Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp, Tarragona

Abstract

[cat] La tesi pretén posar en relleu les interrelacions entre el territori i els noms de lloc (o topònims), i demostrar la idoneïtat de l'enfocament geogràfic en l'estudi de la toponímia. S'ha actuat, en aquest sentit, a dos nivells: per una banda, s'ha aprofundit en els aspectes teòrics de la ciència onomàstica, amb vista a argumentar que la geografia constitueix un dels tres pilars bàsics en què es fonamenta tota investigació sobre els noms de lloc (essent els altres dos la lingüística i la història). D'altra banda, els plantejaments teòrics s'han aplicat a l'estudi geogràfico-toponímic d'una regió concreta de Catalunya: la comarca del Baix Camp (695,30 km2 i 140.546 habitants el 1996), la capital de la qual és Reus.

En el pla concret de l'estudi dels noms de lloc de la comarca, una de les primeres qüestions que ens hem hagut de plantejar en profunditat ha estat l'ordenació i la sistematització dels topònims. Aquest aspecte l'hem considerat com una condició estructural de la recerca; en el sentit de donar al conjunt dels noms una "xarxa referencial" lògica al nivell de l'espai. Estudiades les diverses fórmules i propostes existents al respecte, hem arribat a la conclusió que era impossible establir una tipologia única, de valor general i aplicable a qualsevol territori. Partint d'aquesta base, hem elaborat una tipologia d'ordenació especifica per a la toponímia de la comarca, que hem fonamentat en els trets geogràfics bàsics del seu territori. Des del punt de vista metodològic, ha estat igualment imprescindible preparar un “corpus” de toponímia adequat a les nostres necessitats, i que fos operatiu a la pràctica. Aquest “corpus” l'hem identificat com la toponímia bàsica de la comarca. Tal com hem tingut ocasió de definir-lo, consisteix en el conjunt de noms de lloc que es pot considerar com a vigent dins la demarcació estudiada. Globalment representa un total d'uns 16.500 topònims, que es reparteixen entre els vint-i-nou municipis (inclòs l'antic terme de la Mussara) del Baix Camp.

Des de la perspectiva de la distribució temàtica, una tercera part de la “toponímia bàsica” correspon a elements de caràcter físic, mentre que les altres dues terceres parts fan referència a l'activitat humana, en el sentit més general de l'expressió, Tot i aquesta diferent importància quantitativa, hem tingut ocasió de constatar -i d'assenyalar en el seu moment- que la seva significació territorial no té el mateix valor. La toponímia del medi físic és més variada al nivell del detall; té una diversificació lèxica més gran i presenta, a més, unes diferències considerables entre uns municipis i uns altres (en funció de la variació del propi medi físic). En canvi, la toponímia sobre l'activitat humana respon a uns patrons d'articulació més generals i presenta un grau de diversificació interna molt menor.

L'estudi de la toponímia de la comarca al nivell del detall ens ha permès, també, detectar unes similituds i unes diferències en la utilització de determinats genèrics molt remarcables, Sobre aquesta base, hem pogut fer en alguns casos una sèrie de precisions de detall sobre l'àmbit concret de distribució de determinats termes de caràcter geogràfic (aspecte que, fins ara, no quedava del tot aclarit en les obres i els diccionaris a l'abast), En aquest sentit, creiem que l'enfocament específicament geogràfic de la recerca ha permès que arribéssim a aquests resultats, L'estudi detallat dels aspectes territorials dels inventaris onomàstics i la correlació cartogràfica d'aquesta informació han estat els factors metodològics fonamentals del procés,

Pel que fa a les conclusions, ha quedat àmpliament palès a partir de la nostra anàlisi, que, amb caràcter general, la toponímia és un reflex fidel de les realitats del territori, de les interrelacions entre els seus aspectes físics i humans, i de les transformacions successives que aquest territori experimenta. En aquest sentit, el cas del Baix Camp és paradigmàtic perquè els seus noms de lloc testimonien dos aspectes fonamentals del territori actual: d'una banda, la importància que ha tingut (com a mínim fins l'últim terç del segle XX) el món rural i les activitats agràries; d'altra banda, la profunda transformació socioeconòmica que ha registrat en les tres darreres dècades, i que s'ha concretat, particularment, en l'expansió urbanística derivada de les activitats industrials i del turisme.

Com a corol.lari de l'estudi, dues observacions finals, L'una en relació amb el treball dut a terme; l'altra, en relació amb el sentit general de la geografia, La primera va en la línia de remarcar que ens movem dins un camp en e! qual hem d'estar disposats, permanentment, a arribar a noves conclusions. En el camp de la toponímia, la manca d'una informació de base extensa, homogènia i globalment fiable és, sens dubte, un condicionant de cara al futur. Però és segur que a mesura que es vagin omplint els buits existents, s'aniran depurant les observacions i fent més precisos els resultats de qualsevol recerca, És convenient no perdre de vista, en aquest context, que per a l'estudiós, i per al geògraf en particular, el repte no és arribar a uns resultats perfectament acabats. Més aviat diríem que és donar compte del món, del territori, de la realitat immediata que ens envolta i que, per definició, està en transformació permanent. La segona observació apunta cap a una perspectiva més general, i amb ella reprenem el fil de les consideracions que hem anat fent, en diversos capítols i apartats de la tesi, sobre la raó de ser i sobre les possibilitats de la geografia com a eina de coneixement. Es tracta, senzillament, de reivindicar la seva plena validesa i la seva utilitat; sobretot perquè, com a disciplina de síntesi vinculada específicament a l'estudi del món -entès com una globalitat- ofereix unes possibilitats insospitades per a la sensibilització i l'aprenentatge amb caràcter general. l això, en uns moments de desconcert intel.lectual i de banalització cultural en el pla col.lectiu, pensem que no és poca cosa.

[eng] This thesis illustrates the links between territory and place-names and demonstrates the suitability of a geographical approach to the study of toponymy. This is achieved on two levels: first, the theoretical aspects of onomastics are analysed in order to show that geography is one of the three main pillars supporting research into place names (the other two being linguistics and history). Second, the theoretical positions outlined are applied to the geographical-toponymic study of an area within Catalonia: the comarca of the “Baix Camp” (695,30 km2 and 140.546 inhabitants at 1996), whose capital is the town of Reus. Drawing on bibliographic records, documents and maps, the ''basic toponymy" of the Baix Camp is established (that is, the place-names, currently used, in this territory). Nearly 16,500 toponyms are recorded (23.7 names per Km2). The ''basic toponymy" of the Baix Camp is ordered in accordance with certain geographical criteria, and then analysed in detail. In general, it can be concluded that the toponymy constitutes a faithful reflection of the realities of the territory, of the interrelationships between its physical and human aspects and of its successive transformations. In this sense, the case of the Baix Camp is paradigmatic since its place-names stand testimony to two fundamental aspects of the present-day territory: on the one hand, the importance that the rural world and agrarian practices have held (at least until the last thirty years of the XX century); and on the other, the far-reaching socio-economic transformation that has occurred in the last three decades, and which has manifested itself above all in the urban expansion derived from industrial activities and tourism.