Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/41638
Title: Les festes gregues
Author: Camps i Gaset, Montserrat
Director: Miralles, Carles, 1944-
Keywords: Grècia antiga - Religió i rituals
Història de la Grècia clàssica
Calendari
Folklore
Issue Date: 1-Jan-1985
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: Pretendre tractar un tema tan ampli com és l'estudi del calendari i de la festa com a graó i fita que atorga sentit a la successió de dies de l'any és una empresa que topa amb un nombre de problemes metodològics gens menyspreable, i encara més si tenim en compte que aquest estudi no es pot fer al marge de la consideració de les relacions entre festa i ritual i entre festa i mite, relacions que, elles soles, no han exhaurit encara totes les possibles discussions i estudis. El material de què disposem en aquest tema és abundant, però desordenat, confús i dispers alhora, i enfosqueix amb un excés de dades irrellevants tot l'estudi, mentre que, d'altra banda, no subministra alguns ele- ments bàsics la datació temporal de moltes festes, per exemple que són imprescindibles per a treure conclusions vàlides. D'altra banda, aquest tema ha gaudit d'una llarga tradició filològica i d'una abundant bibliografia que tampoc no faciliten l'aproximació al seu estudi. Els treballs existents són molt variats, però tots topen amb la mateixa dispersió de material que obliga a continus replantejaments de mètode. En aquesta situació, més que cercar noves respostes a la interpretació tradicional de les festes, calia, sobretot, fer-se preguntes noves. Sense que la base material del tema hagi estat, doncs, bàsicament augmentada, i volent evitar de recórrer, altre cop, camins ja fressats moltes vegades, una pregunta que calia plantejar-se en abordar el tema era: ¿tenen les festes gregues alguna significació; en conjunt o cal observar-les sempre aïlladament? O, dit d'una altra manera, l'ordre de les festes al llarg de l'any, ¿és pertinent o és arbitrari? ¿Pot descobrir-s'hi cap sentit? En darrera anàlisi, ¿quina és la funció de la festa, fita en un calendari, en el món grec? Plantejar-se la possibilitat d'una sistematització de les festes, incloses en un context ampli d'interrelacions context que, després, es va veure que constituïa el cicle de l'any obria la porta a hipòtesis de treball diferents: analitzar-les en el conjunt del calendari de cada indret, o agrupant els rituals del mateix tipus, o fent una comparació de calendaris de diferents indrets. Aquesta darrera hipòtesi presentà de seguida problemes metodològics greus que el feren pràcticament impossible. És molt difícil inviable, diríem, a partir de les dades que posseïm establir un calendari ordenat de les festes de cada indret, molt més encara comparar-lo amb altres. La denominació dels mesos sovint és confusa i variable segons els llocs, tant, que els mateixos grecs s'equivoca- ven. Els testimonis dels rituals són molt abundants, però la informació que donen és migrada: un culte conegut en un indret concret sovint no és datable en el temps i, per tant, difícilment situable en el conjunt de l'any. En canvi, analitzar els rituals que presenten semblances és una tasca difícil, però realitzable malgrat la confusió de material que posseïm. Considerar globalment totes les festes de sembra o de sega o les que fan referencia als ritus d'iniciació, d'arreu de Grècia, dóna la possibilitat de descobrir elements i característiques importants del conjunt que configuren tota una determinada estructura de l'any. Estudiar el cicle de la natura i la seva manifestació en el ritual duu a descobrir una concepció de l'any diferent de la moderna i que expressa una determinada manera de veure i d'ordenar el món. Novament es presenten aquí dues dificultats metodològiques greus. D'una banda, la manca de datació temporal segura de moltes festes impossibilita de situar-les com a festes agràries d'una finalitat determinada i, a partir de les dades del ritual, no sempre és fàcil de fer una classificació, precisament perquè les festes que tenim ben testimoniades presenten contradiccions. D'altra banda, una festa és difícilment classificable a partir d'un sol criteri, ja que l'evolució de la història grega i la progressiva complexitat de les estructures polítiques i socials fan que les festes, al seu torn, també es compliquin amb l'afegitó de nous elements i la reinterpretació d'altres d'antics.Una tercera possibilitat, la d'analitzar el conjunt de les festes anuals d'un mateix indret a partir de la seva interrelació, es mos- tra fàcil en el cas d'Atenes i difícil en les altres ciutats gregues, sempre pel mateix problema de dispersió i confusió de dades. Una aproximació al conjunt de festes àtiques mostra que les fetes no són actes aïllats i amb un sentit exclusiu en elles mateixes, sinó que s'integren en un conjunt més ampli que adquireix també un significat en ell mateix. Aquest conjunt significatiu és, a Grècia, tot el cicle anual. Tant si comparem entre ells els rituals semblants de diferents indrets com si analitzem el conjunt de festes d'una sola ciutat la d'Atenes, en el nostre cas , s'arriba a la conclusió que l'any és una unitat significativa en el ritual grec. De l'estudi dels diferents rituals agraris en sorgeix una configuració de l'any en tres esta- cions que no depèn del curs del sol, sinó de les característiques de la terra i de les tasques a realitzar.En canvi, l'estudi dels rituals atenesos ens mostra una significació cívica de l'any, en què les tres estacions configuren progressi- vament una història de la ciutat i dels seus fonaments mítics. Altre cop, la metodologiaplanteja problemes, el principal dels quals és escatir quin és el lligam entre el ritual i el mite que l'explica. La vella qüestió de la re- lació mite/ritu es replanteja, però no en termes de prioritats o de relacions causa-efecte, sinó d'interacció: el mite i el ritu esdevenen, de fet, dues cares de la mateixa moneda, que s'interrelacionen per a configurar un sentit únic. Les explicacions mítiques que els grecs donen a molts rituals són possiblement l'explicació posterior d'un ritu que no s'entén ja o que sorprèn i al qual s'atribueix un origen més o menys racional Ara bé, aquests mites no són triats a l'atzar pels qui els van atribuir a una festa determinada, ans prenen el seu sentit en relació precisa amb aquella festa, explicant quelcom important, la significació del ritu per a una època concretaL'any, doncs, té ritualment un sentit, d'acord amb el ritme de la vida que ordena el temps d'una manera que respon a la manera de concebre el món i la ciutat. L'ordenament del cosmos que els grecs expliquen amb el mite i que expressa la idea del pas d'una situació inicial de caos i de desordre, en la qual res no era com avui, a la realitat cívica del present, es reflecteix en la successió del temps en el curs de l'any i aquest any esdevé, ell mateix, expressió d'a- quest ordenament, natural o cívic. Aquest sentit de l'any, en la seva complexitat i sobretot com a conjunt és l'objectiu bàsic d'aquesta tesi. Les festes, doncs, són analitzades no pel significat que poden tenir isoladament, sinó en la relació que s'estableix entre elles, la qual permet d'entendre molts elements rituals que, altrament, eren de difícil explicació i, alhora, ens fa prendre en consideració una manera de concebre l'any, distinta de la nostra, amb un sentit en la seva totalitat.
URI: http://hdl.handle.net/2445/41638
ISBN: 9788469381670
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Filologia Grega

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.MCG_1de2.pdf9.34 MBAdobe PDFView/Open
02.MCG_2de2.pdf1.54 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.