Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/48507
Title: Jacobus de Voragine, Vitae Sanctorum. ms. 713 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB).
Author: Boix Giménez, Mònica M.
Director: Avenoza, Gemma
Keywords: Codicologia
Manuscrits
Tesis de màster
Codicology
Manuscripts
Masters theses
Issue Date: 30-Jun-2013
Abstract: El manuscrit 713 té com a títol Vitae Sanctorum en català, i pertany a Fra Jacobus de Voragine, d'acord amb el catàleg de sala1 de Francisco Miquel Rosell. En aquest mateix catàleg s’indica que la penúltima signatura (J. 491) remetria aquest exemplar a la Biblioteca del convent de Sant Josep, Carmelitans Descalços, de Barcelona. Josefina Mateu Ibars a Los manuscritos de los siglos X a XIV de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona, remet a la mateixa procedència. Els Carmelitans són un orde amb origen en un grup d’ermitans establerts a mitjan del segle XIII al mont Carmel. La regla fou redactada cap a 1209 per Albert Avogardo, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226. Prenent l’exemple del profeta Elies, qui va viure al mont Carmel, duien una vida estrictament eremítica, de gran austeritat i contemplativa. El 1562, a partir de la reforma impulsada per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz, l’orde es va dividir en els carmelitans descalços i els carmelitans calçats, que van mantenir l’antiga observança. El convent barceloní dels Carmelitans Descalços sota protecció i títol de Sant Josep es va fundar el 25 de gener de 1586 a la Rambla, però no va ser fins al 3 d’octubre de 1593 que va es va traslladar al temple definitiu. Aquest convent ocupava bona part de l’àrea actual del mercat de Sant Josep, més conegut amb el nom de Boqueria. El convent es va cremar el 25 de juliol de 1835 i poc després va haver de ser enderrocat. És difícil de determinar com va arribar aquest exemplar a la BUB. La pèrdua, destrucció o dispersió de les biblioteques eclesiàstiques va ser una conseqüència directa de les desamortitzacions que va patir Espanya al segle XIX. La desamortització, que no va ser homogènia a tot el territori espanyol, tenia com a finalitat desvincular les terres o les possessions, que no podien ser ni venudes ni alienades, dels seus posseïdors mitjançant un seguit de disposicions legislatives. Tot i que les desamortitzacions també van afectar els municipis i la noblesa, l'Esglèsia es va veure notablement més afectada per la gran quantitat de béns que havia aconseguit acumular al llarg de la història...
Note: Màster de Cultures Medievals. Assignatura Codicologia de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Curs: 2013 , Directora: Gemma Avenoza
Estudi codicològic del manuscrit 173: Flos Sanctorum en Catala [Manuscrit], http://cataleg.ub.edu/record=b2101265~S1*cat
Related resource: http://cataleg.ub.edu/record=b2101265~S1*cat
URI: http://hdl.handle.net/2445/48507
Appears in Collections:Màster Oficial - Cultures Medievals

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
BUB RES MS 713 Monica Boix.pdf110.14 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons