologia reproductiva de l’espècie. Primer, s’estudia l’ús de l’hàbitat i de l’espai durant el período reproductor, tant de mascles com de famílies (femelles amb polls) i, després, s’aborden aspectes metodològics sobre la captura i manipulació d’exemplars. S’ha observat que el comportament espacial en el sisó durant el período reproductor és altament variable i dependent de la qualitat de l’hàbitat. En els mascles varia de forma continua entre individus que utilitzen una àrea petita amb un únic centre d’activitat, i mascles que usen una àrea extensa amb 2-5 centres d’activitat. Els mascles tendeixen a concentrar l’àrea vital i a freqüentar hàbitats d’alta qualitat a mesura que l’edat i la posició social incrementen. En les famílies s’han observat dos patrons espacials, un de sedentari, caracteritzat per l´ús d’àrees petites amb hàbitat d’alta qualitat, i un d’erràtic, caracteritzat per l´ús d’àrees extenses, fruit de llargs desplaçaments, amb hàbitat de menor qualitat. Els resultats mostren que els guarets i els cultius de lleguminoses són hàbitats d’alta qualitat per les famílies de sisó, ja que proporcionen alimentació i refugi estable. Els resultats indiquen que els sisons (mascles o femelles) que utilitzen àrees reduïdes són més efectius de cara a la reproducció. Per tant, es pot entendre que l’ús d’àrees petites i d’hàbitat d’alta qualitat correspon a una estratègia òptima de reproducció, i l’adopció d’altres estratègies es deu possiblement a algun tipus de limitació en els recursos. Les femelles de posta més primerenca presenten patrons de moviment sedentari i un èxit reproductor més elevat que les femelles amb postes més tardanes, les quals pateixen l’enduriment de les condicions ambientals causades per la sega del cereal i l’aridesa estival, fet que les obliga a adoptar un patró erràtic. L’èxit reproductor de la població catalana de sisó durant el període 2006-2008 s’ha estimat en 0’27 polls/femella, insuficient per a garantir la viabilitat de la població. Per tal d’augmentar l’èxit reproductor del sisó en pseudoestepes cerealístiques cal implementar mesures de gestió encaminades a reduir la mortalitat dels polls per depredació o manca d’aliment. Cal incrementar la presència de guarets i marges amb vegetació herbàcia permanent o semi-permanent que actuïn com a font d’alimentació i refugi durant la cria. És també recomanable controlar l’ús d’herbicides i pesticides per tal d’afavorir l’abundància d’insectes, així com retardar la sega de cereal per reduir la pèrdua directa de nius i la mortalitat dels polls. Cal extensificar les pràctiques agrícoles i dissenyar noves fórmules que facin compatible la producció agrícola amb la preservació del sisó. En relació amb els aspectes metodològics, no existeix una tècnica de captura genèrica per al sisó, sinó que cal combinar diversos mètodes en funció del període de l’any, del sexe i de l’edat dels individus que es vulguin capturar. S’ha constatat que el sisó és especialment susceptible a patir els efectes adversos de la captura i manipulació dels exemplars, compatibles amb la miopatia de captura. El risc de desenvolupar aquests efectes adversos s’incrementa quan s’allarga el temps de manipulació, quan s’utilitzen xarxes canó i quan es capturen exemplars joves. Per a reduir el risc d’aparició d’efectes adversos es recomana minimitzar el temps de manipulació i no superar els 20 minuts per als animals adults i els 10 minuts per als joves. També prioritzar l’ús de la trampa embut per a la captura de femelles i/o polls i els llaços per a atrapar mascles reproductors.
[eng] This thesis deals with the breeding biology of the little bustard Tetrax tetrax in a cereal pseudo-steppe (NE-Spain), and develops methodological issues, which could be relevant for conservation purposes. The ranging behavior on males was highly variable and was mainly determined by the availability and distribution of high-quality habitats. It was also depend on male social dominance, as males tended to reduce and concentrate their home range as age and social status increased, as indicated by the inverse association between range size and display activity. In relation to broods, we identified two main ranging patterns. Early broods concentrated their activity in relatively small areas situated in high-quality habitat, while late broods moved across wider ranges of low-quality habitat. The use of small areas was associated with successful broods. The existence of these two ranging patterns is mainly due to the timing of cereal harvesting in relation to the breeding phenology of each brood. Breeding success in the study area (0’27 chicks/female in 2006-2008) was not enough to guarantee the long term viability of the population. Hence, breeding success of little bustard populations inhabiting cereal pseudo-steppes should be a management priority. We recommend the enhancement of habitat quality, by delaying harvest when possible and by promoting the presence of fallow fields, steppe-scrubland or leguminous crops with vegetation cover during the entire breeding season, in order to increase food and shelter availability in cereal agro-systems. Our results highlight that a combination of trapping methods are needed to capture little bustards for research purposes. We recommend the use of snares to capture displaying males, funnel traps to capture females and/or medium-sized to large chicks, and hand-held nets to catch small chicks. We do not recommend capture in flocks owing to the low capture success and the high occurrence of capture-related disorders. We observed that little bustard is fairly susceptible to capture myopathy. We showed that the occurrence of such disorders could be reduced by keeping handling time below 20 minutes and by avoiding the use of cannon nets, as well as being particularly cautious when capturing or handling juveniles.
URI: http://hdl.handle.net/2445/35954
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Biologia Animal

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
APT_TESI.pdf10.01 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.