Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/42985
Title: Anàlisi de l'acumulació de residus organoclorats en teixit adipós humà en mostres procedents del Partit Judicial de Lleida
Author: Barrot i Feixat, Carme
Director: To i Figueras, Jordi
Camps i Surroca, Manuel
Keywords: Lleida (Catalunya: Província)
Toxicologia ambiental
Compostos organoclorats
Teixit adipós
Issue Date: 11-Jan-2000
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] 1) INTRODUCCIÓ El grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial. S'usaren com a plaguicides a l'agricultura, la ramaderia i també a la llar; formaren part dels programes de salut pública per prevenir malalties infeccioses transmeses per insectes i també s'empraren en certs processos industrials. La utilització d'aquests productes comportà la seva arribada al medi ambient, on a causa de llur baixa degradabilitat romanen durant llargs períodes de temps, facilitant llur difusió cap a altres ecosistemes gràcies als diferents factors meteorològics i els corrents d'aigua. L'elevada lipofília dels OCs comporta llur incorporació a la biomassa i gràcies a les diferents relacions tròfiques entre els organismes han arribat a tots els éssers vius, que els acumulen als sistemes rics en lípids; i a través dels cicles biològics retornen al medi. D'entre tots els OCs coneguts només tractarem aquells que en estudis anteriors han presentat unes concentracions elevades a nivell de teixit adipós humà a la zona motiu d'estudi: * El p,p'-diclorodifeniltricloroetà (p,p'-DDT) i del seu principal metabolit el p,p'-diclorodifenildicloroetè (p,p'-DDE). El primer s'ha utilitzat com a insecticida a l'agricultura, la ramaderia i la llar, també per controlar infeccions transmeses per insectes, per exemple la malària. Els efectes associats al p,p'-DDT són a nivell de la transmissió dels impulsos axonals. A nivell experimental se'l relaciona amb tumors hepàtics i segons la classificació de productes cancerígens, definida per la IARC, es troba al grup 2B. També a nivell experimetal el p,p'-DDT i el p,p'-DDE han presentat una marcada acció xenoestrogènica i antiandrogènica. El p,p'-DDE se l'associa amb càncers mamaris i, a igual que el p,p'-DDT, es troba al grup 2B definit per la IARC. * Un altre OC important, a la zona, és l'hexaclorobenzè (HCB), que s'utilitzà com a fungicida i també en alguns processos industrials. A nivell humà provoca porfíria cutània, demostrat a rel de la intoxicació que tingué lloc a Turquia entre els anys 1956-1959. A nivell experimental se l'associa amb càncers hepàtics i de tiroides, també el trobem classificat al grup 2B de possibles cancerígens. * Un altre tipus d'OC el formen els 9 isòmers d'hexaclorociclohexà; de tots ells ens centrarem amb els més abundants: el beta i el gamma. El gamma-HCH s'ha utilitzat com a plaguicida, mentre el beta-HCH no es coneix que hagi format part com a principi actiu de cap plaguicida. L'isòmer gamma afecta, també, a la transmissió dels impulsos nerviosos, encara que el mecanisme d'acció és diferent al del p,p'-DDT. Ambdós isòmers es relacionen amb càncers a nivell experimental, el gamma amb tumors hepàtics i el beta amb tumors mamaris; a igual que els anteriors OCs també es consideren de la classe 2B de productes cancerígens. * Per últim parlarem dels PCBs; amb aquest nom es coneixen 209 compostos diferents. Cada un d'ells rep el nom de congènere i es diferencien pel nombre de clors, entre 1 i 10, i per la seva distribució espacial. Són els únics dels OCs analitzats, que s'utilitzen principalment a la indústria i de forma més concreta a la relacionada amb l'electricitat. Alguns dels PCBs tenen una estructura espacial i un mecanisme d'acció semblant a les dioxines són els anomenats coplanaris (no-orto) i considerats els més tòxics. En humans, els PCBs s'associen amb immunodepressions, afeccions hepàtiques, irritacions cutànies i infertilitats. Certs experiments els apunten com a possibles promotors hepatocarcinògens. 2) OBJECTIUS Els objectius del treball foren: 1. Anàlisi de residus organoclorats en teixit adipós humà d'una mostra de la població del Partit Judicial de Lleida seleccionada durant el període 1989 i 1994. 2. Relacionar els resultats obtinguts amb les variables edat i sexe. 3. Relacionar els resultats obtinguts dels diferents organoclorats entre ells mateixos. 4. Comparar els resultats actuals amb els obtinguts en anys anteriors. 5. Comparar els resultats obtinguts amb els d'altres zones de l'Estat Espanyol i internacionals. 3) MATERIAL I MÈTODES a) Descripció de la població: Les mostres procedeixen de les comarques: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. La població d'aquestes comarques presenta un percentatge de gent de més de 55 anys superior a la mitjana de Catalunya i el percentatge de menys de 55 es troba per sota de la mitjana, reflexe d'una població amb un grau d'envelliment superior a la mitiana de Catalunya. Econòmicament en aquestes comarques tenen un important pes totes les activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia; Només durant els últims anys a les comarques de la Segarra i l'Urgell ha pres rellevància la indústria. b) Descripció de la mostra: S'analitzaren 84 mostres procedents d'autòpsies realitzades al Partit Judicial de Lleida. En seleccionar-les es tingué en compte: que tots els individus fossin residents a la zona motiu d'estudi; que haguessin nascut a l'Estat Espanyol i que haguessin mort per traumatisme o accident i que en cap cas no estessin relacionades, amb intoxicacions químiques. La mostra consta d'un 32% de dones i un 68% d'homes. Per edats hi ha un 24% entre 15 i 34 anys, un 15% entre 35 i 54 anys, un 39% entre 55 i 74 anys i un 22% entre 75 i 94 anys. El mètode d'extracció ha estat validat per estudis anteriors al nostre laboratori i també per estudis internacionals. c) Processament: Es parteix de 0,5 g. de teixit adipós, extret de la zona subcutània abdominal, se'n extreuen els compostos lipòfils amb hexà i es neteja l'extracte amb sulfúric (mètode descrit per Bierof - Aronson). En el cas dels plaguicides, un cop lliures de lípids, es concentra el volum i es passa a cromatografia de gasos. En el cas dels PCBs es realitza una 2a neteja amb un cartutx de gel de sílice i com a fase mòbil el toluè, es concentra el volum i es passa a determinar per cromatografia de gasos. Per a l'anàlisi s'utilitza un aparell de cromatografia de gasos 5890 II de HP i una columna de Supeco SPB-5 (30m x 0,25mm x 0,25mm). 4) RESULTATS I DISCUSSIÓ: Segons els resultats obtinguts podem veure que el 100% de les mostres contenen p,p'-DDE, HCB, beta-HCH i PCBs, un 93% contenenp,p'-DDT i un 57% contenen gamma-HCH. El més abundant continua sent el p,p'-DDE i el menys abundant el gamma-HCH. En respecte la suma global de tots els residus OCs, cada un representa: el p,p'-DDE 39,4%, els PCBs 22,2%, el beta-HCH 20,97%, l' HCB 13,07%, el p,p'-DDT 3,98% i el gamma-HCH 0,35%. En analitzar els diferents congèneres de PCBs identificats, aquests es van caracteritzar per tenir tots entre 5 i 9 àtoms de clor, encara que majoritàriament en tenien entre 6 i 7. Els PCBs més majoritaris van ser: el PCB 153, el PCS 180, el PCS 138 i el PCS 170; entre tots quatre representen el 50% de la concentració total de PCBs. Segons la toxicitat que Safe (1985) defineix per cada PCB, es comprova que els PCBs coplanaris, els més tòxics, no es troben a nivells detectables, dels mono-orlo (una mica menys tòxics) se'n troben cinc (105, 118, 167, 156 i 157) i per últim dels di-orto (molt menys tòxics) se'n troben diversos; destacarem els quatre més abundants (l53, 180, 138 i 170). En comparar els resultats per sexes es va veure que tots els OCs presentaven una concentración superior en dones que en homes, amb l'única excepció del gamma-HCH. Però només tres mostraren diferències estadísticament significatives, el p,p'-DDE, el beta-HCH i l'HCB. Aquests tres mateixos OCs van presentar relació amb l'edat. Corroborant el que ja s'havia trobat en estudis anteriors com el realitzat per M. Lezaun a la població de Navarra dels anys 1991-92. A la mateixa unitat s'havien fet unes determinacions anteriors, els anys 1985-87, amb mostres de la mateixa procedència, autòpsies. Al comprovar els resultats es va veure que tots els nivells d'OCs havien disminuït a excepció dels PCBs. No es pogué arribar a trobar un motiu per aquest lleuger augment. També miraren les relacions entre les diferents concentracions d'OCs. Els resultats obtinguts foren que a part de la relació, ja esperada, entre p,p'-DDE i p,p' -DDT, existien relació entre els OCs HCB i beta-HCH, HCB i p,p'-DOE i per últim entre beta-HCH i p,p'-DDE. Són els tres OCs que mostren una més clara relació amb l'edat i el sexe, es probable que això faciliti l'existència d'una relació entre ells. En comparar els resultats amb altres zones es pot comprovar que globalment el nivell d'OCs al Pla de Lleida i l'Urgell no són molt diferents a la resta de Catalunya. En canvi són molt més alts que els de països com Gran Bretanya, U.S.A. o Canadà. De forma individual cada producte presenta una concentració més o menys remarcable segons el país o l'àrea amb que es compari. Així per exemple, a l'àrea del pla de Lleida i de l'Urgell els PCBs i el beta-HCH són els OCs amb concentració més alta respecte les dades d'altres zones trobades a la bibliografia; els PCBs, un tòxic més aviat industrial; i el beta-HCH, un compost no utilitzat com a principi actiu en cap dels plaguicides: llur procedència es relaciona més aviat amb l'alimentació. Malgrat tot no es poden descartar altres procedències desconegudes fins aquest moment.
[eng] The organochloride compounds are, at the moment, some of the most important toxic products in the world due to their low degradation and easy bioaccumulation. In the long term, these products could produce some toxic effects, such as immunodeficiency, infertility or cancer. For these reasons the purpose of this study was to analyse the evolution of these compounds in human tissues. Samples were obtained from autopsies in the area of Pla de Lleida and Pla d'Urgell (west Catalonia, north-east Spain) during the period 1989-1994. The results obtained confirmned the presence of P.P'-DDE, HCB, beta-HCH and PCBs in all samples. While p.p'-DDT was present in 93% of samples, gamma-HCH was only present in 57%. P.P'-DDE was the most important OCs present in samples and gamma-HCH was the least important. Other remarkable concentrations were PCBs and beta-HCH, which were bigger than those found in any other country. The organochloride levels obtained in this area were similar to the previously published results for the rest of Catalonia and were higher than the levels published for other European countries, the U.S.A. or Canada. HCB, beta-HCH and P.P'-DDE levels are inter-related and correlated with sex and age. Nevertheless, pesticides and PCBs levels had decreased in comparison with concentrations determined during the period 1985-87 in the same area. There is only one exception for the PCBs concentrations observed, because the results obtained were slightly higher than those previously published.
URI: http://hdl.handle.net/2445/42985
ISBN: 9788469248195
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Salut Pública

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
01.CBF_1de3.pdf5.06 MBAdobe PDFView/Open
02.CBF_2de3.pdf3.32 MBAdobe PDFView/Open
03.CBF_3de3.pdf4.53 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.