Estudi de la millora en l'ús de mascles d'inseminació artificial en conills

Abstract

[cat] Els treballs realitzats en aquesta tesi han estudiat l'efecte de factors genètics sobre diversos aspectes relacionats amb l'eficàcia en l'ús dels mascles d'inseminació artificial: la maduració sexual, la qualitat i producció seminal, la fertilitat i la prolificitat dels mascles. A continuació es presenta un resum dels resultats. La maduració sexual s'ha estudiat utilitzant una línia seleccionada per velocitat de creixement (Caldes) i una línia seleccionada per mida de la llodrigada al deslletament (Prat). Es va estudiar l'efecte de la línia i l'estació de naixement sobre el patró de desenvolupament del pes viu, de diversos marcadors sexuals de tipus morfològic (relacionats amb la mida dels testicles i epidídim i amb la composició tissular dels testicles) i de marcadors de desenvolupament de tipus molecular relacionats amb l'estrès oxidatiu (concentració de testosterona, formació del radical anió superòxid, activitat de l'enzim superòxid dismutasa, activitat de l'enzim catalasa i els nivells de substàncies reactives a l'àcid thiobarbitúric). Les dues línies estudiades van mostrar uns perfils de desenvolupament similars per a totes les variables considerades, presentant els canvis més rellevants a edats joves i essent afectades de la mateixa per les condicions ambientals. La línia Caldes tenia un major pes viu i un menor volum del testicle (tant en termes absoluts com relatius al pes corporal) que la línia Prat, mentre que no es van observar diferències degudes al genotip per a les variables microscòpiques. Es va observar un efecte significatiu de l'estació de naixement sobre totes les variables excepte el percentatge de túbuls seminífers amb llum i amb presència d'espermatozous, concentració de testosterona i nivells de substàncies reactives a l'àcid thiobarbitúric. Els valors absoluts i els valors relatius al seu propi valor a l'estat adult de les variables pes viu, volum de testicle i el volum de l'epidídim i en variables relacionades amb la maduració funcional van ser menors en animals nascuts en l'estació càlida. El creixement del volum del testicle i el volum de l'epidídim va resultar endarrerit en els animals nascuts en l'estació càlida. L'efecte del tipus genètic i els paràmetres de creuament sobre la producció i qualitat seminal, la fertilitat i la prolificitat dels mascles s'han estudiat mitjançant l'ús de mascles adults que pertanyien a dues línies seleccionades per velocitat de creixement (Caldes i R) i als creuaments recíprocs entre ambdues línies (Caldes x R i R x Caldes). Es van observar diferències entre tipus genètics en variables qualitatives de l'ejaculat (UE, G, CC, UM), en variables de producció (V, Cn, TSE) i en variables de qualitat de l'espermatozou (Vi, NAR, Nr, Nm, Dp, Dd). Es podria concloure que els mascles Caldes tenen una major producció de semen però aquest és de pitjor qualitat que el produït pels mascles Caldes x R i els mascles R, que en general presentava millors característiques. Es van trobar diferències importants en els efectes genètics directes, les quals van ser favorables a la línia Caldes per a la Cn i el TSE, i desfavorables per a la CC, Nm i Dp. També es van observar diferències en Vi i NAR favorables a la línia R, però aquestes van ser més petites. Per altra part, es van trobar diferències en els efectes genètics materns importants i favorables a la línia Caldes per al V i la línia R per a la U, UM, Cn, TSE, Nm, Mi i Mm. Finalment, es va trobar un alt percentatge de heterosi per a les variables Dp i Dd. L'efecte del tipus genètic i els paràmetres de creuament sobre la fertilitat i la prolificitat del mascle, i la relació entre el rendiment reproductiu i diversos caràcters de qualitat seminal van ser investigats en el darrer treball. Es van trobar diferències significatives entre els mascles purs favorables per al tipus R i entre els mascles creuats favorables al tipus Caldes x R. Les diferències entre línies en els efectes genètics materns van ser importants i favorables al tipus R per a la fertilitat. L'heterosi per a la fertilitat va ser importat, però desfavorable. Finalment, quan s'utilitzava un procediment de regressió múltiple es van trobar dos models per a explicar la fertilitat que incloïen el percentatge d'espermatozous amb anomalies de coll-part intermèdia (NAP), motilitat individual (IM), percentatge d'espermatozous amb normalitat morfològica (NSP), el tipus genètic de mascle i el percentatge d'espermatozous viables (Vi) en un model o el percentatge d'espermatozous amb normalitat acrosòmica (NAR) en l'altre model; IM va tenir un efecte positiu important, mentre que l'efecte del NAP va ser petit i negatiu. Ambdós models, però, explicaven una petita part de la variació total observada.

[eng] The works carried out in this thesis have studied the effect of the genotype on several traits related to the reproductive efficiency of the males of artificial insemination: the sexual maturation, the production and quality semen, and the fertility and the prolificacy of males. Immediately an abstract of the results is presented. The sexual maturation has been studied using a line selected by growth rate (Caldes) and a line selected for litter size at weaning (Prat). It has been studied the effect of the line and birth season on the development profile of live weight, several sexual morphological markers and molecular markers. Caldes and Prat lines showed similar developmental profiles for all variables studied, which showed major changes at young ages and were affected by environmental conditions in the same manner. Significant effect of the birth season was found for all variables except for the percentage of seminiferous tubules with lumen and with presence of spermatozoa, superoxide anion radical formation, superoxide dismutase activity and catalase activity. The effect of of the genetic type and the crossbreeding parameters on semen production and quality traits, the fertility and the prolificacy of males has been studied through the use of adult males that belonged to two lines selected by growth rate (Caldes and R) and to the reciprocal cross between both lines (Caldes x R and R x Caldes). Differences between genetic types were found in traits defining ejaculate quality (UE, G, CC, UM), production (V, Cn, TSE) and spermatozoa quality (Vi, NAR, Nr, Nm, Dp, Dd) and fertility. There were important differences in direct genetic effects (Cn, TSE and CC), maternal effects (V, U, UM, Cn, TSE, Nm, Mi, Mm and fertility) and a high percentage of heterosis was found for the variable Dp and Dd and fertility. When it has been used a model of regression multiple to explain the fertility, two models of regression were obtained that included the percentage of spermatozoa with anomalies of neck-midpiece (NAP), individual motility (IM), percentage of spermatozoa with morphological normality (NSP), the genetic type of male and the percentage of viable spermatozoa (Vi) in a model or the percentage of spermatozoa with acrosomal normality (NAR) in the other model; IM had an important positive effect, while the effect of the NAP was small and negative. Both models, however, explained a small part of the observed total variation.