Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/41924
Title: Distribució i adaptació de "Drosophila subobscura" a Nord-Amèrica
Author: Pascual Berniola, Marta
Director: Serra i Camó, Lluís
Keywords: Drosòfila
Insectes
Issue Date: 9-Mar-1993
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] "D. subobscura" ha colonitzat molt ràpidament l'oest dels dos continents americans extenent-se per la zona equivalent a la seva distribució en la zona Paleàrtica, clima mediterrani en el centre de la distribució, marítim occidental a latituds superiors i desèrtic a latituds inferiors. Eureka és la localitat que presenta una freqüència més elevada de "D. subobscura" al llarg de tot l'any, mentre que Davis presenta una freqüència intermitja i Gilroy una freqüència baixa, en el cas d'aquestes tres localitats hi ha un increment de la freqüència de l'espècie amb la latitud; l'abundància de "D. pseudoobscura" presenta un patró invers al de l'espècie colonitzadora essent més freqüent a Gilroy i menys a Eureka. Utilitzant totes les poblacions nord-americanes en que s'ha col.lectat "D.subobscura" en els últims 10 anys veiem que la freqüència de "D. subobscura" augmenta amb la latitud, essent més freqüent al nord; això pot ser un factor històric ja que va ser en el nord-oest (port Townsend, WA) on per primer cop es va detectar la colonització. Davis és la població que presenta uns majors índexs de diversitat i Eureka la que presenta uns majors índexs d'uniformitat al llarg de les captures; en relació a la temperatura a Davis hi ha variacions estacionals molt marcades mentre que a Eureka les condicions climàtiques són bastant constants al llarg de l'any. En l'estudi de la contribució de les variables ambientals a la diversitat observem que el component estació és el que contribueix més a explicar les diferències en la diversitat total de les poblacions (39.4%-50.4%) i oscil.la segons les variacions estacionals siguin més o menys marcades. La importància del component població representa el 26.4% de la diversitat total, essent les poblacions més diferents les més llunyanes i les que difereixen més pel que fa al clima i a la vegetació. El component any explica un percentatge molt baix de la diversitat total (1.5%-9.4%). Mitjançant l'anàlisi factorial de correspondències s'ha vist una associació entre les espècies del grup "obscura" de les tres localitats i els mesos de febrer i d'abril dels dos anys de captures, a excepció de "D. pseudoobscura" a Eureka que té una freqüència molt baixa i un minipic en el mes d'octubre. També s'ha observat associació entre les espècies del grup "melanogaster" i el mes d'octubre. Aquesta agrupació reflexa unes preferències ecològiques similars de les espècies del grup "obscura" sense importar de quina localitat provenen. Quan les poblacions mixtes de "D. subobscura" i "D. pseudoobscura" es mantenen en el laboratori mitjançant la tècnica de les transferències seriades allIarg del temps (Tipus I), hi ha sempre eliminació de "D. subobscura" a totes les temperatures (16º C, 18º C, 20º C i 22º C) i freqüències inicials (80%sub / 20%pse i 20%sub / 80%pse). En canvi els cultius monoespecífics de "D. subobscura" es mantenen perfectament en el laboratori utilitzant la mateixa tècnica i assoleixen valors de la seva capacitat de suport fins i tot superiors als de "D. pseudoobscura". L'eficàcia biològica de "D. subobscura" en els cultius mixtos començats alhora és la mateixa independentment de la temperatura a la que es manté el cultiu i de la freqüència inicial de l'espècie. El patró de desaparició de "D. subobscura" està molt influenciat per les condicions de laboratori (tipus de menjar, oscil.lacions de temperatura a les incubadores... ) o ritmes genètics interns de l'espècie (estacionalitat). Quan les poblacions mixtes de "D. subobscura" i "D. pseudoobscura" es mantenen en el laboratori mitjançant la tècnica del serial transfer Tipus 2 s'observa facilitació de "D. pseudoobscura" i inhibició de "D. subobscura" a qualsevol temperatura (18º C i 22º C), freqüència inicial (80%sub / 20%pse, 50%sub / 50%pse i 20%sub/ 80%pse) i densitat (200 i 600 individus). En els cultius control (Tipus 2) tant sols hi ha diferències entre espècies en relació a la productivitat a baixa densitat i 22 ºC, on la productivitat de "D. subobscura" és significativament superior a la de "D. pseudoobscura". Per tant en els cultius monoespecífics "D. subobscura" es desenvolupa sense cap problema. La supervivència i la productivitat de les dues espècies a baixa densitat presenten diferències significatives entre les dues temperatures, essent la supervivència major a 18ºC i la productivitat major a 22ºC. Les diferències degudes a la temperatura es veuen minimitzades quan la densitat de la població està al voltant de la seva capacitat de suport. L'anàlisi multivariant del factor densitat indica diferències significatives, essent la supervivència i la productivitat menors a alta que a baixa densitat. La productivitat augmenta a "D. subobscura" directament amb la freqüència inicial, mentre que a "D. pseudoobscura" augmenta inversament a la freqüència inicial. La competència intraespecfíca a "D.pseudoobscura" és major que la competència interespecífica, mentre que la competència interespecífica a "D. subobscura" és superior que la intraespecífica. La procedència de la soca de "D. subobscura" (Eureka, Davis o Gilroy) no afecta l'èxit competitiu d'aquesta espècie envers "D. pseudoobscura", la qual cosa es pot esperar donat el curt perfode de temps transcorregut des de l'inici de la colonització. En els experiments realitzats mitjançant la tècnica del serial transfer Tipus I però mantenint els cultius a diferents intèrvals de temperatures variables, s'ha observat també eliminació de "D. subobscura" en els cultius mixtos, en aquest cas degut a la prácticamente nul.la productivitat d'aquesta espècie. Analitzant les dades recollides a Nord-Amèrica a totes les poblacions col.lectades, observem que aquelles localitats que presenten freqüències elevades de "D. subobscura" presenten alhora freqüències baixes de "D. pseudoobscura" i viceversa. Això ens fa pensar que "D. subobscura" sols ha pogut colonitzar amb més eficàcia aquelles àrees en que la freqüència de "D. pseudoobscura" era baixa i per tant podríem dir que ambdues espècies competeixen quan estan a la natura a l'igual que fan en el laboratori. Un aïllament en l'espai, ocupant "D. subobscura" nínxols ecològics buits o al menys no ocupats per "D. pseudoobscura", i l'aïllament en el temps poden haver estat els mecanismes que han permès la colonització de Califòrnia per part de "D. subobscura".
[eng] "D. subobscura" is well established in the three populations studied from California (Eureka, Davis and Gilroy); and reaches its pick of maximum abundance in winter or spring depending upon the locality. The frequency of the three "obscura" group species varies with the locality; in Eureka (the northern population) "D. subobscura" and D. azteca" are the more abundant, Davis (in the Central Valley) bas a medium percentage of "D. subobscura" and a higher percentage of "D. pseudoobscura", and Gilroy (the southern population) has a very high frequency of "D. pseudoobscura" being the dominant species through the year with the exception of autumn. With the correspondence analysis a clear association bas been noticed between the "obscura" group species of the three localities and the months of February and April 88-89, which shows similar ecological preferences for those species. The interspecific competition between "D. pseudoobscura" and "D. subobscura" has been studied in the 1aboratory with the serial transfer technique Type 1 (long-time experiments), Type 2 (short-time experiments) and Type 3 (long-time experiments with variable temperatures). In Type I and Type 3 experiments "D. subobscura" is eliminated in a few weeks, quicker in Type 3 due to the almost null productivity of this species. In Type 2 experiments "D. subobscura" is at a great disadvantage al all the temperatures, densities and initial frequencies of each species used, especially regarding the productivity variable. The control populations of "D. subobscura" for the three experiments don't show any problems and some time even reach higher numbers than those of "D .pseudoobscura". The colonization of areas where "D. pseudoobscura" presents a low frequency can be one of the mechanisms shown by "D. subobscura" in order to avoid competition in natural populations.
URI: http://hdl.handle.net/2445/41924
ISBN: 9788469315835
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Genètica

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.MPB_1de2.pdf12.68 MBAdobe PDFView/Open
02.MPB_2de2.pdf3.31 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.