Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/45243
Title: Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)
Author: Jornet i Benito, Núria
Director: Garí, Blanca
Keywords: Ordes religiosos de dones
Arxivística
Arxius eclesiàstics
Monasticism and religious orders for women
Archive science
Church archives
Issue Date: 6-Oct-2005
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s’ha fet servir com a font històrica principal, al mateix temps que s’ha situat en un procés de reorganització i descripció del fons arxivístic del qual forma part. La cronologia de l’estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat, i es tanca vers 1327 quan sorgeix a la mateixa Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes. Un dels punts essencials del treball ha estat analitzar com es va originar la comunitat, entrellaçant aquest origen amb la resta de fundacions clarisses, per emmarcar-la en el procés de configuració d’un orde femení en el si de la família franciscana; un procés no pas mancat de disfuncions i problemàtiques que hem volgut situar en una lectura més àmplia del fet religiós i de la participació de la dona en els moviments religiosos medievals. El fet que en la fundació prengui un lloc central la llegenda fundacional —que recull tota la cronística— que la fa néixer de la voluntat fundadora de Santa Clara i del viatge miraculós de dues deixebles i familiars seves, fa que un capítol destacat de l’obra giri a l’entorn d’aquesta llegenda: origen i contingut del relat i personalitat de les dues protagonistes, Agnès de Peranda i Clara de Janua o de Porta, que foren considerades, en vida i després de mortes, “santes”. La possibilitat, excepcional, de consultar el procés de beatificació de les dues monges —incoat a la cúria episcopal de Barcelona el 1912— ha permès treballar l’aspecte de la santedat femenina reconeguda en les dues clarisses; i amb els documents d’arxiu que testimonien els diferents trasllats i atenció als seus cossos sants, s’ha constatat la devoció que es mantingué al llarg dels temps tant per part de la pròpia comunitat com pel poble de Barcelona. Seguidament, hem avançat en aspectes relacionats amb l’assentament i l’estructuració de la comunitat: la seva inserció en l’enclavament urbà de Barcelona (fora muralles, en la zona que esdevindrà el pol econòmic de la Barcelona medieval i moderna, el barri de la Ribera), les seves propietats (centrades bàsicament en aquesta zona); el seu perfil jurídic (seguiment d’una regla monàstica i altres aspectes de disciplina monàstica com la clausura, l’alimentació, la pobresa, l’hàbit, etc., com també la relació amb els germans de l’orde, els framenors); i el seu perfil comunitari (nombre de monges, procedència social, estructura interna i càrrecs/oficis). En alguns d’aquests capítols hem fet avançar la cronologia als processos de reforma monàstica del segles XIV i XV per poder-ho situar en una història més àmplia que avança cap al control més estricte de la religiositat femenina (reglada o no). En un segon gran apartat, hem dut a terme una anàlisi de la funció arxiu en la comunitat monàstica al llarg del temps, ressenyant les pràctiques d’escriptura, conservació i gestió dels documents, com també el paper de les germanes arxiveres encarregades d’aquest àmbit de la memòria comunitària. Un punt destacat d’aquesta història de l’arxiu ha estat la intervenció a la dècada del 1590 de l’arxiver Sebastià Roger que ha deixat per a la història un important reglament de constitució oficial i funcionament de l’arxiu, un seguit de memorials i cròniques que ressenyen aspectes claus de la comunitat (professions, coses memorables, oficis) i instruments arxivístics (inventaris).
[eng]Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: the Origin of a Monastery and the Making of a Monastic Archive (1236-1327) This research work is focused on the origin and first century of existence of the first monastery of the Order of Saint Clare in the Catalan territories. Our main historical sources, the mostly unpublished documents preserved by the current community successor to the Damianite Clarisses, the monastery of Sant Benet de Montserrat (Benedictine family), were enclosed within a process of reorganization and description of the archival fund to which they belong. Our chronology starts in the decade of the 1230s, when the community was founded, and ends around 1327 when the sister monastery of Santa Maria de Pedralbes appeared, also in Barcelona. One of the essential parts of this work was to analyse the way in which the community began, relating it to the configuration of a female order within the Franciscan family; a process not lacking in dysfunctions and problems that we tried to embed in a wider reading of the religious fact and the participation of women in medieval religious movements. Right after, we turned to the settlement and structure of the community: its inclusion in the urban fabric (in the area that would become the economic pole of medieval and modern Barcelona, the Ribera quarter), its properties (mostly urban); its legal profile (monastic rule and discipline: enclosure, food, poverty, habit, its relationship with the Friar Minors); its community profile (number of nuns, social background, internal structure and positions/roles). In some cases, we extended the chronology up to the processes of monastic reform of the 14th and 15th centuries in order to place it within a more general history of female monasticism. A second section was devoted to the analysis over time of the archival function within the monastic community: the process of writing, preserving and managing documents, as well as the role of the Sister Archivist in charge of this aspect of the community memory.
URI: http://hdl.handle.net/2445/45243
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
02.NJB_2de2.pdf7.11 MBAdobe PDFView/Open
01.NJB_1de2.pdf10.2 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons