Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/41395
Title: Construcció del nom propi i convenció de les majúscules amb ulls d'infants
Author: Vila Muniente, Maria
Director: Font i Adrover, Julià
Keywords: Lletres majúscules
Ortografia
Adquisició de la llengua escrita
Ensenyament de llengües
Noms propis
Issue Date: 26-Nov-2004
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Els objectius d'aquesta recerca són explorar el procés d'apropiació, per part dels infants, de l'ús de les majúscules en funció demarcativa i distintiva i la relació entre la majúscula d'inici del nom personal i l'apropiació dels components de la categoria lingüística de nom propi.La investigació consta d'un estudi psicolingüístic el qual es porta a terme mitjançant un conjunt de tasques per poder indagar com interpreten els infants participants els noms propis en tres situacions distintes: a) el reconeixement de noms propis amb la imatge present, en un conte en llengua catalana, (la llengua habitual) i en un conte en anglès (llengua desconeguda) per poder detectar el procés evolutiu de reconeixement de les majúscules en els noms propis, b) l'ús de la majúscula en un text de producció espontània per poder observar l'ús que els infants en fan espontàniament i les explicitacions dels infants participants i c) el desenvolupament dels components del nom propi, una conversa dialogada i estructurada sobre els components del nom propi personal ens forneix les dades pertinents.L'anàlisi dels resultats dels noms propis mostren que hi ha uns noms més fàcils de reconèixer que d'altres. Els infants als anys interpreten les grafies (minúscules i majúscules) emprant justificacions perceptives que no sempre coincideixen amb l convenció normativa, ja que relacionen l'alçada dels trets ascendent i descendent de les grafies amb l'alçada de l'objecte, fet que sol superar-se als 6 anys. Així mateix, interpreten els noms propis personals mitjançant justificacions perceptives, coincidint amb la interpretació convencional de les grafies, fent-ne la segmentació fonològica adequada. Els infants, a partir dels 6 anys, solen explicitar les normes d'ús convencional de les majúscules en els noms propis sense fer-ne l'ús apropiat. El reconeixement de noms propis personals en un text en llengua anglesa mostra que identifiquen, en un inici, les dues funcions de les majúscules en una única funció: la majúscula en funció distintiva que inicia els noms propis personals. Posteriorment, els infants reconeixen la doble funcionalitat de les majúscules i assenyalen la successió de noms propis personals per la majúscula i els signes de puntuació propis de l'enumeració (la coma, els dos punts i el punt que tanca la frase).El reconeixement de noms propis en un conte en llengua catalana ens mostra que els noms propis per excel·lència són els noms propis personals. Però els noms personals que pertanyen al doble àmbit denominatiu (nom propi i nom comú) ofereixen dubtes de sentit, fet que sembla demostrar que la majúscula no és l'únic aspecte que els fa decidir que un nom és un nom propi. A més a més, la menció de la semblança a un altre nom personal i les distintes interpretacions lèxiques d'algunes paraules gràfiques els fan interpretar paraules d'altres categories com a nom propi. Els noms de topònims urbans i locals, aparentment, no resulten estranys pel nom en ell mateix, sinó pel fet de no ser emprat en el context de comunicació familiar i social, segons les respostes dels infants. Els noms comuns que són susceptibles de ser especificats amb un nom propi també requereixen un procés d'apropiació perquè el nom propi sigui interpretat com a tal. Els adjectius proposats com a nom propi han estat acceptats i refusats tant en el text escrit com en el text oral.L'ús de la majúscula en funció demarcativa és gairebé absent en la majoria de textos. Val a dir que s'inicia en l'escriptura de textos tant de la frase com del conte. En els inicis l'ús d'aquesta funció desequilibra l'ús de la majúscula en funció distintiva. De fet, la majúscula en funció demarcativa requereix alguns coneixements de l'organització del text: han de reconèixer l'inici del text i l'inici de la frase, i la possible relació entre les frases que van organitzant l'addició de frases que formen el text. L'ús de l'apòstrof produeix hiposegmentació entre l'article de presentació i el nom propi, l'article de presentació en coincidir amb la majúscula en funció demarcativa presenta dubtes de l'ús de la majúscula en els noms propis personals.Els onze components indagats que formen la categoria de nom propi estan uns desenvolupats i d'altres desenvolupant-se. Els desenvolupats als 5 anys són: designació i permanència i estabilitat; als 6 anys els anteriors més el referent i als 7 anys els anteriors més el nom propi pot tenir diferents posseïdors, dos noms propis designen un mateix subjecte, l'arbitrarietat, la funció d'anomenar i la d'identificar. Els components que estan desenvolupant-se als 7 anys són els límits entre el nom comú i el nom propi, la relació de simetria del nom propi i l'adjectiu en qualitat de nom propi personal. Com a conclusió podem dir que el procés d'apropiació de les majúscules en funció distintiva és diferent que el de les majúscules en funció demarcativa. Cada funció de les majúscules requereix un tipus de coneixement textual. El procés d'apropiació dels elements que componen el nom propi és independent de l'ús de la majúscula en els noms propis. Es constata que els processos d'apropiació d'ús de la majúscula en funció distintiva estan relacionats amb les paraules que fan de referent del nom propi (el sentit lèxic), amb els signes de puntuació (coma, dos punts, punt i (apòstrof) i amb la interpretació de les grafies de l'alfabet. Així mateix l'ús de la majúscula en funció demarcativa es constata que requereix l'assoliment de l'inici i l'acabament de la frase i, per això, cal que estableixen relacions entre les frases. La principal aportació didàctica és la constància que els infants són sensibles a les característiques gràfiques de les grafies (els trets ascendents i descendents) i les utilitzen per justificar la distinció entre majúscules i minúscules. És a partir d'aquests coneixements que s'hauria d'organitzar la intervenció didàctica.
[eng] How do children adapt to the use of capital letters? This is the question under research; consisting of a psycholinguistic study by means of tasks of recognition of pairs of homograph names: the image and the nominal category (proper name and common name), recognition of proper names in a story in Catalan and in another in English and in spontaneous production, and recognition of the components of the linguistic category of the proper name. Analysis of the results of proper names shows that some names are more easily recognised than others. The 5-year-olds taking part interpret the graphemes by means of perceptive justifications, relating the height of the grapheme with that of the object.Recognition of personal proper names in the English text shows that they notice the capital letter graphemes, but that, at first, they only recognise the distinctive function. Later, at 6 years, they recognise the dual function of the use of capitals and also the properties of punctuation signs with regard to lists. The recognition of proper names in a story in Catalan shows us that the capital letter is the formal indicator noticed; however personal names belonging to the double denominative ambit (proper and common name) offer doubts in meaning. This also happens with place names and with adjectives, in both written and oral texts.In their own productions the use of the capital letter with a defining function is absent in the majority of texts, in both sentences and in stories. At first the use of this function produces an imbalance with the use of the capital letter in its distinctive function; and the use of the apostrophe produces hypo-segmentation between the presenting article and the proper name.We have found that the process of understanding of capital letters in the distinctive function is different from that for capital letters in the defining function, since each capital letter function requires a type of textual knowledge. The process of appropriating the elements composing the linguistic category of the proper name is independent of the use of capitals for proper names.
URI: http://hdl.handle.net/2445/41395
ISBN: 8468998095
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de la Llengua i la Literatura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
00.MVM_PREVI.pdf109.71 kBAdobe PDFView/Open
01.MVM_CAP1.pdf191.69 kBAdobe PDFView/Open
02.MVM_CAP2.pdf752.69 kBAdobe PDFView/Open
03.MVM_CAP3.pdf140.6 kBAdobe PDFView/Open
04.MVM_CAP4.pdf236.43 kBAdobe PDFView/Open
05.MVM_CAP5.pdf771.95 kBAdobe PDFView/Open
06.MVM_CAP6.pdf115.03 kBAdobe PDFView/Open
07.MVM_CAP7.pdf164.18 kBAdobe PDFView/Open
08.MVM_BIBLIOGRAFIA.pdf173.45 kBAdobe PDFView/Open
09.MVM_ANNEX_A.pdf335.21 kBAdobe PDFView/Open
10.MVM_ANNEX_B.pdf292.9 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.