Cos i discursivitat pedagògica: bases per a la ideació corporal.

Abstract

[cat] El segle XX, però especialment el traspàs cap al segle XXI, ha servit per trencar amb formes estàtiques d'entendre determinades pràctiques educatives, que privilegiaven la formació intel·lectual i que menyspreaven el cos dels educands en moltes de les seves dimensions. Aquest trencament ens ha permès obrir uns escletxa que des de l'hermenèutica ens ha ofert la possibilitat de fer-ne noves interpretacions que ens han conduït a una proposta d'ideació corporal per part dels educands. Es tracta d'una investigació hermenèutica sobre la construcció social del cos en les praxis pedagògiques, que ha estat feta des d'una mirada interdisciplinar, posant en joc múltiples perspectives (filosòfica, antropològica, teològica, lingüística, històrica, estètica, psicològica, mèdica, sociològica i pedagògica). Allò que aporta la tesi doctoral és una "nova mirada" al cos més enllà de les seves dimensions físiques, situant-se en la seva perspectiva simbòlica i cultural. La memòria de la tesi doctoral ha estat estructurada en tres parts diferents que donen cos al conjunt de discursos al voltant de l'educació corporal. La primera part té a veure amb els aspectes epistemològics de la tesi doctoral i s'enceta amb un capítol dedicat a la Planificació de la investigació, on es situen els objectius, la metodologia, i sobretot es defineix i justifica el perquè la construcció del nostre discurs des de l'hermenèutica. Seguidament es reflexiona sobre les possibilitats de situar el cos com a objecte d'estudi en les ciències socials, i en la pedagogia en particular, elaborant el que hem denominat com a Bases per a l'elaboració d'una epistemologia del cos. Situar els fonaments científics de la recerca no es pot fer, entenem, al marge de la seva dimensió històrica, que hem recollit en la Genealogia del cos. Abans d'entrar a investigar el paper del cos en els models pedagògics ens ha calgut situar la Teoria del cos i analitzar i desvetllar els mecanismes de Construcció social del mateix. La segona part es centra en els discursos del cos en la pedagogia. Hem estructurat la narració en tres capítols diferents. El primer revisa el paper del cos en les pràctiques d'Higienització i control pedagògic dels cossos dels educands. Partint de les teories racials, i passant pels projecte eugenèsic de l'Alemanya nazi, arribem a construcció actual de cossos heteronormatius. El segon estudia les formes pedagògiques de subjectivització corporal, partint de les experiències i discursos del naturalisme pedagògic, de l'Escola Nova, de la pedagogia culturalista i finalitzant en l'educació del cos des de la psicoanàlisi. El darrer capítol d'aquest apartat analitza els discursos actuals de la pedagogia sobre el cos a partir dels nous dualismes, de les pràctiques de poder i control corporals i del cos situat en els territoris fronterers. Finalitza amb el que hem denominat com Pedagogia <i>queer</i>. El darrer apartat de la tesi doctoral consta de tres capítols. El primer revisa les formes contemporànies de transformació corporal (tatuatges, piercings, transsexualitat, cirurgia estètica, etc.). El segon projecta les bases per a la ideació corporal del subjectes pedagògics, i el tercer revisa les aportacions que la tesi fa a la pedagogia, així com noves vies de continuïtat. S'acompanya d'una àmplia i acurada bibliografia en diferents idiomes.

[spa] El siglo XX, pero especialmente el traspaso hacia el siglo XXI, ha servido para romper con formas estáticas de entender determinadas prácticas educativas, que privilegiaban la formación intelectual y que menospreciaban el cuerpo de los educandos en muchas de sus dimensiones. Esta rotura nos ha permitido abrir una brecha que desde la hermenéutica nos ha ofrecido la posibilidad de realizar nuevas interpretaciones que nos han conducido a una propuesta de ideación corporal por parte de los educandos. Se trata de una investigación hermenéutica sobre la construcción social del cuerpo en las praxis pedagógicas, que ha sido hecha desde una mirada interdisciplinar, poniendo en juego múltiples perspectivas (filosófica, antropológica, teológica, lingüística, histórica, estética, psicológica, médica, sociológica y pedagógica). Lo que la tesis aporta es una "nueva mirada" al cuerpo más allá de sus dimensiones físicas, situándose en su perspectiva simbólica y cultural. La memoria de la tesis doctoral se ha estructurado en tres partes diferentes que dan cuerpo al conjunto de discursos sobre la educación corporal. La primera parte está relacionada con los aspectos epistemológicos de la tesis doctoral y empieza con un capítulo dedicado a la Planificación de la investigación, en el cual se sitúan los objetivos, la metodología, y dónde se define y justifica la construcción del discurso desde la hermenéutica. Seguidamente se reflexiona sobre las posibilidades de situar el cuerpo como objeto de estudio en las ciencias sociales, y en la pedagogía en particular, elaborando lo que hemos denominado Bases para elaboración de una epistemología del cuerpo. Situar los fundamentos científicos de la investigación no se puede llevar a cabo al margen de su dimensión histórica, que hemos recogido en la Genealogía del cuerpo. Antes de entrar a investigar el papel del cuerpo en los modelos pedagógicos ha sido necesario situar la Teoría del cuerpo y analizar y desvelar los mecanismos de Construcción social del mismo. La segunda parte se centra en los discursos del cuerpo en la pedagogía. Hemos estructurado la narración en tres capítulos diferentes. El primero revisa el papel del cuerpo en las prácticas de Higienización y control pedagógico de los educandos. Partiendo de las teorías raciales, y pasando por el proyecto eugenésico de la Alemania nazi llegamos a la construcción actual de cuerpos heteronormativos. El segundo estudia las formas pedagógicas de subjetivación corporal, partiendo de las experiencias y discursos del naturalismo pedagógico, de la Escuela Nueva, de la pedagogía culturalista y finalizando en la educación del cuerpo desde el psicoanálisis. El último capítulo de este apartado analiza los discursos actuales de la pedagogía sobre el cuerpo a partir de los nuevos dualismos, de las prácticas de poder y control corporales y del cuerpo situado en territorios fronterizos. Finaliza con lo que hemos denominado pedagogía.