Estudi sobre les caigudes domiciliàries de la gent gran a Barcelona ciutat a partir de les trucades al servei públic d'urgències mèdiques 061

Abstract

[cat] Es tracta d'un treball retrospectiu (primer quadrimestre del 2002) que analitza la prevalència de caigudes de la gent gran (a partir de 65 anys) a Barcelona que han sofert una caiguda no sincopal en els domicilis i han trucat al sistema de emergéncias mèdiques 061, per a sol·licitar ajuda i recurs majoritàriament d'ambulància. Els objectius generals de l'estudi són: 1) Analitzar la freqüència de caigudes en la gent gran a Barcelona ciutat i 2) Conèixer la qualitat de salut percebuda, en una mostra aleatória d'aquesta població, mitjançant la realització d'enquestes telefòniques, entre 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda i esbrinar si la qualitat de salut percebuda de les persones que han caigut ha millorat o empitjorat. Les variables selecionades són: gènere, edat, districtes de Barcelona ciutat (10), franges horàries (8) dividides en franges de 3 hores, traumatismes assenyalats per localitzacions anatòmiques i tipus, destinacions hospitalàries de la ciutat, qui contesta l'enquesta, i les 5 preguntes de l'enquesta validada Euroqöl (mobilitat actual, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió) amb els seus 3 ítems de resposta per a cadascuna d'elles ( 1- no té problemes; 2- alguns problemes; 3- molts problemes). Les dades inicials estan recollides en el sistema operatiu MS-DOS, posteriorment a Excel-5 i Word-2000, s'han calculat algunes taxes i s'ha utilitzat el sistema SPSS 11,0 per a la realització de l'anàlisi estadística, estadístic "khi" per a variables qualitatives, comparar grups i la representativitat de les mostres i la prova de "t" de Sudent Fisher per a la conformitat de les mitjanes en les variables quantitatives. Per a tots ells el nivell de sisgnificació alfa és del 0,05. De l'anàlisi es pot concloure el següent: 1.- El nombre de dones és aproximadament tres vegades superior al dels hombes (si es calculen amb les taxes poblacionals de la ciutat, resulten només dues vegades superior). 2.- El 77,34% de les caigudes ocupen franges d'edat de 75 a 94 anys. La edat mitjana global de les caidas és de 81,9 anys (homes 80,1 anys i dones 82,5 anys), que supera o s'aproxima a l'esperança de vida de la ciutat en el 2002 que és en global de 79,1 anys, sent per als homes de 75,3 anys i per a les dones de 82,6 anys. 3.- Els districtes predominants corresponen als districtes amb més població major i que són: 1º Eixample i 2º Sant Martí. 4.- Els períodes horaris de caigudes més freqüents són de 9 hores a 16 hores (43,09 %). 5.- Els tipus de traumatismes més freqüents, d'entrada, són les contusions (56,8%), i els corresponents a l'extremitat inferior en una primera valoració (32,5%) i amb una distribució similar per als dos gèneres. 6.- Les destinacions predominants són: Hospital Cínic i Provincial i Hospital de Sant Pau, que corresponen als hospitals de referéncia dels barris predominants. 7.-Com que la mostra que contesta l'enquesta és representativa de la població estudiada, no es troben diferéncias significatives respecte al gènere, edat, tipus de patologia, localització anatòmica, districtes de la ciutat i destinacions hospitalàries de Barcelona. 8.- El gènere de les persones, el grup d'edat que pertany, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo no es pot demostrar que siguin determinants o influeixin en cap de les cinc variables estudiades de l'enquesta EuroQol sobre l'estat de salut actual percebut entre 12 a 18 mesos després de la caida: Mobilidat; Cura Personal; Activitats quotidianes; Dolor / Malestar i Ansiedat / Depressió. 9.- Finalment tampoc s'ha trobat relació entre el gènere, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo respecte al fet d'estar viu o mort entre 12 a 18 mesos després de la caida accidental. 10.- En aquest estudi, 1 de cada 3 persones amb més edat que l'esperança de vida, i que són atesos per un traumatismo domiciliari han mort entre els 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda. Això significa que són un grup de risc fàcilment identificable per a intervencions específiques en la prevenció de caigudes i les seves conseqüèncias. La epidemiologia de les caidas cada dia té més rellevància, en part per l'augment de l'esperança de vida, bé significatiu en la ciutat de Barcelona, i per produir lesions, discapacitats i mort així com un alt cost sanitari i social. Les caigudes en la gent gran constituïxen un repte per a la sanitat pública del present i del futur; seria necessari analitzar i revisar les actuacions actuals i promoure les bases per a la seva prevenció que podrian sorgir d'actuacions coordinades donis dels equips sanitaris, socials, terapeutes, gestors en salut, etc,.

[eng] This is a retrospective work (first four months of 2002) that studies the prevalence of falls in older people (65 years or more) in Barcelona city, who had undergone non syncopal episodes at home, had called the medical emergency system (061) asking for help and had been transported to hospital in ambulance. The general objectives of the study are: 1) To study the frequency of falls in older people in Barcelona city and 2) To know the perceived health quality, in a random sample of this population, by means of telephone surveys, carried out between 12 and 18 months after the fall, to find out if the quality of present perceived health has a relation with the fall undergone. The selected variables are: sex, age, districts of Barcelona city (10), daytime ranges (8), traumatic events -indicated by anatomical locations and types-, hospital destinies in the city, person who answers the survey, and the 5 questions of the validated Euroqöl survey(present mobility, personal care, daily activities, pain/discomfort, anxiety/depression) with 3 answer items for each (1 no problems; 2 some problems; 3 many problems). The initial data are gathered in MSDOS system, later translated to Excel-5 and Word-2000, some ratios have been calculated and the system SPSS 11.0 has been used to carry out the statistical analysis, "khi" statistics has been used for qualitative variables, to compare groups and the representativeness of the samples and the Student Fisher "t" test for the conformity of the averages in the quantitative variables. For all of them, the level of significance alpha is 0,05. From the analysis, the following can be concluded: 1. - The number of women is approximately three times higher than the number of men (if they are calculated with population ratios of the city, are only twice higher). 2. - 77.34% of the falls occupy age ranges from 75 to 94 years. 3. - The predominant districts correspond to the districts with most older population, namely: 1st l'Eixample and 2nd Sant Martí. 4. - The time period where falls are most frequent is from 9,00 am to 16,00 pm (43.09 %). 5.- The types of most frequent traumatic events are contusions (56,8%), and those corresponding to lower extremity on first valuation (32,5%), with similar distribution for both genders. 6. - The predominant destinies are: Clynical and Provincial Hospital and Hospital of Sant Pau, that correspond to the reference hospitals of the predominant districts. 7. - Because the pattern (in the answers to the Euroqol) is representative of the study population, we don't find significant differences with respect to sex, age, types of pathology, anatomical location, districts of the city and hospital destinies in Barcelona. 8. - The sex of the people, their group of age, the anatomical zone affected or the type of traumatic event cannot be demonstrated to be determining or to have an influence in none of the five variables studied by the EuroQol survey on perceived state of present health between 12 to 18 months after the fall: Mobility; Personal Care; Daily activities; Pain/Discomfort and Anxiety/Depression. 9. - Finally no relation has been found between gender, anatomical zone affected or the type of traumatism and being alive or dead between 12 to 18 months after the accidental fall. 10. - In this study, 1 out of 3 people older than the life expectancy, and that are being taken care of because of a home fall, have died between 12 and 18 months after the fall. This means that they are a risk group that can be easily identifiable for specific interventions in the prevention of falls. Epidemiology of falls becomes progressively more relevant, partly because of the increase in life expectancy, very significant in the city of Barcelona. It is the cause of injuries, handicaps and death as well as a high sanitary and social cost. KEY WORDS: falls, elderly people, prevention, Barcelona population.