Aprendre a parlar: la relació entre les produccions del balboteig i les primeres paraules

Abstract

El treball de recerca realitzat centra l'anàlisi en el desenvolupament inicial de la parla, entesa com el suport de naturalesa acústica i articulatòria que es troba a la base del llenguatge i la comunicació orals. El treball se situa plenamente en l'àmbit dels estudis sobre pre-llenguatge, els quals constitueixen actualment un volum no gens menyspreable de recerca en l'àmbit més ampli dels estudis sobre desenvolupament del llenguatge. Es tracta de treballs que més enllà de descripcions minucioses des del punt de vista de la fonètica acústica, plantegen d'una manera rigorosa les possibles connexions entre aquestes emissions vocals del pre-llenguatge i les característiques formals dels primers mots. En aquest sentit, el nivell de coneixement actual sobre el tema permet avançar des d'una consideració del balboteig com un "exercici" sense relació amb el llenguatge, amb un marcat carácter exploratori inespecífic, fins a una perspectiva més amplia, en una línia continuïsta, segons la qual aquest comportament vocal dels infants al llarg del primer any de vida, regular en la seva aparició i evolución i considerat com a manifestación relacionada amb un desenvolupament psicomotriu normal, difícilmente es pot excloure de funcionalitat, si més no en relació al desenvolupament de l'expressió vocal/verbal, és a dir, la parla. Per estudiar la relació entre les produccions del balboteig i les característiques formals dels primers mots hem enregistrat i analitzat les emissions de tres infants des dels 3 mesos fins al punt en el qual assoleixen un primer vocabulario d'aproximadament 50 paraules (entre els 18 i els 24 mesos). Aquest estudi longitudinal de tres subjectes ens ha permès identificar les fites en el desenvolupament pre-lingüístic, descriure'n les etapes i analitzar la relació entre les característiques formals d'aquestes emissions sense significación i la fonologia dels primers mots. Al mateix temps s'han pogut valorar les diferències individuals inicials i analitzar la seva significación als 4 anys, en base a l'nàlisi del nivell de desenvolupament fonológic i articulatori assolit.

Taking as a point of departure the continuity perspective on phonological acquisition, this study analyses speech data from three children covering the period from early vocalizations (3 months) to a comulative vocabulary of 50 words (age range from 18 to 24 months). The results are based on auditory analysis of the recorded material. The speech production (words and non-words) is analysed in terms of speech movements, in order to describe the whole process and to identify successive stages of predominantly used types of vocalizations. The study finds support for the existence of a gooing stage, a vocalic and marginal babbling stage, a canonical babbling stage and a variegated babbling stage, which occurs concurrently with the early words. The transition from one stage to another is gradual and it shows considerable overlap. Individual variation is found in relation to the age of onset and duration of the various stages. Canonical babbling, syllabic in nature, appears to be an important milestone preceding the production of first words. Variegated babbling is considered as a strategy in relation to phonological acquisition. Individual differences concerning the rate of early lexical acquisition and the formal characteristics (type of consonantal segments and phonotactic structure) of the first words can be related to the predominant phonetic and syllabic features of the late babbling vocalizations. The study also discusses the role of imitation and the intervention of other strategies of phonological and lexical acquisition (unit segmentation, repetitions, sound/structure preferences and homonymy avoidance). Differences in the use of these strategies and in the frequency and quality of the variegated babbling utterances, enables the characterization of different learning styles in early phonological acquisition. Finally, a model is proposed which emphasizes the possible interaction between variegated babbling and first words in relation to the progress towards the acquisition of new words with a more advanced phonological level.