Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/41606
Title: La "Gramàtica Catalana" (1796-1829) de Joan Petit i Aguilar: estudi i edició
Author: Ginebra i Serrabou, Jordi
Director: Solà, Joan, 1940-2010
Keywords: Català - Gramàtica - S. XVIII
Joan Petit i Aguilar (1752 - 1829)
Issue Date: 25-Apr-1991
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] En aquesta tesi estudio la "Gramática Catalana predispositiva per a la rnés facilinteligéncia de la española y llatina (1796-1829)" (ms. 1128 de la Biblioteca de Catalunya) de Joan Petit i Aguilar (1752-1829), i en faig l'edició. Deixant de banda referències esparses, d'aquesta gramàtica només s'havia estudiat la teoria ortogràfica (Segarra, 1985).En els primers capítols estudio la vida de Petit i situo la seva obra en unes coordenades històriques i intel.lectuals determinades, amb la finalitat de poder anar més enllà de l'afirmació previsible -i potser tòpica- que es tracta d'un testimoniatge, en un moment històric difícil, d'amor a la llengua. En els altres capítols faig una anàlisi i una valoració de la gramàtica. Crec que el que mostro en el treball pot sintetitzar-se en els sis punts següents.1. No hem d'explicar-nos la redacció de la gramàtica de Petit com a símptoma d'un procés de recuperació lingüística i cultural del país, ni com a testimoniatge d'actituds de "defensa i il.lustració" del català en el segle XVIII. Més aviat cal entendre-la com una resposta normal als estímuls lingüístics i gramaticals ambientals de l'Europa de la seva època: dignificació i difusió dels idiomes vulgars, ensenyament de la pròpia llengua i en la pròpia llengua i inici de la progressiva implantació de les gramàtiques escolars d'aquests idiomes. 2. La gramàtica de Petit és una obra de pretensions didàctiques i pràctiques que cal inserir en la tradició escolar catalana influida per aquests estímuls, com a continuïtat espontània dels textos d'ensenyament de llegir i escriure i de les gramàtiques llatines dels medis docents. L'autor va seguir la teoria gramatical d'aquesta mena d'obres, i no coneixia altres eines teòriques i analítiques que en aquell moment eren més modernes.3. Això no vol dir que l'obra de Petit no reflexioni sobre l'herència teòrica que segueix, ni que no tingui originalitat en aquest aspecte. Petit és original per la seva peculiar concepció de les relacions orgàniques entre les "parts" de la gramàtica i pel caràcter innovador de la seva terminologia descriptiva.4. El caràcter instrumental de l'idioma que volia descriure i la idea que les llengües progressen amb el temps van dur Petit a defensar un model de llengua "conforme vuy se parla", i -efectivament- el codi que va establir s'acostamés a la llengua viva de la seva època que el que proposaven els gramàtics amb els quals podem comparar-lo (Ullastra, Ballot). Així, intentà elaborar una ortografia suposadament fonètica i -en contra de la tradició escrita- va descriure trets com la forma reforçada de l'article i dels pronoms febles. el perfet perifràstic o el datiu possessiu (li sóc pare).5. La voluntat d'elaborar una obra didàctica completa que possibilités plenament que el lector/alumne usés formalment la seva llengua, la decisió d'acostar-se a l'idioma viu i una capacitat d'anàlisi i observació bones fan que l'obra de Petit esdevingui el primer intent seriós i exhaustiu de descripció gramatical del català. La consignació de l'existència de seqüències de pronoms febles amb vocaI epentètica (ens-a-la dóna), el descobriment del caràcter recolzat de l'article, i la idea -expressada amb termes d'ara- que els pronoms febles són morfemes flexius del verb són alguns dels aspectes remarcables d'aquesta descripció.6. La gramàtica de Petit no solament proporciona dades per a l'estudi de l'idioma viu i la teoria gramatical del moment, sinó que en forneix també per a la recerca d'altres temes poc coneguts d'història de la llengua i la cultura catalanes. Així, hom hi podrà trobar informació sobre les idees relatives a la variació diastràtica del català (oposició erudit-plebeu), sobre la tradició escolar catalana de gramàtica llatina o sobre l'ensenyament tradicional de primeres lletres. Moltes d'aquestes informacions, però, només podran valorar-se i aprofitar-se en el context de recerques àmplies de caràcter monogràfic. De moment, l'edició d'aquesta gramàtica posa a l'abast dels estudiosos aquestes informacions, i constitueix un primer pas per fer possibles aquesta valoració i aquest aprofitament. Crec que deixar la gramàtica catalana de Petit inèdita constituïa un luxe que la història de la nostra cultura, pobra aquesta mena de documents, no podia permetre's.
[eng] In this thesis, I study the "Gramática Catalana predispositiva per a la mès facil inteligéncia de la española y llatina" (1796-1829) (ms. 1128 of the Biblioteca of Catalunya) of Joan Petit i Aguilar (1752-1829), and I edit its text.In the first chapters I study Petit's life and place his work in a proper historical and intelectual frame. In the other chapters I analyze and evaluate Petit's grammar. I think every thing l point out can be synthetized in the following:1. Petit's grammar can be explained neither by a symptom of a process of linguistic recovery, nor by an evidence of attitudes of "defensa i il.lustració" of Catalan language in the XVlIIth century. We rather must understand it as a logical answer to the lingustic and grammatical stimuli of its time: dignification and difussion of the vernaculars, the teaching of the mother tongue and the progressive implementation of vernacular school grammars.2. Petit's grammar has didactic and practical aims, and we must insert it in the Catalan school tradition influenced by these stimuli and consider it spontaneous continuity of texts for literacy and latin school grammars.3. Nevertheless, Petit is original because of his personal vision of the relationship between parts of grammar and because of his innovating terminology.4. Petit puts forward a linguístic standard close to spoken language, and his proposals are nearer to the every day Catalan language than those of the authors with which we can compare Petit (Ullastre, Ballot ). Thus, he tried to set a phonetic ortography and to rescue some elements strange to the written tradition.5. In addition to that, the intention of writting a complete didactic work and a good analysing capacity produces the first serious attempt of grammatical description of Catalan language.
URI: http://hdl.handle.net/2445/41606
ISBN: 9788469330487
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Filologia (Tarragona)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.JGS_1de16.pdf7.7 MBAdobe PDFView/Open
02.JGS_2de16.pdf7.77 MBAdobe PDFView/Open
03.JGS_3de16.pdf7.19 MBAdobe PDFView/Open
04.JGS_4de16.pdf7.45 MBAdobe PDFView/Open
05.JGS_5de16.pdf7.12 MBAdobe PDFView/Open
06.JGS_6de16.pdf7.74 MBAdobe PDFView/Open
07.JGS_7de16.pdf8.16 MBAdobe PDFView/Open
08.JGS_8de16.pdf8.35 MBAdobe PDFView/Open
09.JGS_9de16.pdf7.86 MBAdobe PDFView/Open
10.JGS_10de16.pdf8.33 MBAdobe PDFView/Open
11.JGS_11de16.pdf7.71 MBAdobe PDFView/Open
12.JGS_12de16.pdf7.34 MBAdobe PDFView/Open
13.JGS_13de16.pdf7.05 MBAdobe PDFView/Open
14.JGS_14de16.pdf7.9 MBAdobe PDFView/Open
15.JGS_15de16.pdf8.18 MBAdobe PDFView/Open
16.JGS_16de16.pdf1.84 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.