Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/41543
Title: El Govern de la Generalitat Valenciana (1983-1995)
Author: Calvet Crespo, Jordi
Director: Capo Giol, Jordi
Keywords: Institucions públiques
Relacions de poder
Comunitat Valenciana
Elit de govern
Estat de les Autonomies
Espanya contemporània
Issue Date: 15-Dec-2005
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma. El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana. El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari.
[eng] This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.
URI: http://hdl.handle.net/2445/41543
ISBN: 8469008927
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Dret Constitucional i Ciència Política

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
JCC_TESI.pdf1.19 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.