Tabaquisme i esport. Modificacions metabòliques, cardiopulmonars i subjectives durant l'exercici físic

Abstract

[cat] Introducció: La nicotina causa una estimulació simpàtica per mitjà de mecanismes centrals i perifèrics. Els mecanismes mediats pel SNC inclouen l'activació dels quimioreceptors perifèrics, particularment els quimioreceptors carotidis i dels cossos aòrtics, i efectes directes sobre el tronc de l'encèfal i la medul·la espinal. Aquesta resposta simpaticomimètica a la nicotina, amb l'activació dels quimioreceptors, produeix per via reflexa vasoconstricció, taquicàrdia i elevació de la pressió arterial. Els mecanismes perifèrics inclouen l'alliberament de catecolamines des de la medul·la suprarenal i les terminacions nervioses vasculars. Aquesta descàrrega adrenèrgica que s'inicia amb el fumar pot afectar la resposta de l'organisme durant l'esforç. Objectiu: La finalitat de l'estudi és la de conèixer les respostes fisiològiques i subjectives en el curs de l'exercici físic fins a l'extenuació, en els individus en funció del seu hàbit tabàquic i, si existeixen diferències entre els mateixos fumadors actius i en situació d'abstinència tabàquica. Material i mètode: S'han estudiat 38 subjectes d'edats compreses entre 18 i 48 anys (mitjana de 32,7). La distribució en funció de l'hàbit tabàquic ha estat: 25 fumadors (F)(17 homes i 8 dones)i 13 no fumadors (NF)(8 homes i 5 dones). L'estudi ha constat de dues parts: 1ª. Comparació del comportament dels F i NF al llarg d'una prova d'esforç (PE) amb anàlisi dels gasos espirats mitjançant cicloergòmetre. La temperatura cutània (TC) s'ha registrat de forma contínua i simultània amb dos sensors tèrmics, un a la regió dorsal i l'altre a la cuixa, sobre el quadríceps. També s'han determinat parametres bioquímics i hematològics. 2ª. Repetició de la PE, comparant els fumadors en situació de fumador actiu i en abstinència tabàquica. L'abstinència tabàquica s'ha detectat i confirmat mitjançant la determinació dels nivells de COHb en sang venosa abans de la PE. Resultats i conclusions: En el nostre estudi, hem comprovat que l'hàbit tabàquic, com a efecte crònic, no modifica de forma significativa la capacitat màxima de treball durant l'esforç en els individus sans i amb edats compreses entre els 18 i 48 anys, independentment del gènere i del grau d'activitat física. Però encara que el consum de cigarretes en individus acostumats a fumar no restringeix significativament el seu rendiment físic, sí que es modifica, de forma notable, la seva resposta fisiològica durant l'activitat física de lleugera i moderada intensitat. Aquesta es manifesta amb un increment significatiu en la despesa metabòlica i l'oxidació d'hidrats de carboni com a substrat energètic, un increment en la resposta cardiocirculatòria i pulmonar (en menor grau), i una deficient resposta termoreguladora al llarg de l'esforç. El fumar cigarretes, al ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a l'activitat física, pot afectar de forma significativa els mecanismes implicats en la termoregulació i provocar una resposta hemodinàmica alterada durant l'exercici. L'associació de tabac i activitat física d'alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients calorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc d'hipertèrmia. En canvi, el consum de tabac disminueix de forma significativa la percepció de l'esforç durant l'activitat física d'alta intensitat en els fumadors actius.