Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/44309
Title: Estudis sobre la insuficiència renal en la cirrosi hepàtica: Anàlisi del pronòstic i investigació en el tractament farmacològic de la síndrome hepatorenal
Author: Martín Llahí, Marta
Director: Ginès i Gibert, Pere
Keywords: Síndrome hepatorenal
Hepatorenal syndrome
Cirrosi hepàtica
Insuficiència renal
Terapèutica
Hepatic cirrhosis
Renal insufficiency
Therapeutics
Issue Date: 11-Apr-2013
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Des que es va definir la síndrome hepatorenal (SHR), als anys 60 del segle passat, s’han fet grans progressos en el coneixement d’aquesta entitat. La SHR és una insuficiència renal característica dels pacients amb cirrosi hepàtica (CH) amb molt mal pronòstic a curt plaç. El tractament curatiu és el trasplantament hepàtic perquè elimina la CH que és l’origen del problema. Però no sempre està indicat el trasplantament o no s’arriba a temps de realitzar-lo. Els estudis basats en la fisiopatologia de la SHR han estat la base per investigar sobre tractaments que puguin revertir la insuficiència renal i serveixin de pont cap al trasplantament. Fins al moment de la publicació dels treballs que formen part d’aquesta tesi, s’havien fet alguns estudis amb vasoconstrictors esplàcnics que suggerien que aquests fàrmacs eren els més efectius en la reversió de la SHR. Però no s’havien publicat estudis prospectius i aleatoritzats al respecte i aquesta és l’aportació d’un dels estudis: avaluar l’efecte de la terlipressina junt amb l’albúmina sobre la funció renal i la supervivència en pacients amb CH i SHR. Es van aleatoritzar 46 pacients, 23 en el grup de terlipressina i albúmina i 23 en el grup d’albúmina sola. La milloria de la funció renal es va donar en 10 (43,5%) dels pacients tractats amb terlipressina i albúmina i en 3 (8,7%) dels pacients tractats amb albúmina sola (p=0,017). En l’anàlisi multivariat, els factors independents predictius de milloria de la funció renal van ser el volum urinari basal, la creatinina sèrica, el recompte de leucocits i el tractament amb terlipressina i albúmina. La supervivència a 3 mesos no va ser significativament diferent entre els dos grups de tractament (terlipressina i albúmina 27% vs albúmina sola 19%, p=0,7). En l’anàlisi multivariat, els factors independents predictius de supervivència als 3 mesos van ser el MELD basal i la resposta al tractament. A falta d’altres opcions, la terlipressina junt amb albúmina és l’opció terapèutica més efectiva per revertir la SHR i és el tractament que s’ha d’utilitzar, sobretot en els pacients en lista per a trasplantament hepàtic, com a pont fins a l’arribada de l’organ necessari. D’altra banda, malgrat els progressos realitzats en la SHR, els pacients amb CH poden presentar altres tipus d’insuficiència renal i aquest és un camp poc estudiat. En el segon estudi que forma part d’aquesta tesi, basant-nos en un gran número de pacients hospitalitzats, es van avaluar els diferents tipus d’insuficiència renal que poden presentar els pacients amb CH des del punt de vista de la repercusió en el pronòstic. Es van incloure de forma prospectiva, 562 pacients amb CH i insuficiència renal a l’ingrés o que la van desenvolupar durant el mateix. La causa de la insuficiència renal es va classificar en 4 grups: associada a infeccions, a deplecció de volumen, SHR i nefropatia parenquimatosa. La insuficiència renal associada a infeccions va ser la més freqüent (46%), seguida de l’associada a hipovolèmia (32%), SHR (13%) i nefropatia parenquimatosa (9%). Un 17.6% dels casos presentava combinació de causes. La probabilitat de supervivència als 3 mesos va ser del 73% en la nefropatia parenquimatosa, 46% en la insuficiència renal associada a hipovolèmia, 31% en la insuficiència renal associada a infecciones i 15% en la SHR (p<0.0005). En l’anàlisi multivariat ajustat per factors potencialment confusius, la causa de la insuficiència renal estava independentement associada al pronòstic, junto amb el MELD, el sodi sèric i l’encefalopatia hepàtica en el moment del diagnòstic de la insuficiència renal. Aquesta informació és molt important de cara a avaluar els pacients per a trasplantament hepàtic
[eng] Hepatorenal syndrome (HRS) is a type of renal failure common and specific in patients with advanced cirrhosis. The prognosis of HRS is poor and there are no randomized studies with effective treatment for HRS. In one study of this thesis, 46 patients with cirrhosis and HRS were randomly assigned to receive either terlipressin and albumin (n=23) or albumin alone (n=23) for a maximum of 15 days. Primary outcomes were improvement of renal function and survival at 3 months. Improvement of renal function ocurred in 10 patients (43.5%) treated with terlipressin and albumin compared with 2 patients (8.7%) treated with albumin (P=.017). Independent predictive factors of improvement of renal function were baseline urine volume, serum creatinine, leukocyte count, and treatment with terlipressin and albumin. Survival at 3 months was not significantly different between the 2 groups (terlipressin and albumin 27% vs albumin 19%, P=.7). Independent predictive factors of 3-month survival were baseline MELD score and improvement in renal function. In conclusion, the administration of terlipressin and albumin should be considered for the management of patients with cirrhosis and HRS, particularly in patients who are candidates to liver transplantation. The prognostic value of the different causes of renal failure (RF) in cirrhosis is not well stablished. In the other study of this thesis, 562 consecutive patients with cirrhosis and RF (serum creatinine >1.5mg/dl) were prospectively included. The cause of RF was classified into 4 groups: RF associated with bacterial infections, RF associated with volume deplection, HRS and parenchymal nephropathy. The primary end point was survival at 3 months. The frequency of RF was: RF associated with infections: 213 cases ( 46%),hypovolemia-associated RF: 149 (32%), HRS: 60 (13%), and parenchymal nephropathy: 41 (9%). Three-month probability of survival was73% for parenchymal nephropathy, 46% for hypovolemia-associated RF, 31% for RF associated with infections, and 15% for HRS (P<.0005). In the multivariate analysis, cause of RF was independently associated with prognosis, together with MELD score, serum sodium and hepatic encephalopathy. This information may help in decision making in liver transplantation
URI: http://hdl.handle.net/2445/44309
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Medicina

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
MMLL_TESI.pdf1.21 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.