Els Contactes consonàntics en balear: Descripció i anàlisi

Abstract

[cat] Aquesta tesi té dos objectius. En primer lloc, oferir una descripció lingüística dels processos fonològics promoguts pels contactes consonàntics en balear a partir del conjunt d'enquestes dialectals que van servir de base per a la confecció del treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí i del conjunt de dades de què disposa el Corpus Oral Dialectal (COD), del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. En segon lloc, elaborar una anàlisi formal d'aquests processos a partir de les eines que ofereix la teoria de l'optimitat. La part de descripció lingüística té dos objectius. D'una banda, matisar i ampliar els estudis que s'han fet sobre el consonantisme del subdialecte mallorquí; d'altra banda, presentar un estudi complet de les resolucions dels contactes consonàntics en menorquí, subdialecte que encara no ha rebut un tractament individualitzat ni prou exhaustiu, especialment pel que fa als contactes que impliquen més de dues consonants. En aquesta part de descripció lingüística, també s'hi ha incorporat una modesta caracterització de l'eivissenc, subdialecte que serveix de base de comparació idònia respecte dels subdialectes mallorquí i menorquí, ja que els processos fonològics ocasionats pels contactes consonàntics hi són molt menys freqüents. La part d'anàlisi lingüística pretén analitzar formalment, en el marc de la teoria de l'optimitat, els processos fonològics que es desencadenen en balear quan dues o més consonants entren en contacte. Concretament, s'hi analitzen aquells processos que impliquen un canvi en la qualitat segmental (l'assimilació de lloc d'articulació, l'assimilació de mode d'articulació, el rotacisme i la dissimilació), aquells que impliquen un canvi en la quantitat segmental (l'allargament, la simplificació consonàntica, l'elisió i la inserció vocàlica), i aquells que impliquen un canvi en la qualitat i la quantitat segmentals (la fusió i la coalescència i l'escissió). En el treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí es va demostrar que l'aplicació i la naturalesa d'aquests processos depèn d'un conjunt de factors, dels quals es van mostrar especialment rellevants els següents: a) el subdialecte o varietat dialectal de què es tracta; b) el tipus de consonants implicades; c) el domini d'aplicació; i d) la posició sil·làbica dels sons involucrats. L'anàlisi formal proposada en el marc d'aquesta tesi pretén donar compte de la incidència d'aquests factors en la resolució d'un determinat contacte consonàntic. La teoria de l'optimitat és encara avui un model en desenvolupament, la fesomia del qual es va perfilant a mesura que es plantegen nous problemes i noves necessitats. La riquesa i la complexitat de fenòmens que caracteritzen el balear fan d'aquest dialecte un marc empíric idoni per ratificar la capacitat explicativa del model teòric adoptat i per detectar-ne les principals limitacions. Tenint present aquest context, en aquesta tesi es proposen els objectius següents: en primer lloc, comprovar en quina mesura la teoria de l'optimitat és capaç de donar compte de la complexitat de processos que caracteritzen les varietats balears; en segon lloc, investigar si les dades analitzades donen evidència a favor d'un determinat tractament formal enfront d'altres en els casos en què el model preveu més d'una possibilitat d'anàlisi; i, en tercer lloc, estudiar de quina manera les dades objecte d'anàlisi fan evident la necessitat de matisar i d'ampliar certs mecanismes i certes premisses del model. Amb aquesta tesi també es vol demostrar que l'anàlisi formal proposada per donar compte del comportament del balear és extensible al comportament d'altres dialectes del català, així com a altres processos no estudiats de manera específica en el treball. Per això, partint de l'anàlisi concreta dels contactes consonàntics en balear, es fa referència a anàlisis possibles referents a altres processos i a altres varietats dialectals del català, operació que, de retruc, serveix per validar el model teòric adoptat.

[eng] This dissertation has two goals. On the one hand, to offer a linguistic description of the phonological processes promoted by consonantal contacts in Balearic Catalan based on a set of exhaustive dialectal inquiries carried out in 13 locations of this linguistic area. On the other hand, to analyze and formalize these processes within Optimality Theory. The descriptive section of the dissertation aims at completing previous studies about Majorcan consonantism and, also, at offering a comprehensive account of the resolutions of consonantal contacts in Minorcan Catalan, a subdialect much less studied. A modest characterization of Eivissan Catalan consonantism is also incorporated in this part. The theoretical section of the dissertation attempts to find out a formal explanation for the triggering of the different phonological processes, particularly for those which imply a change in the quality of the original consonants (i.e. place assimilation, manner assimilation, rhotacism, and manner dissimilation), a change in the quantity of the original consonants (i.e. lengthening, consonant simplification, deletion and vocalic insertion), and for those which mean a change in the quality and the quantity of the original consonants (fusion, coalescence and split).