Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/42567
Title: Situacions vitals estressants i resiliència a l'adolescència
Author: Pont Serra, Elisenda
Director: Forns, Maria, 1946-
Keywords: coping
Resiliència
Factors de risc (Psicologia)
Factors de protecció (Psicologia)
Psicopatologia
Conductes desadaptades
Adolescència
Issue Date: 30-Jun-2008
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Durant dècades, són molts els estudis científics i la literatura que han intentat explicar les causes de les conductes desadaptades i han estudiat com compensar-les. L'èmfasi s'ha posat en l'estudi dels símptomes psicopatològics, la seva etiologia, tractament i resultats. Amb aquesta finalitat els investigadors han buscat els factors predisposants i/o potenciadors -biogenètics o de l'entorn- o els esdeveniments desencadenants que expliquessin els orígens dels trastorns.En els darrers anys ha pres molt d'interès la recerca sobre el risc en psicopatologia i els investigadors intenten respondre preguntes com: per què algunes persones desenvolupen trastorns psicopatològics mentre que d'altres -en condicions molt similars- no ho fan. Ajudats per les moltes contribucions de la recerca epidemiològica, l'èmfasi previ en els factors predisposants ha anat confluint en un creixent interès pels factors de "protecció". L'atenció ha passat de trastorn individual real al trastorn individual potencial, i del pacient adult al "no-pacient" infant (Garmezy, 1988).En aquest canvi d'enfocament que han aportat els estudis de risc psicopatològic, pren molt d'interès i protagonisme un concepte relativament nou a nivell científic: la resiliència. Per donar-ne una definició inicial es pot dir que és la capacitat que té una persona d'afrontar amb èxit unes condicions de vida adverses (Vanistendael, 1997).I és en aquesta línia que s'ha volgut enfocar aquesta recerca: en comptes d'analitzar les claus que expliquen els comportaments anòmals, s'intentarà estudiar els factors i mecanismes que afavoreixen l'adaptació.És evident que a les societats occidentals molts infants creixen en entorns socials desafavorits i/o viuen situacions personals adverses (problemes de salut propis o en familiars propers, dificultats econòmiques importants, manca d'entorns socio-afectius saludables o de pautes educatives adequades, etc.). Molts d'aquests infants tenen a l'adolescència i, sovint posteriorment, dificultats importants per adaptar-se al seu entorn i desenvolupar-se satisfactòriament. Però també n'hi ha d'altres, els que anomenarem resilients, que aconsegueixen de tirar endavant malgrat les dificultats viscudes. En aquest sentit, el concepte de resiliència està molt relacionat amb el d'afrontament a l'estrès (o "coping").En el present estudi s'intentarà analitzar per què hi ha molts adolescents sans malgrat les dificultats que els ha tocat viure; o, dit d'una altra manera, perquè nens amb risc de desenvolupar determinats problemes no ho fan. L'objectiu serà analitzar quines claus fan possible aquest procés: passar d'una infància estressant a una adolescència resilient. S'analitzarà com actuen i interactuen diversos factors interns i externs a l'individu per modificar els efectes dels esdeveniments vitals adversos.L'estudi inclou primerament un aprofundiment conceptual (Part 1) on es presentarà i analitzarà el concepte resiliència -a partir dels treballs de diversos autors- i es vincularà a la teoria de l'estrès i l'afrontament. En els estudis sobre estrès i afrontament, la resiliència té un matís diferent: implica que s'ha assolit un ajust eficaç, és a dir, que s'han realitzat els esforços per restaurar o mantenir l'equilibri intern o extern mitjançant activitats que inclouen pensament i acció (Fortin i Bigras, 2000).El següent gran apartat es dedicarà a la recerca empírica (Part 2), i s'iniciarà amb la presentació d'objectius, hipòtesis, participants, disseny, instruments, etc. (Capítol V).A continuació s'estudiaran algunes característiques dels participants, amb l'objectiu d'aprofundir en la realitat dels adolescents i de contextualitzar l'anàlisi dels estressors i les estratègies per afrontar-los (Capítol VI). S'analitzaran aspectes sociodemogràfics, aspectes de descripció personal i social, i manifestacions psicopatològiques.Tot seguit s'estudiaran les fonts d'estrès principals i la vivència de problemes dels adolescents participants. S'analitzaran estressors de diferents tipus i s'intentarà vincular-los a la presència de recursos socials (Capítol VII).Després de l'anàlisi dels estressors, es passarà a estudiar les estratègies amb que els adolescents hi fan front (coping). Per fer-ho, primerament s'adaptarà una eina de mesura: s'aplicarà i validarà en població catalana el qüestionari d'afrontament: l'A-COPE de Patterson i McCubbin (1987). Tot seguit, s'analitzaran les estratègies que posen en joc els adolescents per resoldre els seus problemes; i s'intentarà valorar si són majoritàriament adaptatives o, per contra, els generen noves dificultats (Capítol VIII).S'optarà, a l'hora de parlar de resiliència o desenvolupament satisfactori, per un enfocament de la resiliència que tingui presents aspectes emocionals i de salut mental, d'adaptació social i els resultats acadèmics -donat que es treballa amb adolescents en edat escolar-.Es farà especial èmfasi en els elements mediadors entre l'estrès i la resiliència, en particular es pararà atenció a la personalitat, la intel·ligència, les estratègies d'afrontament (coping) i el suport de l'entorn social (família, escola i comunitat). Interessarà especialment contrastar els grups de subjectes resilients i no-resilients en relació a tots aquests aspectes (Capítol IX).També s'intentarà determinar quins models de relació s'estableixen entre els estressors vitals i la simptomatologia psicopatològica, segons el model teòric de Baron i Kenny (1986). Per a fer-ho, es partirà de l'anàlisi de regressions entre els estressors i les manifestacions psicopatològiques, i entre els estressors i les estratègies d'afrontament (Capítol X).Finalment, es clourà l'estudi amb la discussió i presentació de conclusions finals (Part 3, Capítol XI).
[eng] In these past years, the interest in the study of the prevention and protection in psychopathology has very much increased. In this context, there is a relatively new concept in psychology that has become stronger: resilience.The principal objective of this study is to go deeper in the concept of resilience, firstly at a theoretical level, and secondly, at an empirical level. The resilient subjects are defined within a group of 477 participants ranging from the ages of 14 to 16 years, and the differences are analyzed among the resilient subjects and those who aren't resilient at the following levels: coping strategies, personality, intelligence, psychopathological manifestations, academic performance, and social adaptation, among some of them.In order to delimit and analyze the role of resilience and as part of prior objectives, some of the sociodemographic and psychological characteristics of the participants are deepened, as well as their vital stressors and social resources and coping strategies. In order to evaluate the different constructs, the following instruments are used: Life Stressors and Social Resources Inventory (Moos & Moos, 1994), Adolescent Coping Orientation for Problems Experiences (Patterson & McCubbin, 1987), Youth Self Report (Achenbach, 1991), High School Personality Questionnaire (Cattell & Cattell, 1973) and Inteligencia General y Factorial (Yuste, 1991).The results are presented in the framework of current discussions about resilience and coping. As well, the models of the influence of coping among the vital stressors and psychopathological manifestations are discussed (according to the methodological model of Baron & Kenny, 1986).
URI: http://hdl.handle.net/2445/42567
ISBN: 9788469275245
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
EPS_TESI.pdf6.33 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.